L’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ha insistit que el 26 d’octubre del 2017 es plantejava convocar eleccions catalanes, a canvi d’aturar l’aplicació de l’article 155, però que no va fer-ho perquè no va rebre cap mena de garantia del Govern de Mariano Rajoy. "Fer eleccions a canvi d'aturar el 155 ens hauria estalviat molt dolor i sofriment, però el govern de Rajoy no va donar cap garantia". En aquesta situació, la declaració d’independència del 27 d’octubre era "l'única opció digna i democràtica per continuar el camí de l'1-O". La possibilitat de convocar eleccions, recorda, li va comportar crítiques de "sectors que ara m'acusen de radical", en una clara referència al diputat d'ERC Gabriel Rufián i el seu tuit sobre les "155 monedes de plata". 

L’ara eurodiputat ha comparegut per videoconferència des de l’Eurocambra a la comissió del Parlament sobre el 155, després que la setmana passada ho fessin els sis presos polítics que van formar part del seu govern. Com ja van fer ells, Puigdemont s’ha mostrat molt crític amb el 155, que considera "un cop d'Estat amb responsables directes i indirectes" i un exercici de "venjança" contra "tot el poble de Catalunya".

"L'aplicació del 155 és la crònica d'un cop d'Estat modern. No necessita militars al poder sinó que amb un grup de càrrecs judicials degudament alineats ja n'hi ha prou per alterar l'ordre constitucional", ha afegit. En la seva intervenció inicial, Puigdemont ha insistit que el 155 va excedir els límits previstos a la mateixa Constitució. I ho ha fet recordant que, durant l'elaboració del text constitucional, es va excloure la possibilitat de dissoldre Parlaments regionals mitjançant l'ús del 155: "Es van refusar explícitament les esmenes que proposava UCD i Alianza Popular, els partits de la dreta hereus del franquisme, que pretenien especificar la dissolució d'una assemblea regional, com ara el Parlament català, i la dissolució d'altres òrgans autonòmics".

Incompliment de la Constitució

Puigdemont també ha defensat que el Govern espanyol va tirar pel dret amb l'aplicació de l'article sense buscar el diàleg, una iniciativa que l'eurodiputat considera obligatòria per llei: "El Govern espanyol hauria dhaver fet un requeriment, amb la qual hauria d'haver fixat la raó per la qual es pretén iniciar un 155, i per tant, dialogar sobre aquest requisit. A conseqüència d'això, s'hauria possibilitat un diàleg per buscar solució". Lluny d'això, considera que el 155 es va aplicar des de la venjança: "Volien castigar-nos perquè els vam deixar en evidència l'1 d'octubre".

A més, considera que aquest càstig no es va limitar als representants polítics, sinó que va buscar "causar tant de dany com fos possible a una població que feia culpable d'haver votat malament": "Van decidir perjudicar els set milions de catalans". "Volia perjudicar persones perquè viuen en un territori determinat on s'escullen polítics independentistes", ha recalcar, després d’opinar que fins i tot es podia considerar un comportament "xenòfob".

"L'Estat mai ha renunciat a la violència"

Durant el torn de preguntes, Puigdemont s'ha referit a la voluntat repressiva de l'Estat recordant les paraules de l'exlíder del PSOE Alfredo Pérez Rubalcaba qui va afirmar que "pagarien el preu que fes falta" per acabar amb el Procés independentista: "Nosaltres hem renunciat a l'ús de la violència per aconseguir els nostres objectius polítics. La pregunta és, l'Estat espanyol renunciarà a la violència per impedir la independència de Catalunya? No ho ha respost mai", ha advertit.

L'eurodiputat també s'ha referit a l'absència d'una mediació internacional en el cas català, una via que avui en dia veu "difícil": "Els processos de negociació obligada amb participació internacional han estat després de processos de violència, quelcom que és un gran fracàs de la comunitat. De debò creuen que l'única manera que dues parts es reconeguin els uns als altres és que hi hagi un conflicte? No veuen que és al revés?" ha denunciat, i ha reivindicat que el dret a l'autodeterminació és un "dret de pau". 

Puigdemont també ha aprofitat la seva intervenció per expressar una "profunda indignació" pel fet que el líder d'ERC, Oriol Junqueras, no pugui ser al Parlament Europeu: "L'Estat espanyol ha fet de facto un 'Brexit' judicial situant-se fora del dret europeu. I creieu-me que a Europa, i per part de veus molt plurals, genera una gran indignació que no hi pugui haver Oriol Junqueras".