Tot i la incertesa, les mesures sanitàries i algun canvi de col·legi electoral, finalment s'han pogut constituir totes les meses electorals, encara que en alguns casos hi ha hagut retards. En un matí on la pluja tenyeix de gris el cel i omple les cues de paraigües de tots colors, la rampa del Centre Cívic de Sagrada Família refugia els votants de les gotes d'aigua. Pocs minuts abans de les nou del matí, persones majoritàriament majors de 65 anys esperen pacientment que s'obrin les portes transparents.

Entre elles hi ha la Josefina (78 anys) i en Joan (80 anys), una parella de barcelonins de tota la vida que estan al cantó de la barana i respectant la distància, temorosos de contagiar-se a la cua. "Jo les hauria desplaçat, tenint en compte el curs del virus. Ens ha provocat molta inseguretat la indecisió dels polítics, que no han parat de canviar de criteri", denuncia en Joan amb una mirada acusadora. La Josefina, una mica més temorosa de les paraules, però igualment enfadada, explica que aquests comicis li generen molta incertesa. "Tinc un interrogant molt gran", explica mirant a través de les ulleres. Cap dels dos ha patit la Covid-19, però els dos són col·lectius de risc i han vingut a votar amb un temor que no amaguen.

Més amunt de la cua hi ha els apoderats de tots els partits, que esperen en grups les indicacions dels responsables del centre. Una d'elles és la Marta Bolinches, apoderada d'ERC. Amb els cabells castanys i una mirada dolça, explica que fa anys que és apoderada dels republicans, i que la seva funció és facilitar la votació i donar la informació que demanin els votants. Al seu cantó, Mari Fernández, apoderada del PSC, apunta que ella ho és des del 1987. Es respira una certa tensió a l'hora de parlar de les eleccions, ja que tenen visions diferents sobre si s'haurien d'haver ajornat o no. "És indignant, però no és la primera vegada que uns tribunals decideixen quan es fan eleccions en aquest país. La política està molt judicialitzada", etziba Bolinches sense pèls a la llengua. Amb una mirada vacil·lant, Fernández prefereix no opinar i diu que de moment el curs d'aquestes eleccions és igual a la de les anteriors. "Hi ha més gent de l'administració cooperant, i hi ha molta gent treballant", afegeix.

Així i tot, Bolinches insisteix en el fet que hi ha molta preocupació per part dels votants. "Per desgràcia molta gent no anirà a votar per por. És una vergonya que es posin les eleccions davant de la salut", reforça. L'Aurora, que és apoderada d'En Comú Podem, explica que quan ha parlat amb els votants de la cua també ha notat cert temor. "La gent gran de risc tenia por i la gent jove en tenia perquè conviuen amb els seus pares". Ara bé, Fernández insisteix que molta gent ja ha votat per correu, preservant així la seva seguretat.

A diferència d'altres anys, només hi haurà nou persones a dins votant per cada torn. De fet, en aquest centre s'ha convocat al personal abans per muntar les taules amb antelació. La cua és llarga llarga, però la porta ja s'obre i es tanca i els responsables criden els apoderats a reunir-se i organitzar quants podran estar dins la sala. Així doncs, la jornada electoral en aquest centre cívic de l'Eixample Dret comença amb organització, cooperació, però també amb debat.

La pandèmia ha provocat que s'habilitin locals on normalment la gent no va a votar, com ara el mercat de la Sagrada Família, que es troba a la planta baixa del centre cívic. Amb una olor de peix que s'enfila per la cua i que no marxa tot i l'aroma metàl·lic de la pluja, el mercat ha obert les portes obertes per acollir a més persones. En Miquel, un home d'ulls clars i amb molt optimisme, i la Neus, que l'acompanya subjectant el paraigua, estan fent cua mentre xerren. De moment porten esperant uns 20 minuts una mica xops, perquè aquí no estan coberts, però se'ls veu tranquils.

En Miquel diu que ell no és epidemiòleg, però considera que els comicis s'haurien d'haver ajornat. El mateix pensa la seva companya, que pateix per ell, ja que va en cadira de rodes, però també perquè ella treballa en el laboratori d'un hospital i té poder de contagiar-se i "portar el virus a l'hospital". "Jo estic bé, ella es preocupa més per mi", diu en Miquel mentre mira la seva companya amb tendresa.

Els votants del mercat de Sagrada Família estan malhumorats perquè hi ha hagut un retard, ja que una de les meses ha trigat gairebé una hora de més en formar-se, perquè un dels membres ha decidit retirar-se a última hora. Abans d'entrar al mercat, que té totes les paradetes tancades, un apoderat del PPC intenta entrar. Quan li prenen la temperatura, li pregunten: "D'on vens?". "De la moto, vinc corrents", esbufega. "Bé, doncs de moment no pots entrar perquè tens la temperatura massa baixa", diu amb sorpresa una de les responsables municipals.

Entrant a l'edifici, girant al fons a l'esquerra, es troben les meses gairebé muntades, però encara sense panel protector. Els companys de la mesa que encara no està formada, l'Alba i en Ricard, estan una mica angoixats, perquè tampoc saben quin és el protocol a seguir a partir de les 19 h. "Ens va arribar el manual un mes tard, i només posa que a partir de les 19 h t'has de posar les EPI. No sabem què hem de fer", protesta l'Alba, que treballa en biologia i recerca. Tot i això, quan s'apropen les 10 h, la cua que rodejava mig edifici s'ha anat escurçant, ja que han deixat accedir als altres votants mentre es gestionava el conflicte, que s'acaba resolent amb la Clàudia, suplent d'una altra taula.

Amb un cel cada cop més gris, els votants de l'Institut Ramon Llull surten amb calma de l'edifici. Un grup de tres dones amb cabell blanc i un home amb boina narren que han pogut votar sense fer cues i sense cap problema. A l'entrada, un home demana als majors de 65 anys que passin primers a votar, perquè la pluja no amaina. "Hem vingut a votar perquè tocava", afirma una dona de d'ulleres puntiagudes i mirada esquiva. La cua, llarga però amb les mesures adequades, s'esté fins a l'entrada d'un col·legi electoral marcat pel record de l'1-O. Ara bé, sembla que el que unirà aquestes dues jornades serà l'excepcionalitat i la grisor, no pas la repressió.