La periodista Alba Gómez Gabriel ha guanyat el 44è Premi BBVA Sant Joan de literatura catalana amb la novel·la debut Jo soc l'última Plaça. El guardó és un dels més ben dotats de les lletres catalanes, amb 35.000 euros, lliures d'impostos, a banda dels drets d'autor. S'ha imposat a les 116 obres que han optat al premi, en una convocatòria que per quart any consecutiu sobrepassa la mitjana històrica d'obres presentades.

El jurat l'ha declarat guanyadora per "ser una novel·la urbana, narrada amb originalitat, que tracta un tema contemporani i social, protagonitzada per un mosaic de personatges descrits amb vivor i profunditat". De les obres rebudes, les novel·les són el gènere majoritari entre les obres rebudes a concurs (94), seguides de 12 reculls de narracions, 5 memòries i biografies, 2 dietaris, 2 assajos i 2 llibres de viatges.

L'obra guanyadora s'ha anuciat quest dilluns en un acte a Sabadell presidit pel president del Parlament, Josep Rull. La novel·la serà editada per Edicions 62 i es presentarà el setembre en el marc de La Setmana del Llibre en Català. En roda de premsa, la periodista especialitzada en temàtiques socials ha presentat aquesta obra que recull vivències de veïns des de diferents angles, com si es tractés d'una mena de finestra indiscreta literària.

L'habitatge i la gentrificació, protagonistes

El llibre explica una història ambientada en una plaça al cor de Barcelona en una ciutat gentrificada que expulsa els veïns i esborra les persones. La protagonista és la Bel, una dona que no ja té casa, però que viu a la plaça del Sol. La història de personatges aborda fins a quin punt pot arribar a deshumanitzar una ciutat la seva ciutadania.

Gómez Gabriel ha explicat que amb la novel·la li ha interessat fer pensar en la possibilitat o impossibilitat per les persones de trobar el seu lloc a Barcelona tant pel que fa a qüestions socials com d'habitatge. "L'obra intenta explicar que tots som vulnerables en diferent grau i mesura i intenta retirar etiquetes i humanitzar diferents habitants d'un espai", ha indicat.

Tot i que l'autora descarta que es tracti d'un retrat social o una investigació periodística que vulgui denunciar la gentrificació de Barcelona, el volum presenta una mirada personal sobre la desaparició d'uns espais i d'unes persones de les ciutats. Hi ha la mirada d'aquelles persones esborrades, però també d'aquells que volen fer negoci amb l'especulació.