Les 6.000 cadires del pavelló manresà del Nou Congost s'han omplert aquest dissabte per assistir a la convenció fundacional de la Crida Nacional per la República, el moviment polític impulsat pels presidents Quim Torra i Carles Puigdemont i l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) Jordi Sànchez. La Crida es va presentar el 16 de juliol a Barcelona i aquest dissabte ha escollit Manresa per fer el següent pas, coincidint amb el primer aniversari de la declaració d'independència, que no ha estat implementada.

El clam per la unitat de l'independentisme i per treballar políticament més enllà de les sigles dels partits ha estat el protagonista de l'acte, tant per part dels assistents com per part de la Crida. Tot i això, el "moviment" de Puigdemont i Torra no ha aprofitat per aclarir quin ha de ser el full de ruta per aconseguir l'anhelada República des de la unitat. A Manresa s'ha ratificat el naixement de la Crida i s'ha posat data a la seva mort: el dia que s'implementi la República Catalana. El camí d'un punt a l'altre, però, continua sent una incògnita. Avui, els discursos de Torra, Puigdemont i Sànchez no han ajudat a conèixer-ho.

Puigdemont, ovacionat

Una hora abans que comencés l'acte, centenars de persones ja s'aplegaven a les portes del Nou Congost. Algunes, de fet, no han pogut entrar al pavelló i s'han hagut de conformar a seguir l'acte des d'una carpa instal·lada a l'exterior.
Les que han entrat han viscut un esdeveniment carregat de nostàlgia. D'una banda, per un mandat de l'1 d'octubre que els integrants de la Crida encara consideren vigent. De l'altra, per la declaració política d'independència del 27 d'octubre del 2017, que demanen implementar.

El cap de cartell de la convenció, Carles Puigdemont, no ha ha tardat a aparèixer. Ho ha fet per videoconferència, des de la Casa de la República de Bèlgica per donar el tret de sortida a l'acte i a una etapa, segons ha dit, carregada d'esperança i il·lusió. Abans de mirar endavant, però, hi ha hagut temps per recordar els independentistes represaliats per l'Estat. Presos polítics i exiliats han rebut una ovació per part del públic assistent. Això sí, la Crida ha oblidat dues persones a la seva llista: Tamara Carrasco i Adrià Carrasco, activistes dels Comitès de Defensa de la República (CDR) investigats per l'Audiència Nacional.

El paradigma Cotarelo-Sala i Martín

Amb la voluntat que el mantra de la unitat no deixés de ser mai protagonista de l'acte, la Crida ha presentat amb una estranya parella a sobre l'escenari del Congost. L'economista Xavier Sala i Martín i el politòleg Ramón Cotarelo han compartit parlament, i ho han fet accentuant des de la ironia les seves diferències. El neoliberal Sala i Martín i el marxista Cotarelo, al servei de la mateixa lluita, que es defineix com a transversal i per sobre de les ideologies, potenciant la "causa catalana" per sobre de tot.

Sala i Martín ha aprofitat el seu discurs per criticar aquells que demanen "eixamplar la base" com a via per aconseguir la independència. Per la seva banda, Cotarelo ha volgut treure importància al fet que Puigdemont sigui un dels impulsors de la Crida i a les crítiques al personalisme del nou projecte polític. "No hi ha projectes col·lectius fins que són exposats i el poble els accepta", ha afirmat.
Tots dos, de bracet, han acabat la seva intervenció lluint un cartell amb el lema "unitat", que l'organització ha repartit entre els assistents.

Possibilitat de participar en eleccions

Tot i que l'aposta de la Crida Nacional és transcendir l'àmbit dels partits polítics, tal com ha assegurat Sànchez en una carta enviada des de la presó de Lledoners, el projecte de Puigdemont no renuncia a participar en eleccions.

La Crida s'organitzarà a través de tres òrgans: l'assemblea nacional, el consell de representants i el govern de la Crida. Les ponències organitzatives i polítiques ja estan a la disposició dels 9.500 fundadors, nom que reben els afiliats. L'organització també ha animat als 51.000 adherits que es converteixin en fundadors i participin així activament en el desenvolupament de la proposta política, amb l'horitzó del 19 de gener, el dia que la Crida celebrarà el seu congrés constituent.

En els tres mesos que queden fins llavors, la consigna és enfortir-se, mentre que els partits catalans hauran de decidir quina volen que sigui la seva relació amb la Crida. ERC i la CUP ja han rebutjat integrar-se al projecte i el PDeCAT és l'únic partit independentista que ha deixat oberta la porta a fer-ho. En aquest sentit, la convenció fundacional de Manresa ha servit a Puigdemont per exhibir múscul davant d'una antiga Convergència que està molt pendent dels seus moviments.

Les famílies del PDeCAT tenen, amb la Crida, un nou motiu d'enfrontament. Mentre el president del partit, David Bonvehí, és partidari que la Crida faci només un paper de coordinació del sobiranisme, la vicepresidenta Míriam Nogueras defensa que el PDeCAT hi participi activament. "S'ha acabat una etapa. La de prioritzar poder a principis. Avui neixen coses noves i deixem enrere les velles i obsoletes", ha etzibat avui Nogueras a través del seu compte de Twitter.

Al juliol, el permís del PDeCAT perquè els afiliats que volguessin s'afiliessin a la Crida va evitar que el conflicte esclatés. Després de la convenció fundacional d'aquest dissabte, la pregunta és fins quan.

Diàleg i mobilització

"Ja no podem tornar enrere, no hi ha alternativa. Aquest país ha decidit ser lliure", ha assegurat en la seva intervenció el president Torra. "Què li diem al president Pedro Sánchez?", ha preguntat tot seguint al públic, que ha respost entonant el càntic "Ni un pas enrere". Sens dubte, molt més contundent que la resposta que el president ha fet a la seva mateixa pregunta, un "així, no", dirigit a Sánchez parafrasejant Puigdemont.

Tot i això, Torra ha assegurat no renunciar al diàleg amb la Moncloa, encara que considera "esgotat" el crèdit polític del president espanyol. Qui tampoc renuncia al diàleg és el delegat de la Generalitat a Madrid, Ferran Mascarell. "Allargar el conflicte sense negociar és covardia per part de l'estat espanyol". Mascarell ha expressat que "Serem independents si així ho vol la majoria expressada a les urnes", alhora que demanava no renunciar a guanyar cap convocatòria electoral. "La unitat ha de servir per guanyar les institucions", ha assegurat.

En aquest sentit, la portaveu del Govern, Elsa Artadi ha llençat un missatge als partits independentistes: "La manca d'unitat i l'excés de rivalitat amenacen la majoria independentista". Amb aquesta valoració, Artadi apuja el to que havia mantingut fins ara en relació als desacords entre els partits independentistes. Per exemple, amb la manca d'entesa sobre com aplicar l'ordre del jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, per suspendre els diputats del Parlament processats. "Els partits són imprescindibles però hem de transcendir el seu àmbit estricte: plegats, amb generositat i unint energies farem molta més via", ha expressat Sánchez en la seva carta.

El judici, clau

Davant la manca d'una estratègia concreta per assolir la República, almenys de portes enfora, la Crida fia també el seu futur immediat al judici contra els presos polítics independentistes. De fet Torra, ha insistit en la demanda de "no acceptar" les sentències d'un judici que ha qualificat de "farsa". Sorprenentment la intervenció del cap de l'executiu català ha estat molt menys abrandada que la de Puigdemont, que ha servit per cloure l'acte. El president a l'exili ha fet una crida a "aconseguir la República de manera democràtica". "Si deixem de lluitar, no hi haurà llibertat", ha dit.

La convenció fundacional de la Crida Nacional per la República, doncs, ha acabat amb la constatació que el rèdit polític de Puigdemont encara és elevat entre els votants independentistes. A més, Torra pot guanyar aire com a cap d'un Govern cada cop més qüestionat i els moviments del nou projecte polític obligaran la resta del món independentista i sobiranista a posicionar-se en un sentit o altre. Tot legat fins al gener, quan la Crida haurà d'agafar forma definitiva. Potser aleshores podrà presentar un full de ruta clar per la consecució dels seus objectius polítics.