Dura garrotada judicial a l'Ajuntament de Barcelona, que podria torpedinar l'eix verd del carrer Consell de Cent, una de les potes fonamentals del projecte superilla de l'Eixample, que va ser una de les principals banderes en la transformació de la ciutat promoguda durant els vuit anys d'alcaldia d'Ada Colau. La decisió arriba després d'una denúncia del lobby Barcelona Oberta, que agrupa els eixos comercials i turístics de la urbs i que va ser molt crític amb la política urbanística dels Comuns, basada a prioritzar el vianant en detriment del cotxe privat.

La sentència d'un jutjat de la capital ordena al consistori desfer un tram de l'eix verd de Consell de Cent -les obres del qual ja han culminat- i retornar el carrer a l'estat anterior a la seva pacificació. No és un projecte menor, sinó la peatonalització estrella duta a terme fins ara a la ciutat. La decisió no és ferma i el govern municipal ja ha confirmat que la pensa recórrer, com li havia exigit Barcelona en Comú, per a qui la sentència és "absurda" i va "en contra del sentit comú i de la defensa de la gent", en paraules de la pròpia Colau. Repassem les claus de la sentència i les seves conseqüències.

Què argumenta la jutge?

La responsable de la sentència és la titular del jutjat contenciós administratiu número 5 de la capital catalana, que ha atès les raons de Barcelona Oberta. El lobby va presentar una demanda contra l'aprovació d'aquesta transformació urbanística en la comissió de govern del consistori celebrada el 26 de maig de 2022 i integrada per BComú i PSC. El seu principal argument és que es realitzava "una modificació encoberta del pla general metropolità [PGM, que data de 1976]", en la mesura en què "convertia un vial en un espai lliure" o zona verda sense passar per una votació en ple.

La titular del jutjat ordena a l'Ajuntament de Barcelona "retornar" el carrer Consell de Cent a l'estat que tenia abans que s'estrenés la superilla de l'Eixample, el districte més poblat de la ciutat. En concret, la resolució implicaria desfer l'eix verd a Consell de Cent en el tram entre els carrers Casanova i Bruc i desmantellar també la nova plaça creada en l'encreuament entre Consell de Cent i Enric Granados.

És a dir, que el carrer torni a tenir un ampli espai per a cotxes i no segueixi el criteri de "prioritat invertida", amb els vianants al centre. Les obres han suposat una inversió superior als 25 milions per culminar un eix que ja s'ha estrenat i que, majoritàriament, ha estat celebrat pels veïns, que aplaudeixen la pacificació d'un eix que ha suposat guanyar espai per als vianants.

Sense entrar en l'objectiu de fons del projecte Superilla Barcelona, que pretén avançar cap a una mobilitat més sostenible i contribuir també a una millora de la qualitat de l'aire a la ciutat -com exigeix la normativa europea- a través d'una reducció de la circulació de cotxes, la magistrada entén que el marc de planificació que estableix el PGM passa per damunt i, per tant, un projecte d'aquest tipus no podia dur-se a terme sense modificar-lo.

El PGM fixa que Consell de Cent forma part de la xarxa viària local i, com a tal, "ha de donar accés a les edificacions i enllaçar amb les vies bàsiques", cosa que segons la jutge ara no és possible perquè la via "ja no es pot recórrer de manera lineal". La magistrada també retreu al consistori la falta d'informes o estudis sobre l'impacte de la transformació urbanística i que l'obra es fragmentés en cinc lots.

Què farà l'Ajuntament?

La sentència no és ferma i en els pròxims 15 dies l'Ajuntament de Barcelona la recorrerà al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), segons ha confirmat la tinenta d'alcaldia d'Urbanisme, Laia Bonet, en una compareixença d'aquest mateix dijous a la tarda. La dirigent del PSC ha defensat "la legalitat" del projecte i "la bona feina dels serveis jurídics municipals".

Però també ha marcat distàncies amb BComú manifestant que l'actual govern "vol practicar un urbanisme transformador des del diàleg i el consens, i no des d'una confrontació" que, segons ella, ha portat a "reforçar lògiques de judicialització" que explicarien l'actual sentència.

Malgrat que l'eix verd de Consell de Cent i el conjunt del projecte Superilla Barcelona tenen un marcat segell dels Comuns, la realitat és que el PSC també va votar al seu favor en la comissió de govern del 26 de maig de 2022, quan Jaume Collboni era el primer tinent d'alcaldia del consistori liderat per Colau.

Molt més contundent ha estat el rebuig de la sentència que han manifestat els Comuns, que han defensat la legalitat de la transformació i que no hi havia necessitat de modificar el pla general metropolità. En un escrit en Instagram, Colau ha qualificat de "absurda" la decisió judicial: "Quan un tribunal va contra el sentit comú i la defensa de la gent, té un greu problema. Nosaltres no ho permetrem". I ha afegit que en l'anterior mandat el consistori va fer "el que la majoria de la població" reclamar, és a dir, pacificar la ciutat i reduir la contaminació".

Tant Junts per Catalunya com el PP han aprofitat la sentència per a atacar als Comuns i al seu model de ciutat, mentre que ERC ha matisat que una actuació judicial com aquesta pugui laminar també les competències municipals "en matèria d'urbanisme i mobilitat", alguna cosa que caldria "defensar".

Tot i el soroll generat aquest dijous, la realitat és que la decisió del jutjat contenciós administratiu número 5 de Barcelona no implicarà grans canvis a curt termini, ja que el TSJC probablement trigarà entre un any i mig o dos anys a resoldre el recurs que presentarà el govern municipal, la qual cosa dona un ampli marge de maniobra abans d'una hipotètica reversió de les obres.

Qui està darrere de la guerra judicial contra Colau?

Barcelona Oberta és una entitat privada que agrupa 21 eixos comercials i turístics de la ciutat, que s'ha caracteritzat per una defensa a ultrança d'una ampliació dels horaris d'obertura dels negocis i que en els últims anys ha estat molt crítica amb la política urbanística de Colau, especialment per les restriccions al cotxe privat.

Presidit per Gabriel Jené, el lobby ha publicat informes alertant de les suposades pèrdues milionàries que patirien els comerços de Barcelona a conseqüència de la implantació de la zona de baixes emissions (ZBE) -tombada parcialment pels tribunals- i dels eixos verd a la ciutat. Dos projectes de marcat accent ambiental.

Després dels resultats de les eleccions municipals del 28 maig, que van liquidar les possibilitats de BComú d'encadenar un tercer mandat al capdavant del consistori, Jené va demanar una "etapa de major col·laboració públic-privada i de major complicitat en els projectes transformadors de la ciutat", per afegir que "la ciutat ha de ser menys dogmàtica i més pràctica i orientada a tots". Dit amb altres paraules, amb menys restriccions per als cotxes.

L'entitat òbviament ha celebrat la sentència judicial d'aquest dijous i ha assegurat que la reurbanització de Consell de Cent "no va complir els mecanismes legals necessaris". En aquest sentit, el seu objectiu ara és que es repliqui en altres transformacions emblemàtiques de l'etapa Colau, com la reforma de la Via Laietana, les obres de la qual porten mesos en marxa malgrat que Barcelona Oberta les va intentar frenar a través dels tribunals. En aquest cas, la justícia va descartar paralitzar els treballs de manera cautelar. La seva voluntat és que la sentència sobre l'eix verd generi jurisprudència, alguna cosa que només serà possible si finalment es culmina.

L'actuació de Barcelona Oberta s'emmarca en la lawfare -o guerra judicial- contra el govern de Colau que es va intensificar durant el seu segon mandat i que els Comuns es van encarregar de denunciar. A grans trets, el poder tradicional de la ciutat -representat pel lobby de l'automòbil, grans empreses de serveis i els sectors immobiliaris, comercials i turístic- va intentar paralitzar la transformació de la ciutat a través dels tribunals. Fins ara s'acumulaven una dotzena de causes arxivades, cosa que sembla que pot canviar amb la reurbanització de Consell de Cent.

En què consisteix el projecte de la superilla de l'Eixample?

Són moltes les ciutats que des de fa uns anys han posat en marxa un procés de transformació per reduir el pes dels cotxes dels carrers i retornar el protagonisme al vianant. Barcelona és una d'elles. De fet, la capital catalana ha liderat aquesta revolució amb el seu model de superilles -o espais de pacificació del trànsit i ús per als vianants- i eixos verds.

Un model, a més, que compta amb un extens aval internacional. Va quedar clar fa uns mesos, quan polítics i tècnics de l'àrea d'urbanisme i mobilitat d'una dotzena de metròpolis europees -Gant, Brussel·les, Dinamarca, Łódź, Londres, París…- van participar en unes jornades a Barcelona per a fer ciutats més saludables, amb menys trànsit, més espai públic verd, menys soroll i contaminació.

Les superilles sorgeixen d'un projecte científic a partir del qual es planteja agrupar nou illes en una de sola amb l'objectiu de pacificar-la. Aquest model no veta l'entrada de vehicles, sinó que l'evita per a reordenar el trànsit i reduir les emissions i el soroll que emeten els cotxes. De fet, es permet l'accés de vehicles de mercaderies i emergències, entre altres. "Barcelona es troba enmig d'una guerra de l'asfalt i el que pretén aquest model és posar pau, pacificar-la", va comentar en declaracions a Públic l'arquitecte i dissenyador i expresident de Foment dels Arts i el Disseny (FAD), Juli Capella.

En els últims anys, l'anterior govern de Colau ha pacificat de manera reeixida diferents zones de Barcelona, com la superilla de Poblenou, la de Horta o la de Sant Antoni. Ara bé, el projecte estrella de la ex alcaldessa era la superilla de l'Eixample, que va començar amb la conversió dels carrers de Consell de Cent, Girona, Rocafort i Comte Borrell en quatre eixos verds -més mobiliari urbà i més espais d'esbarjo- i sense cotxes, així com la creació de quatre noves places.

Les obres de conversió en zona de vianants van començar fa una mica més d'un any i ja estaven gairebé acabades. El cost ascendeix a 53 milions d'euros que es van obtenir de fons Next Generation. El pla de la superilla de l'Eixample, però, no acabava aquí. L'anterior consistori tenia la intenció de transformar 21 carrers en eixos verds i crear 21 noves places en els actuals creus durant els pròxims deu anys, amb la mirada posada en 2030. Un objectiu que ha quedat en l'aire amb l'arribada del socialista Jaume Collboni a l'alcaldia de la ciutat.

Què defensen els veïns?

La sentència ha caigut com un gerro d'aigua freda entre els veïns de l'Eixample. "Ens hem quedat de pedra", ha dit Xavier Riu, vicepresident i vocal d'urbanisme de l'Associació de Veïns de l'Esquerra de l'Eixample, en declaracions a Públic. "No ens l'esperàvem", ha comentat Jaume Artigues, president de l'Associació de Veïns de la Dreta de l'Eixample.

Les dues associacions són partidàries de pacificar l'Eixample i dipositen ara totes les esperances en el consistori, que esperen que recorri la sentència, que ja ha anunciat que farà. "És la primera vegada que un jutjat dictamina una cosa d'aquest tipus quan fa anys que l'Ajuntament de Barcelona pacifica carrers", comenta Jaume, que posa d'exemple el Portal de l'Àngel: "es va pacificar malgrat l'oposició dels comerciants". "És una pràctica que moltes ciutats del món fan per millorar el confort dels veïns i el seu l'ambient", sentencia.

Riu també defensa el model de les superilles: "té molts aspectes a millorar, pero és la línia que cal seguir". Riu ho té clar: "o defenses els veïns i el comerç de barri com a servei de proximitat o defenses el model oposat, un comerç dirigit als turistes i pisos amb preus altíssims", comenta.

En aquest sentit, el veí apunta que la sentència, d'una o altra manera, "ajuda a entendre aquesta confrontació de models de ciutat" i és un "toc d'atenció" de la força que tenen alguns lobbies. "Barcelona Oberta -l'entitat que ha presentat el recurs- no és res més que un lobby format pels que defensen el turisme descontrolat, les terrasses, els creuers, l'ampliació de l'aeroport, els comerços de luxe… un model totalment oposat al nostre", afirma amb contundència.

Riu afegeix que la sentència és "absurda", però que el que li sembla encara més absurd és que es pretengui desfer tot el que s'ha fet "fins ara "amb les obres gairebé acabades". "Seria com llançar els diners a les escombraries", assegura. Els representants de les dues principals associacions de veïns de l'Eixample afirmen que no es quedaran amb els braços plegats.