Pere Foix: crònica d’una epopeia col·lectiva

Era el 1939, i després d’una cruenta Guerra Civil, Pere Foix no va tenir altre remei que marxar pels Pirineus i recaure en un dels camps de concentració amb què les autoritats franceses rebien la diàspora d’exiliats. Trobar-se fora del país no li era aliè. Portava mitja vida fugint de la repressió, d’aquí que aviat va tornar a escapar-se i, després d’una llarga travessia, va instal·lar-se a Mèxic, on va posar-se a escriure.

Foix, membre del Sindicat Mercantil i treballador a l’oficina de premsa de la Generalitat republicana, necessitava buidar el pap i esculpir les seves vivències. Més que un exercici terapèutic, sentia el deure moral de reivindicar els personatges del moviment d’inspiració anarquista amb qui va compartir els seus anhels dins de la CNT.

El resultat va ser un text amè i de lectura àgil, on glossa la vida d’aquells coetanis seus que havien omplert les millors pàgines de l’anarquisme català als anys 20: els reconeguts Ángel Pestaña, Salvador Seguí i Joan Peiró i tres més que no han tingut tanta repercussió pública però que havien inspirat Foix en l’adolescència, com són Joan Roigé, Josep Maria Foix i Eusebi C. Carbó.

Aquest recull de biografies saltejades van prendre forma de llibre el 1957, quan un mecenes anarquista establert al país centreamericà va costejar-ne l’edició. I ja no va ser fins traspassat Franco que va veure la llum a Catalunya gràcies a Nova Terra, un segell progressista de tradició cristiana que, per evitar el sedàs de la censura, va demanar-li que esporgués les parts més irreverents del manuscrit, que l’escriptor, fundador de la Unió Socialista de Catalunya i expresident de la Generalitat a l’exili, Manuel Serra i Moret, va prologar-li.

Ara, els sociòlegs Antoni Estradé i Ariadna Fitó han relligat l’original i els paràgrafs que Foix va incloure el 1976 per treure "la versió definitiva" d’Apòstols i mercaders. Una obra que ens acosta a la força transformadora que la CNT va tenir el primer terç del segle passat. Cal recordar que, l’any 1919, el sindicat llibertari va arribar a comptar amb 425.000 afiliats, dels quals 250.000 a Barcelona, fet que representava un quart part dels habitants.

"Foix ens dibuixa un moviment que realça la capacitat de l’home per assumir reptes i entregar-se a la comunitat"

"Foix ens dibuixa un moviment que realça la capacitat de l’home per assumir reptes i entregar-se a la comunitat". Així ho explica Ariadna Fitó, per qui el llibre del militant anarquista rememora una generació d’homes i dones que va enfrontar-se al sistema de dominació coercitiu que representava l’Estat i el moral que exercia l’església sobre la classe obrera.

Per endinsar-nos-hi, Foix repassa els personatges que més exemplifiquen la relació de l’anarcosindicalisme amb la igualtat, la justícia i el canvi social. "Podria haver triat Martí Barrera, Joan Saña i altres dirigents de la CNT, doncs creia que la vigorositat del moviment requeia en la suma d’individualitats, però va escollir els que més van marcar-lo en l’àmbit personal i ideològic", afegeix Fitó.

Anys de plom i ploma

Editat per Tigre de Paper, Apòstols i mercaders ens apropa a les lluites compartides que van protagonitzar gent molt cultivada el terreny polític i intel·lectual. "No es tracta d’un assaig tradicional, sinó un compendi de memòries intercalades sobre persones a qui Foix va tenir el privilegi de conèixer i admirar per la seva vàlua humana i cultural", explica Antoni Estradé.

D’aquest retaule destaquen Salvador Seguí, El Noi del Sucre, exsecretari general de la CNT i de qui Foix recorda el capteniment a l’hora d’empoderar el proletariat mitjançant l’Ateneu Enciclopèdic Popular i altres institucions acadèmiques; Joan Peiró, cooperativista i ministre d’Indústria durant la Segona República; a més de l’esperantista, director de Solidaritat Obrera i líder de la vaga La Canadenca (1919) Ángel Pestaña.

A colofó d’aquesta tríada, Foix inclou Eusebi C. Carbó, excomissari de Propaganda de la Generalitat i promotor de la revista Reivindicación; Josep Maria Foix, exgovernador civil i més tard empleat municipal, de qui repassa nombroses desventures; així com Joan Roigé, representant de la CGT en el Comitè Revolucionari de Barcelona i del qual l’autor recorda la seva lleialtat amb l’obrerisme i els principis republicans.

"Pere Foix els reivindica pel seu compromís en aquell període de discontinuïtat històrica, que va portar a desenes de polítics, activistes i intel·lectuals a desaparèixer o fugir cap a altres latituds", afegeix Estradé. De fet, els sis biografiats van morir assassinats o a l’exili, víctimes d’uns anys de plom i ploma -com es coneix la dècada dels 20- on es conjuminava una ferotge repressió de l’Estat i la patronal amb una prolífica activitat contracultural dels sectors més díscols de la població, entre els quals la CNT.

Estradé i Fité qualifiquen Apòstols i mercaders com "una oda a la pària", en al·lusió a "aquells homes i dones que es van guanyar la vida amb esforç i responsabilitat". Pels dos sociòlegs, professors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Pere Foix (1893-1978) ens proporciona una "epopeia col·lectiva" amarada d’humanitat, alhora que posa al servei de tothom "un document extraordinari per tal que les noves generacions no oblidin el pòsit ideològic que va representar la CNT en aquesta etapa tan dramàtica de la història contemporània".