Campanya de vacunació El procés de vacunació 's'oblida' dels més vulnerables en l'àmbit socioeconòmic

L'estratègia de vacunació va reconèixer des d'un primer moment la importància d'immunitzar els més desfavorits per la seva situació socioeconòmica. En el document es va argumentar que la pandèmia no afecta a tots per igual i que, per exemple, les persones amb feines, habitatges i situacions econòmiques precàries o en situació administrativa irregular són més vulnerables davant la Covid-19. No obstant això, a la pràctica no s'està portant cap mesura destinada a protegir aquest grup a nivell estatal. 

Més de 40 organitzacions han enviat aquest dijous una carta a la ministra de Sanitat, Carolina Darias, en la qual denuncien "l'exclusió a la pràctica de les campanyes de vacunació de les persones migrants en situació irregular, de les persones sense llar i, en general, de poblacions vulnerables per la seva situació socioeconòmica". A més, demanen que el pròxim Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (CISNS) adopti les directrius necessàries per assegurar l'accés a la vacunació, sense cap mena de discriminació, a les persones que no compten amb targeta sanitària. Entre les organitzacions que han enviat la carta estan Amnistia Internacional, el Col·lectiu d'Afectats per l'Institut Nacional de la Seguretat Social i REDER.

Marta Mendiola, responsable de Salut d'Amnistia Internacional, explica a Públic que la situació més greu dins dels col·lectius és el de les persones grans reagrupades legalment per familiars que viuen a l'Estat espanyol, les persones migrants en situació administrativa irregular que s'ocupen de la cura de gent gran o les persones sense llar. Les persones dels dos primers grups ja haurien d'haver estat vacunades o haurien de ser inoculats en els pròxims dos mesos pel disseny actual de l'estratègia de vacunació de prioritzar per franges d'edat.

Un dels casos que mostren aquesta exclusió i que expliquenles organitzacions és el de Joshlin Pérez. Fa dos anys que va aconseguir la reagrupació familiar a l'Estat espanyol amb la seva mare (79 anys, targeta de discapacitat del 37% per un ictus i amb tractament psiquiàtric) i el seu pare (81 anys, amb Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (EPOC) i asma). Va aconseguir un accés temporal al sistema sanitari per als seus pares que va ser revocat el gener de 2021. El seu pare forma part del grup de majors de 80 anys que ja està vacunat al 100% amb almenys una dosi. La seva mare o hauria d'haver estat citada o en els pròxims mesos, però cap d'ells ha estat immunitzat en no tenir targeta sanitària.

Aquesta situació mostra per a Mendiola la "necessitat urgent" que es desenvolupin protocols en el marc del Consell Interterritorial per a identificar a les persones que no tenen targeta sanitària, fer efectiu l'accés a la vacuna i garantir que la població compta amb informació detallada sobre la campanya. També reclamen l'adopció de manera urgent de l'avantprojecte de llei —anunciat pel Govern espanyol— perquè asseguri la universalitat en l'accés al Sistema Nacional de Salut. Perquè, segons denúncia l'experta, darrere d'aquest problema està l'exclusió sanitària: "És una conseqüència més d'aquesta situació, però, si sempre ha estat molt important, en el marc d'una pandèmia ho és més".

Mendiola destaca que valoren "positivament" l'estratègia de vacunació inicial perquè s'incloïa com a grup de població el de les persones pertanyents a poblacions vulnerables per la seva situació econòmica. Aquest primer document arribava a desenvolupar els nivells de risc de cada grup i es reconeixia el risc alt d'exposició, d'impacte i de transmissió i mig/alt de gravetat.

Tabla de niveles de riesgos de la Estrategia de vacunación. — Ministerio de Sanidad

El metge salubrista Javier Segura també ha fet un toc d'atenció sobre això en el seu blog sobre temes de Salut Pública. "Lamentablement, sembla que es torna a optar per criteris operatius que desplacen els principis i els valors al racó d'allò 'poc pràctic'. I em refereixo concretament al fet que el concepte de 'vulnerabilitat', definit de manera integral en la priorització inicial, al final (a l'hora de l'acció), sembla que només s'interpreta des d'una mena de vulnerabilitat: l'associada a l'edat, o, en menor proporció, l'associada a la comorbiditat (tenir altres malalties cròniques o condicions immunosupressores). L'altra vulnerabilitat, la socioeconòmica, de la qual ja tenim sobrades evidències que afavoreix no només la gravetat i mortalitat de la Covid-19, sinó una major exposició al contagi, ha estat eliminada en les últimes actualitzacions de l'estratègia nacional de vacunació, no considerant-se finalment en els grups prioritzats per ordre de vacunació".

Aquesta denúncia va més enllà fins i tot de la marcada per les 40 organitzacions perquè Sanitat reconeixia com més vulnerables fins i tot a les persones amb situacions econòmiques precàries com les preceptores de l'IMV o que viuen en barris menys afavorits perquè són els que tenen més incidència.

Tanmateix, això arriba a xocar amb recomanacions del Grup d'Experts en Assessorament Estratègic sobre Immunització (SAGE) de l'Organització Mundial de la Salut assenyala que s'han de "prendre mesures proactives per garantir la igualtat d'accés a totes les persones que reuneixin els requisits per formar part d'un grup prioritari, especialment les poblacions socialment desfavorides".