Puigdemont fa bandera de la "confrontació intel·ligent", a la presentació del seu nou llibre 'La lluita a l'exili'

Roger Peláez, possiblement l’humorista català més punyent i subestimat, o subestimat per punyent, té una cançó que es titula "no et fiïs mai d'un convergent". Uns quants estàvem pendents aquesta tarda per si Carles Puigdemont diria alguna cosa pareguda després del seu sonat divorci amb el PDeCAT, però els juntaires, com ERC fa un parell de dies a la presentació de 'Tornarem a vèncer', han preferit passar de puntetes per damunt tota polèmica i només referir-s’hi indirectament.

El segon volum de 'M’explico' (La campana), que porta com a subtítol 'La lluita a l’exili', s’ha presentat aquest dijous –òbviament, la data, un dia abans de la Diada, no és gens casual– davant d’un públic selecte i reduït de polítics i escrivans a la llibreria Ona de Barcelona. La resta l’hem vist per YouTube. Com en el cas del llibre d’Oriol Junqueras i Marta Rovira que va presentar-se el passat dimarts, el segon volum d’aquestes memòries de Puigdemont busca convertir-se en una mena de manifest ideològic de cara a les properes eleccions anticipades, anunciades però encara sense data. Si els republicans han inscrit com a lemes en els seus estendards "eixamplar la base" i "diàleg", els juntaires han fet el mateix amb el crit de guerra "confrontació intel·ligent".

Un llibre amb aire de 'road movie'

El periodista Albano Dante Fachín, que ha moderat l’acte, ha recordat la seva atribolada etapa com a diputat al Parlament de Catalunya, i avançat –"sense fer spoilers", com ell mateix ha dit– que la segona part d’aquestes memòries de Puigdemont està "farcida de reflexions dures" i "moments complexos" i fins i tot "té un aire de road movie", en referència evident la marxa de Puigdemont a l'exili.

"Si m’havia d’explicar, havia de ser d’aquesta manera, si no, no ho faria"

Puigdemont, des de ‘l’iPad de KRLS’ a Waterloo, ha insistit en algunes de les idees que ja va formular durant la presentació del primer volum. La lluita a l’exili, ha explicat, "completa un relat" de "dues lluites, una des del país i l’altra des de l’exili", però que en el fons "són la mateixa". Com aleshores, ha reivindicat la tasca periodística del co-autor del volum, Xevi Xirgo, "de cuina lenta" i per aportar nitidesa a una narració que en ocasions es presenta "molt desenfocada" amb "molts episodis que la gent no coneix, o coneix molt poc". Això, ha aclarit, justifica l’extensió del llibre. "Si m’havia d’explicar, havia de ser d’aquesta manera, si no, no ho faria", ha assegurat Puigdemont, que ha advertit que aquest "no és un llibre per passar-s’ho bé" i que ha intentat adreçar-se "des del primer minut" a "un lector adult" i "responsable".

"Jo no hagués pogut fer mai unes memòries edulcorades, no m’hagués sentit còmode", ha manifestat a l’agregar que 'M'explico' potser "és un llibre dur, però la presó i l’exili no són amables". Com ja va expressar a la presentació del primer volum, no ha obviat que existeix "el risc que s’agafi una frase" i es tregui de context per polemitzar. I, posant la mirada llarga, ha aconsellat seguir la ja esmentada estratègia de "confrontació intel·ligent" contra l’Estat, de la qual la candidatura a les eleccions al Parlament Europeu del 2019 en seria un exemple, "un combat desigual" amb "tota l’estructura de l’estat pedalant contra nostre", però en el qual "vam aplicar la intel·ligència i ens va sortir bé".

Un llibre "per entendre cap a on va" l'independentisme

Artadi: "Només el fet que [Puigdemont] sigui a l’exili ja és una confrontació intel·ligent amb l’Estat espanyol"

"Només el fet que [Puigdemont] sigui a l’exili ja és una confrontació intel·ligent amb l’estat espanyol", ha senyalat la diputada de JxCat i regidora a l'Ajuntament de Barcelona, Elsa Artadi, a la seva intervenció. "Sap greu que el desencadenant [del llibre] sigui el que és", ha lamentat després, tot i que ha reivindicat el valor del llibre "per entendre cap a on va" l’independentisme. Segons Artadi, "és un llibre súper-important perquè ens tracta a tots com a adults, que crec que ja toca, i no fer política superficial", particularment quan el sobiranisme es troba "en punt d’inflexió" i cal "fugir dels retrets" i pensar en "què hem après de tot plegat". En aquest sentit, ha contraposat el "sentit d’estat" de Puigdemont amb "figures que s’autoanomenen negociadors", darrera de les quals "no hi ha res". Artadi parlava de les autoritats espanyoles, però les declaracions eren prou obertes com per entendre-les com una fiblada a ERC. La diputada de JxCat, que ha relatat un episodi de l’1-O –en concret, una esbroncada telefònica de l’aleshores conseller d’Interior, Quim Forn, al delegat del govern a Catalunya, Enric Millo– ha confessat que llegint aquest llibre "el teu estat emocional es trenca".

Finalment, Xirgo ha tornat a explicar com es va originar el llibre el 2016 a una reunió a la Casa dels Canonges, i com no s’imaginava que algunes de les converses les tindria a llocs tan inesperats com Berlín. Com Puigdemont abans, ha justificat la publicació en dos volums –llegir-ne només un fragment "és fer trampa", ha criticat– per anar més enllà de les narracions a corre cuita i dels polítics que es dediquen a "disparar-se titulars els uns als altres". En aquest sentit, com a autor ha "intentat retratar no només al Puigdemont president, sinó al Puigdemont persona."