Plataforma per la Llengua alerta que l'ús social del català "baixa" perquè "no s'està revertint" l'emergència lingüística

Plataforma per la Llengua ha advertit que l'emergència lingüística a Catalunya "no s'està revertint" puix l'ús social del català "baixa". Tanmateix, destaca que la majoria dels catalanoparlants tenen "estima i afecte" per la llengua. Ho detalla la tretzena edició de l'InformeCAT, que ha presentat el president de l'entitat, Òscar Escuder. Segons aquest, només 1 de cada 10 joves parla únicament el català com a llengua habitual. La publicació anual recull de 50 dades significatives sobre l'estat del català, a través de dades oficials i enquestes pròpies.

El responsable ha detallat que l'ús social del català "és preocupant" i que l'informe situa el marc legislatiu espanyol com el principal "punt en contra" de la salut de la llengua. "Tenim algunes lleis que ens anirien a favor, com la del cinema o el codi de consum, però no les fem complir", ha lamentat. Escuder ha insistit que el principal repte que té la llengua recau en "els mateixos ciutadans", ja que el 80% dels catalanoparlants canvien al castellà "sense cap necessitat": "És nefast per l'ús social".

L'InformeCAT 2024 destaca que a Catalunya només 1 de cada 10 joves (un 12%) de les persones entre 15 i 34 anys parlen únicament el català com a llengua habitual, segons l'Enquesta a la joventut de Catalunya del 2022. Amb les dades a la mà, Plataforma per la Llengua conclou que el català és usat habitualment per un 47% dels joves, mentre que el castellà és usat per prop del 72%.

"Molts catalanoparlants comencen a usar molt més habitualment el castellà, i en comparació, els castellanoparlants continuen parlant castellà de forma exclusiva", diu el responsable tècnic de l'informe, Miquel Gil. D'altra banda, l'informe afegeix que més de la meitat dels joves parlants de llengües no oficials a Catalunya volen parlar català a la feina.

L'InformeCAT 2024 esmenta també que prop del 31% dels metges que treballen a Catalunya no saben parlar en català, i el 13% no l'entenen. Així es recull a l'Estudi sobre les necessitats i coneixements lingüístics dels metges a l'assistència sanitària, elaborat pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya. Segons el mateix estudi, només el 0,3% no entén el castellà, i el 0,7% no el sap parlar. I que menys de la meitat dels metges parlen català amb els pacients.

Vitalitat del català

Malgrat totes les dificultats, el català encara dona mostres d'una notable vitalitat, segons l'informe. Posa com a exemples que el juny de 2023 The Tyets va convertir-se en el primer grup en català amb més d'un milió d'oients al mes a Spotify; a l'agost el Congrés va reconèixer per primer cop als seus integrants la possibilitat de fer les intervencions en català; O que entre el 2022 i el 2023 el suport a Catalunya a l'oficialitat del català a la UE va passar d'un 62% a un 81%.

D'altra banda, 8 de cada 10 catalanoparlants consideren que saber la llengua és molt important per ser català. Es tracta d'una dada extreta de l'Enquesta sobre valors a Catalunya del 2023, elaborada pel Centre d'Estudis d'Opinió: segons l'entitat, constata "que el vincle entre la identitat i la llengua és cabdal per assegurar el futur del català".

País Valencià i Illes Balears

L'informe també destaca que a les Illes Balears, un 54% dels habitants parlen sempre en castellà amb la família, i només un 27% en català. Al País Valencià, menys del 10% dels residents que no parlen valencià amb la família sí que l'utilitzen amb els amics, i un 16% a la feina. Adverteix que durant la segona meitat de 2023, el govern de Carlos Mazón va fer el 95% de les seves intervencions a les Corts Valencianes en castellà. I que el mateix executiu va eliminar el mínim del 25% d'educació en valencià a les comarques.