El president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, ha carregat contra "el recent discurs polític que defensa, sense més precisions, la desjudicialització" del conflicte català. "Existeix el risc que, de materialitzar-se aquesta anunciada desjudicialització el que s'acabi produint és una fugida de la llei o, el que és més greu encara, del principi d'igualtat en la seva aplicació", ha dit Lesmes aquest dimecres en l'acte d'obertura de l'any judicial presidit per Felip VI. Per a Lesmes, desjudicialitzar pot implicar "el triomf de la indissimulada pretensió d'impunitat de determinades categories de subjectes davant la resta dels ciutadans pel simple fet de la seva capacitat d'influència política".

Lesmes ha reivindicat, quan tot just fa cinc anys de les lleis de desconnexió aprovades pel Parlament, l'actuació de la justícia el 2017. "La fortalesa del nostre estat de dret en aquell moment i l'actuació posterior dels jutges arran de les querelles presentades per la Fiscalia General de l'Estat van servir per preservar la nostra convivència i garantir la primacia de la nostra Constitució", ha dit.

El president del CGPJ i del Suprem ha opinat que l'actuació de la justícia amb el conflicte català és un dels elements que han contribuït a la "gradual i cridanera" millora de la imatge que té la ciutadania del poder judicial. Lesmes ha criticat que hi hagi sectors polítics que parlin de "fugir dels jutges" en relació amb Catalunya "com si fossin aquests els que haguessin provocat els conflictes amb les seves actuacions en defensa de la legalitat".

"Ni és lícit contraposar principi democràtic amb principi de legalitat, ni admissible que una autoritat pública invoqui el seu origen democràtic per infringir la llei", ha insistit. Lesmes també ha mencionat l'acció internacional de la justícia relacionada amb les euroordres contra líders independentistes i ha negat que les negatives de països com Bèlgica es tractin d'una "humiliació".

En aquest sentit, Lesmes ha recordat unes declaracions de l'exvicepresident del govern espanyol, Pablo Iglesias, en què ho va afirmar. "Lamentablement, l'escenari polític d'aquests últims anys, com abans assenyalava, està debilitant i erosionant les principals institucions de la Justícia espanyola", ha remarcat, però també ha admès que "l'acció política precisa a vegades de l'adopció de mesures excepcionals per solucionar" problemes, "en especial els de naturalesa territorial".

Aragonès defensa els canvis legislatius

La crítica de Lesmes a la desjudicialització del conflicte polític entre Catalunya i l'Estat ha arribat poques hores després que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, hagi defensat aquest procés iniciat en les negociacions de la taula de diàleg entre el Govern de la Generalitat i el Govern espanyol, en una entrevista al programa El matins de TV3. Aragonès ha assegurat que s'estan negociant canvis legislatius que serien equiparables a una amnistia. I que permetran que cap dels processats actualment pels fets del referèndum de l'1-O del 2017 puguin entrar a la presó. O que els exiliats puguin tornar a Catalunya sense temor de ser empresonats. Segons Aragonès, no tindria sentit que "els principals dirigents independentistes hagin estat alliberats amb els indults i que ara hagin d'entrar a la presó persones que ocupaven càrrecs inferiors". Aragonès ha afirmat que ha fixat la data límit del 31 de desembre per arribar a aquests acords.

D'altra banda, la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha demanat la dimissió de Lesmes. Per a Ciuró, les declaracions són "intolerables" i "evidencien que la cúpula judicial de l'Estat no és imparcial i vol continuar la repressió política". La consellera ha dit a Twitter que Lesmes "ha de dimitir immediatament i el Congrés de Diputats l'ha de reprovar per aquesta actitud perillosament antidemocràtica". Lesmes creu que la desjudicialització pot portar a una "fugida de la llei" i a la no aplicació de la llei en igualtat per a tothom.