Pocs diners, embussos i uns llimbs mortals: el sistema de dependència fa 15 anys amb el repte de funcionar

L'anunci d'una injecció de 482,4 milions procedents dels fons europeus per reforçar l'atenció domiciliària de dependents, juntament amb la inclusió en els Pressupostos Generals de l'Estat d'una partida de 566,39 per a desembussar el sistema d'Atenció a la Dependència i amb el compromís del Govern espanyol amb els agents socials per aportar 1.200 més en els pròxims dos anys situen al sistema davant el repte d'encaminar-se a la seva majoria d'edat estenent la cobertura a tots els afectats per una "pèrdua d'autonomia física, mental, intel·lectual o sensorial", ja sigui "per raons derivades de l'edat, la malaltia o la discapacitat", que "precisen de l'atenció d'una altra o altres persones o ajudes importants per realitzar activitats bàsiques de la vida diària", que és com defineix al dependent la llei aprovada el 2006.

Un diagnòstic del sistema

"És necessari disposar d'un cens de residències i d'un estudi complet del sistema, una cosa per a la qual poden utilitzar-se fons europeus", indica Agustín Reoyo, adjunt a la Secretaria de Polítiques Socials i Moviments Socials de CCOO, qui assenyala com a punts clau a abordar després d'aquest diagnòstic l'eliminació de la llista d'espera i la millora i la professionalització de l'atenció, quelcom que requereix actuar sobre la qualitat de l'ocupació.

Aclarir les normes

Jiménez, per part seva, posa l'accent en la falta de claredat del sistema. "Cal deixar clar què es finança, a qui, de quina manera i amb quina prioritat. Consignar diners com a almoina en els Pressupostos no sembla un sistema adequat", anota, mentre reclama una norma que, a més d'establir un catàleg de serveis, buidi els dubtes sobre les fonts de finançament del sistema i del seu funcionament: "Cal saber com s'organitza, què es permet i com es corregeixen els errors que sorgeixen. La dependència no és un regal, és un dret; i, com a accés a un servei, comporta algunes obligacions".

Aclarir el finançament i materialitzar-lo

L'Administració estatal va acumular una retallada de 6.321 milions d'euros entre 2012 i 2020, segons una estimació de les Directores i Gerents de Serveis Socials que inclou "la supressió del nivell acordat, la reducció del nivell mínim i la supressió de les cotitzacions de les cuidadores familiars", mentre que "la disminució del finançament a les comunitats autònomes en aquest període "suposa ja una xifra acumulada de 4.070 milions d'euros de quebrant per a les arques autonòmiques". Les primeres l'any passat, el 81% dels fons que va rebre el sistema, quan la llei estableix una participació del 50% amb l'altra meitat a canvi de l'Estat.

El marasme administratiu

La durada mitjana de tramitació d'un expedient de dependència arriba als 430 dies, un termini que duplica amb escreix el de 180 que estableix la llei i al qual només s'acosten Castella i Lleó, Euskadi, Navarra i les ciutats de Ceuta i Melilla. Per contra, a Andalusia, Astúries, Canàries i Extremadura depassen els 18 mesos.

Canviar de jurisdicció els conflictes

Reoyo advoca per traslladar a la jurisdicció social la resolució dels conflictes que puguin sorgir en matèria de dependència, que ara es dirimeixen en la contenciós-administrativa quan es produeixen entre l'usuari i el sistema i en la civil o la penal quan es donen entre aquest i els seus cuidadors. "La jurisdicció social és més àgil. Això evitaria que a vegades qui reclama es quedi en el camí", explica.

Professionalitzar les cures per crear ocupació i viceversa

L'ocupació en el sector de les cures és precari i sovint passatgera. I això és una cosa que pressiona a la baixa en la qualitat del servei que reben els dependents.

Definir els formats

Tots els models de prestació de cures als dependents ofereixen possibilitats, encara que a l'Estat espanyol segueix sense haver-hi un catàleg que els defineixi, prioritzi i/o combini, una tasca que continua cridanerament pendent, sobre la taula, en un país en el qual, segons les Projeccions de Població de l'INE (Institut Nacional d'Estadística), a finals d'aquesta dècada viuran 8,2 milions de majors de 70 anys que suposaran més de la sisena part del cens, uns registres que vint anys després s'elevaran a 12,5 i a la quarta part.

Mentre això va passant, el sistema d'atenció a la dependència segueix sense desenvolupar figures com la de l'assistent personal ni quasi indagar en uns altres com el de l'habitatge compartit per a majors que no requereixen assistència.

En quin model fixar-se?

Cap dels tres experts consultats ho té clar, encara que sí que coincideixen a apostar per un canvi en la concepció dels geriàtrics. "Cal mirar als països europeus per entendre que són centres de convivència on els usuaris són atesos pel metge del centre de salut", explica Ramírez, que considera que a l'Estat espanyol "hem creat un sistema de residències molt sociosanitari i molt infantilizador". "Les residències no poden ser aparcaderos de crònics".