PRESOS POLÍTICS Els "tres mosqueters" de Junqueras: "Si els presos no surten aviat haurem de paralitzar el país"

Sant Vicenç dels Horts, un municipi del Baix Llobregat de gairebé 28.000 habitants, va ser l'escenari el passat 10 de febrer de l'inici de la campanya Free Junqueras, que reclama l'alliberament del president d'ERC i de la resta de presos vinculats al procés, és a dir Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Joaquim Forn. L'elecció de Sant Vicenç com a tret de sortida de la iniciativa era òbvia: és el poble del vicepresident del govern cessat arran de l'aplicació de l'article 155 i alguns dels seus veïns han estat claus en l'impuls de la campanya. És el cas dels germans Maxi i Lolo Calero, amics personals de Junqueras des que va crear-se Junts per Sant Vicenç, l'artefacte polític municipalista que va permetre a l'ara màxim dirigent d'ERC arribar a l'alcaldia el 2011. Ambdós, juntament amb Domingo Alfonso -un altre íntim del dirigent republicà-, van desplaçar-se a Madrid el 2 de novembre, el dia que va declarar a l'Audiència Nacional i la jutge Carmen Lamela va decidir el seu ingrés a presó. I el 23 de desembre, dos dies després de les eleccions al Parlament, van visitar-lo al centre penitenciari d'Estremera.

Públic els reuneix en un bar del municipi. Els germans Calero són originaris de Malcocinado, un poble de Badajoz, mentre que Alfonso prové de Huelva. Fins fa pocs anys no eren partidaris de la independència de Catalunya, opció que avui defensen tot i el matís que hi introdueix en Maxi -"jo no sóc independentista, sóc comunista, però davant la impossibilitat d'arribar-hi entenc que l'independentisme és una via per arribar almenys a la república"-, però per sobre de tot es proclamen "oriolistes". Mentre que en Maxi, el germà gran, sempre ha estat una persona polititzada i implicada en formacions comunistes -com el PSUC o, posteriorment, el PCC-, en Lolo admet que la seva participació en política està lligada a conèixer Junqueras: "ell em va adoctrinar, però de cor i ànima perquè arriba molt a la gent. Tot i que pensant-ho bé, encara m'ha adoctrinat més Rajoy".

Després de dècades d'hegemonia del PSUC i ICV, el 2003 el PSC va arribar a l'alcaldia de Sant Vicenç, que conservaria durant vuit anys, amb una forta contestació social especialment durant el segon mandat. És en aquell moment que s'articula Junts per Sant Vicenç, amb la idea de crear un moviment que ampliés l'espai tradicional d'ERC i unís gent d'entorns i barris diversos del municipi per tal de poder arribar al govern municipal. Lolo, per exemple, era entrenador d'un dels equips de La Guàrdia, uns dels històrics clubs de futbol del poble, mentre que Maxi presidia l'Assemblea d'Aturats.

"En aquest procés, tot i que hi van participar moltes persones, l'Oriol va ser clau, perquè tenia la capacitat d'unir-nos, ens servia d'aglutinador i d'entrada el que teníem en comú bàsicament era el rebuig a l'actuació del govern socialista", recorda Lolo Calero. "A nosaltres sempre ens va tractar com a iguals, mai ens va mirar per sobre, i de seguida ens vam unir molt", subratlla, mentre que el seu germà afegeix que per arribar a l'alcaldia "fèiem campanya anant a la casa dels veïns amb l'Oriol a fer un cafè i s'hi ajuntaven fins a 40 persones. A la gent li encantava escoltar-lo tot i que no hi estiguessin d'acord". Des del seu salt a la política nacional, considera que el projecte local "ha perdut capacitat de lideratge i ara necessita una recomposició política".

Els "tres mosqueters"

La relació política es va anar transformant progressivament en amistat i Lolo i Maxi Calero van convertir-se en acompanyants habituals d'Oriol Junqueras en nombrosos actes, com ara les massives mobilitzacions independentistes dels 11 de setembre o mítings de format més reduït a diversos punts de Catalunya. Paral·lelament, la seva visió sobre la relació política entre Catalunya i l'Estat espanyol va evolucionar. Mentre que en Maxi subratlla que "nosaltres, com a comunistes, ja defensàvem des de sempre el dret a l'autodeterminació dels pobles i també ho teníem clar en el cas de Catalunya", el seu germà comenta "que gràcies a l'Oriol vaig entendre moltes coses i vaig passar a defensar la independència de Catalunya". La implicació va ser tal que Súmate, la plataforma de castellanoparlants partidaris de la república catalana, va idear-se en una reunió a Sant Vicenç, amb els dos germans Calero presents, i en què es va decidir que Eduardo Reyes, posteriorment diputat de Junts pel Sí, en seria el primer president. L'1 d'octubre, tant Maxi com Lolo Calero van ser dels centenars de vicentins que van passar-se hores a un col·legi electoral per defensar el dret a vot dels seus conciutadans en el referèndum.

A l'hora de preguntar-los què han après amb Junqueras, Lolo Calero afirma que "a ser millor persona i a escoltar els altres", mentre que el seu germà apunta que "la serenor i l'estratègia, i també destacaria que ell entén que la diversitat fa moure el món i ajuda a unir-nos". Domingo Alfonso, que també s'ha unit a la conversa, hi afegeix "que ell és una persona bona, que vol que sumi i s'impliqui en el projecte i està on està per creure en les seves coses". Des que està empresonat, els tres visiten cada setmana la dona de Junqueras, Neus, i els seus dos fills, Lluc i Joana, i de fet comparteixen un grup de whatasapp en què s'han batejat com "els tres mosqueters".

No és l'únic grup de missatgeria mòbil vinculat al líder d'ERC, ja que Lolo confessa que també forma part d'un altre en què hi ha diversos dirigents de la formació, de manera que no li va sorprendre que la jutge Lamela decidís que ingressés a presó. De la visita a Estremera en recorden que, curiosament, van coincidir amb l'expresident de la Generalitat Artur Mas i l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias, que van xerrar fonamentalment amb Quim Forn i gairebé no van intercanviar cap paraula amb Junqueras, concentrat en els seus amics vicentins.

"És injust que hi hagi gent tancada per defensar drets"

"Darrerament he tingut discussions amb diversos amics que celebren que l'Oriol estigui a la presó", relata Domingo Alfonso, mentre que Lolo Calero admet que també ha tingut la mateixa experiència tot i matisar que "a Sant Vicenç hi ha molta gent que no és independentista, però que està en contra que l'Oriol estigui a la presó i jo intento parlar amb qui puc perquè se n'adonin que un vicentí, un veí seu, està tancat i no ha fet res". Cal recordar que Ciutadans va ser la formació més votada al municipi a les eleccions del 21D, amb el 36% dels vots, per davant d'ERC, amb el 26,4%. Per a Maxi, "hem de fer molta pedagogia tant amb el tema de la presó com amb presentar la República catalana com a oportunitat per canviar les moltes coses que no funcionen a Espanya, però en qualsevol cas és profundament injust que hi hagi gent tancada simplement per reivindicar i defensar els seus drets".

Els tres es confessen pessimistes a curt termini i no preveuen que ni Junqueras ni la resta de presos quedin en llibertat. "Amb el procés, Espanya està quedant amb el cul a l'aire, i en privat Europa reconeix que no hi funciona la separació de poders. Hem de veure si hi ha una ordre d'un jutge europeu que qüestioni la justícia espanyola i la faci rectificar, però de moment ens hem de mobilitzar i també denunciar el paper que està jugant el Partit Socialista. Hem de poder transportar a Europa el dèficit de democràcia que hi ha a Espanya. En el fons, saben que l'Oriol és un líder natural i això els fa por", apunta en Maxi. En qualsevol cas, el seu germà Lolo avisa: "si triguen gaire a sortir, haurem de paralitzar el país, perquè no hi ha dret que estiguin tancats". Quan acabem la conversa, els tres mosqueters vicentins començaran a enganxar cartells de la campanya Free Junqueras pels carrers del municipi, que l'endemà es despertarà amb centenars de rostres del seu veí més il·lustre i, sobretot, més absent.