Enèsim canvi de plans. En un primer moment, la convocatòria d'eleccions per part del president del govern espanyol Mariano Rajoy per al dia 21 de desembre semblava allunyada dels objectius dels partits sobiranistes. Tot i això, al llarg d'aquest dilluns, cap dels grups del Parlament recentment dissolt per l'executiu espanyol ha desmentit aquesta possibilitat. Més enllà de les contradiccions resultants de l'activació de l'article 155 de la Constitució Espanyola, la visió majoritària és que unes eleccions poden servir com a antídot a la "usurpació de la Generalitat".

El govern espanyol va activar l'article 155 de la carta magna el passat divendres. Aquesta acció tenia lloc uns minuts després que el Parlament català fes efectiva la votació de l'aixecament de la suspensió de la llei del referèndum, amb l'absència al ple de PSC i Ciutadans i la no participació del PP. El nou status de república independent per a Catalunya ha remogut tota l'arena política, des de Barcelona fins a Madrid i ha convertit alguns tons blancs o negres que semblaven sòlids en colors oberts als matisos.

Eixamplant l'enigma

Formacions com el Partit Demòcrata (PDeCat) interpel·laven aquest matí directament Rajoy dient-li "ens veurem a les urnes". La coordinadora general del PDeCat, Marta Pascal, argumentava que "les urnes són una oportunitat per defensar el nostre autogovern". Això no obstant, a l'hora d'entrar en detalls, Pascal no perfilava com s'articularia la candidatura i si hi hauria un front comú independentista. En aquesta, línia fonts d'Esquerra Republicana asseguren que no descarten "cap escenari" i que el seu objectiu és "eixamplar l'espai i acumular més forces". Ara bé, tampoc aposten de manera clara per una opció concreta i deixen la porta oberta a aliances amb la resta de forces de caire "electoral" o bé "estratègic".

El líder de la formació i vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, ha donat per fet que la seva formació participarà en els comisis del 21D, que ha considerat com "una oportunitat". "Els enamorats de la democràcia no se'n desenamoren pel fet que les elecciones les convoquin uns altres", ha expressat, en una entrevista a TV3. Junqueras, de fet, ha posat l'accent en una altra incògnita: en si el Govern central "respectarà els resultats electorals".

En una altra línia s'han pronunciant formacions com la CUP o Demòcrates de Catalunya. La diputada cupaire al Parlament Mireia Boya explicava en una compareixença que els comicis són "il·legítims i es fan en un context de repressió, per tant, no les avalem, sinó que les confrontem". El fet de no avalar-les però no ha deixat lloc a una posició clara sobre si la formació anticapitalista es presentarà a les eleccions. Boya ha emprat el concepte "confrontació" per poder matisar la seva postura i ha fet referència a que les assemblees municipals i el Consell Polític de la CUP serien els encarregats de prendre la decisió final al respecte. Aquest diumenge, la portaveu de la CUP Núria Gibert ja va remetre a la decisió de la militància, i va precisar que no descartava presentar-se a les eleccions del 21D.

Més directes són els integrants de Demòcrates de Catalunya definint la seva opció sobre el futur polític català. Fonts del partit emfatitzen que "segur que no ens presentarem a unes eleccions autonòmiques". La formació política, que actualment està integrada en el grup parlamentari de Junts pel Sí (JxSí), parla de crear un "front comú no electoral" que pugui servir per traçar una estratègia que determini els pròxims moviments dels partidaris a la independència catalana. Igualment es reserven una carta "en funció de la reacció de totes les forces independentistes".

Mentre que fonts de Demòcrates considerarien una "absoluta estafa" unes eleccions autonòmiques, Pascal apunta a la necessitat d'obtenir majoria absoluta del sobiranisme per tal de poder dir que "aquest plebiscit del 155 no l'acceptem, ni ara ni mai".

Demostració de força a dues bandes

El desplegament de l'article 155 de la Constitució es va fent de forma progressiva però ha posat tots els partits potencialment afectats per aquesta maniobra política en alerta i els fa "no descartar cap escenari". Fonts d'ERC comenten que "mai ens hem oposat a les urnes, sempre les hem defensat i hem estat a favor de que la gent voti". Per aquest motiu, opten a unes eleccions per contribuir a defensar "tota la gent represaliada", i "evitar que el país caigui en mans d'aquells que defensen la usurpació del Govern per part del PP i el PSOE".

Més enllà de la voluntat majoritària de situar-se a les portes d'una altra campanya electoral però, encara no s'han posat sobre la taula fórmules aglutinadores per tal de poder concentrar el vot i generar un gran bloc contrari a les tesis constitucionalistes. El portaveu d'ERC, Sergi Sabrià, no descarta el diàleg per poder configurar una candidatura conjunta amb Catalunya en Comú i Podem. Tot i això, la portaveu dels comuns, Elisenda Alamany, portaveu dels comuns, ja ha descartat.

El partit de Xavier Domènech confirma la seva concurrència a les eleccions tot i que resta a l'espera que la decisió sigui validada per la Coordinadora Nacional del partit i també sigui ratificada per l'assemblea d'inscrits. Fonts de la formació titllen la situació política "d'excepcional" després de la "intervenció de l'autogovern" per part de l'executiu de Rajoy. Confien en que els nous comicis tinguin unes "condicions democràtiques" tot i considerar que són resultat d'una "anomalia", ja que van ser convocades pel president del govern espanyol en comptes de per Carles Puigdemont.

Per la seva banda, Podem Catalunya, tampoc es troba un moment senzill. Els membres del partit que ocupen un escó al Parlament van votar opcions diferents en la declaració d'independència i el seu líder, Albano-Dante Fachín va considerar la possibilitat d'unir forces amb ERC i la CUP. Per tot plegat, Pablo Iglesias, líder de la formació morada, ha invitat a Fachín a seguir "el seu propi camí", i ha forçat una consulta entre la militància per decidir si formen coalició amb Catalunya en Podem el 21D.

El cop definitiu?

La decisió definitiva recaurà sobre les executives o les assemblees dels diversos partits. Tot i això, serà una posició que s'anirà modelant en el pròxims dies, i tenint en camp la velocitat vertiginosa amb la qual es canvia de pantalla, aquestes primeres aproximacions podrien variar. De moment PDeCat, ERC i Comuns són partidaris de ser una papereta possible el dia 21D, mentre que Demòcrates i la CUP estan pendents de com evoluciona el context i de les seves bases, respectivament. També està pendent de resoldre's la incògnita de si l'independentisme consensuarà una llista comuna o no en les eleccions, una possibilitat que algunes veus han començat ja a plantejar. El termini límit per formar coalicions per als comicis acaba el proper 7 de novembre.

El que va començar com una jugada de Rajoy àmpliament premeditada per aturar el "cop secessionista", s'ha convertit de la nit al dia en una arma de doble tall per al sobiranisme per refermar uns resultats que des del plebiscit del 27 de setembre de 2015 han passat per nombrosos escenaris.

Vila es postula

A la vegada, hi ha altres moviments al PDeCAT. L'exconseller d'Empresa i Coneixement Santi Vila s'ha postulat aquest dimarts com a candidat del partit per al 21D, per "donar veu a la moderació". Vila va renunciar al seu càrrec dijous passat, el dia abans que el Parlament votés tirar endavant la declaració d'independència, en desacord amb aquesta decisió.

Vila, que sempre ha rebutjat la via unilateral, ha explicat als micròfons de RAC1 que la seva hipotètica candidatura incorporaria una "independència ajustada a dret" i perseguiria un referèndum acordat amb l'Estat. L'exconseller ha advocar perquè el seu partit "torni a ser un instrument útil que doni veu a la gent centrista, que veu amb perplexitat aquest desgavell", ha afegit.