El Pirineu no aspirarà a organitzar els Jocs Olímpics d'Hivern del 2030. Després de setmanes de serial, fonamentalment per la negativa del president de l'Aragó, Javier Lambán (PSOE), a acceptar el repartiment de proves amb Catalunya, el Comitè Olímpic Espanyol (COE) ha decidit que no presentarà la candidatura per acollir l'esdeveniment al seu homòleg internacional, el COI. La decisió, que ja s'ha comunicat a les autoritats polítiques pertinents, s'anunciarà oficialment en una roda de premsa que el COE ha convocat per dimarts a la tarda. La notícia l'ha avançat el diari Ara. 

Amb tot, l'organisme presidit per Alejandro Blanco deixa la porta oberta a què la candidatura sí que tiri endavant de cara als Jocs del 2034, si bé en aquest cas estaria disposat a què fos sota el lideratge fonamentalment de Catalunya, després de les topades que el COE ha acumulat amb Lambán abans del descarrilament del projecte del 2030.

El president de l'Aragó ha arribat a reclamar la dimissió de Blanco, mentre que el COE acusa el dirigent del PSOE de boicotejar la candidatura per "anticatalanisme" i pels seus propis "interessos electorals", quan resta menys d'un any per als comicis autonòmics.

Fins l'últim moment, la Generalitat ha intentat que es mantingués la candidatura pel 2030 i, de fet, la setmana passada la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, va insistir en què Catalunya estava preparada per assumir l'organització en solitari. En aquest sentit, la consellera ja havia encarregat a la directora de l'Oficina Tècnica de la Generalitat per als Jocs d'hivern 2030, Mònica Bosch, que preparés un projecte de candidatura catalana en solitari. L'Executiu de la Generalitat, però, no s'havia plantejat renunciar als Jocs, malgrat les crítiques d'organismes científics i d'entitats en defensa del territori per la contradicció que suposa apostar-hi quan teòricament s'està compromès per afrontar l'emergència climàtica.

La renúncia al projecte també impactarà en un PSC que des del primer moment hi havia apostat i que ara mateix ostenta el Ministeri d'Esports a través de Miquel Iceta, el seu antic líder. Amb tot, ni Iceta ni el president espanyol, Pedro Sánchez, han intervingut per evitar una trencadissa que ja s'intuïa des de feia setmanes, davant les reiterades negatives de Lambán d'acceptar un repartiment de competicions que sí que havien avalat els tècnics aragonesos. La decisió final de presentar la candidatura a instàncies internacionals requeia en el COE i el Govern espanyol no hauria tingut un paper destacat per reconduir la situació.

Lambán contradiu els seus tècnics

Ja la setmana passada tot apuntava que la candidatura per als Jocs del 2030 no fructificaria, arran del fracàs de totes les negociacions entre l'Aragó, d'una banda, i el COE i Catalunya de l'altra. L'última proposta ja en solitari del Govern, la creació d'una candidatura únicament amb Catalunya, no ha convençut Blanco, que havia treballat fins ara per una entesa que permetés que els dos territoris assolissin una entesa i estiguessin representats als Jocs, tal com li havia demanat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez.

A finals de març, representants tècnics dels governs català, aragonès, espanyol i el COE havien tancat una proposta de repartiment de proves, de la qual posteriorment es va desmarcar Lambán, que va considerar que no era igualitària. Les competicions d'esquí alpí requeien en Catalunya -a la Molina i Masella-, que també tindria les proves d'esquí de muntanya -disciplina que s'estrenarà als Jocs del 2026-, l'snow i el freestyle a Baqueira Beret (Aran); i l'hoquei sobre gel, al Palau Sant Jordi de Barcelona.

A l'Aragó li correspondrien les modalitats de biatló i esquí de fons; així com el cúrling, a Jaca; i el patinatge de velocitat, que es faria a Saragossa. Arran de les demandes de Lambán, el COE va plantejar que algunes de les proves de freestyle es fessin a l'Aragó, mentre que el patinatge artístic passaria a Catalunya, opció que tampoc va acceptar el president autonòmic.

El salt d'esquí, la combinada nòrdica, el bobsleig i l'skeleton no es farien a l'Estat espanyol, ja que cap estació compta amb les instal·lacions per acollir-les i la nova política del COI és precisament intentar minimitzar els costos d'organització d'un esdeveniment com els Jocs i, per tant, aprofitar infraestructures ja existents.

Lambán va arribar a proposar que les competicions es repartissin per sexe en una comunitat o altra i que si Catalunya acollia l'esquí alpí masculí, l'Aragó assumís el femení, una opció que va en contra del criteri del COI, que demana agrupar cada disciplina en una única seu. Amb els canvis que sí que havien acceptat tant el COE com la Generalitat, però, les tres valls pirinenques de l'Aragó haurien assumit proves, tal com havia demanat Lambán, qui malgrat això no va acceptar-ho.

Ajornament de la consulta

Que el projecte tenia molts números de descarrilar ja havia quedat clar fa algunes setmanes, després que el Govern anunciés l'ajornament de la consulta en la qual els habitants de l'Alt Pirineu i l'Aran s'havien de pronunciar sobre la candidatura. Una part dels residents al Pirineu català ja havien mostrat el seu rebuig als Jocs, tant per qüestions ambientals i climàtiques com de model de desenvolupament econòmic, i una manifestació celebrada el 15 de maig a Puigcerdà organitzada per Stop JJOO va reunir unes 5.000 persones.

El gran dubte ara serà comprovar fins a quin punt la renúncia a la candidatura deteriora encara més les ja malmeses relacions entre els governs català i l'espanyol, molt tocades pels pocs avenços en la taula de diàleg, l'escàndol d'espionatge del cas Pegasus o la baixa execució de les inversions pressupostades per l'Estat a Catalunya.