Més de vuit dècades després, finalment ERC torna a tenir la presidència de la Generalitat. A Pere Aragonès li han calgut dos debats d'investidura i tres votacions per assolir el càrrec, que ha aconseguit amb els vots dels diputats de Junts per Catalunya i la CUP, a banda dels del seu propi partit. En total, 74 vots a favor, mentre que els 61 escons restants -PSC, Vox, En Comú Podem, Cs i PP- hi han votat en contra.

En una sessió al Parlament que podríem qualificar d'històrica, si no fos per l'ús abusiu que s'ha fet de l'adjectiu en la política catalana dels darrers anys, el dirigent republicà s'ha convertit en president del Govern quan passaven cinc minuts de dos quarts de dues del migdia. Ho ha fet sota la mirada, entre d'altres, d'Oriol Junqueras, el president d'ERC, que ha sortit de la presó de Lledoners gràcies a un permís penitenciari per comprovar com el seu correligionari prenia el relleu de Lluís Companys, el president de la Generalitat quan el 1939 va ser dissolta pel règim franquista. Un any després la dictadura el va afusellar a Montjuïc. 

Precisament Junqueras ha estat una de les dues persones a qui ha citat explícitament Aragonès ja com a president, recordant que fa 17 anys que van començar a treballar junts. L'altra ha estat Pere Horta, primer regidor d'ERC al seu municipi, Pineda de Mar, després del final del franquisme. En un parlament molt breu, el nou president ha manifestat que "és una enorme responsabilitat que sento sobre les meves espatlles. Aquest càrrec és un gran honor i una gran responsabilitat". Aragonès s'ha compromès a exercir el càrrec amb "mà estesa i determinació democràtica" i ha assegurat que seguirà "valors republicans":

Manté l'aposta pel diàleg

La investidura ha arribat quan tot just restaven cinc dies perquè s'esgotés el compte enrere per a la convocatòria automàtica d'unes noves eleccions autonòmiques, senyal de fins a quin punt s'han allargat les agòniques negociacions entre Esquerra i JxCat per formar govern. L'acord amb la CUP, que no s'ha arribat a plantejar entrar a l'executiu, en canvi s'havia tancat fa més de dos mesos.

Precisament, un dels grans reptes d'Aragonès serà aconseguir que la nova Generalitat faci la "sacsejada" que ha promès -en el que suposa una esmena a l'actuació del Govern de Torra en el qual ell mateix va exercir de vicepresident-, fonamentalment a través d'unes polítiques d'esquerra pactades prèviament amb la CUP que poden incomodar JxCat i, alhora, avanci en la resolució del conflicte polític amb l'Estat, amb la certesa que ni el partit de Puigdemont ni la CUP comparteixen la seva estratègia de diàleg amb l'Estat per aconseguir l'amnistia de presos i exiliats i un referèndum acordat. 

I és que malgrat la situació d'emergència sanitària, social i econòmica que viu Catalunya, la qüestió nacional seguirà sent un dels elements que capitalitzarà la legislatura, com ha quedat clar en totes les intervencions del segon debat d'investidura. Aragonès sap que, d'entrada, té dos anys de coll perquè la taula de diàleg amb el govern estatal assoleixi algun resultat tangible, el termini que li han donat els altres dos grups independentistes.

Junts, però, no s'ha estat de reiterar el seu "escepticisme" en la taula de diàleg, mentre que la CUP, directament, ha afirmat que aquest espai "no portarà la solució al conflicte" i, per tant, ha insistit en la necessitat de la "confrontació". En tots els casos, però, desitjarien la via escocesa, és a dir, un referèndum acordat amb l'Estat, que el Govern de Pedro Sánchez no contempla de cap manera. La promesa d'Aragonès, verbalitzada novament en aquest debat, és "culminar" el camí cap a la República catalana. En el rerefons, resta pendent definir una nova estratègia independentista, que JxCat insisteix que ha de passar pel Consell per la República, organisme que controla. 

Pendents de la composició del Govern

Dijous, en el seu discurs d'obertura del segon debat d'investidura, Aragonès va assegurar que Catalunya "necessita una sacsejada" i va proposar "obrir una nova etapa amb quatre grans transformacions inajornables i que seran les quatre banderes de la nova Generalitat republicana": la progressista, la feminista, la verda i la democràtica. En les qüestions socials i econòmiques poden produir-se xocs importants amb Junts, una formació que no veu amb bon ulls algunes de les mesures acordades prèviament entre Esquerra i la CUP i que passen per l'enfortiment del sector públic i per la desprivatització de determinats serveis, com ara la sanitat o l'educació.

Els anticapitalistes, per exemple, advoquen per la creació d'una banca, una farmacèutica i una elèctrica públiques, mesures que difícilment rebran l'aval de Junts, però sí que pot veure amb bons ulls En Comú Podem. La CUP ha aprofitat el debat d'investidura per recalcar que el seu suport a Aragonès no és un "xec en blanc", de manera que el Govern pot quedar-se en minoria al Parlament si no tiren endavant les mesures acordades fa dos mesos entre republicans i cupaires.

En Comú Podem és molt crític amb la reedició de l'acord de govern entre ERC i JxCat -tot i el canvi de color en la presidència-, però això no significa que durant la legislatura no pugui assolir-hi acords en matèria social i econòmica. Més difícil serà fer-ho amb un PSC, que a nivell econòmic s'abona a una ortodòxia molt més propera al que planteja Junts que no pas a algunes de les promeses esbossades per Aragonès. Els socialistes, però, sí que garanteixen un to d'oposició més cordial que l'ara irrellevant Cs ha mantingut les dues últimes legislatures com a primer antagonista al Govern. A més a més, Illa s'ha compromès a avalar el Govern en la lluita contra la Covid i a pactar-hi per aconseguir l'arribada de fons europeus.

Albiach, per part seva, considera en el repartiment d'àrees del nou Govern, "hi ha guanyat Junts". A l'espera de posar nom a cada cartera -i amb la sorpresa de la renúncia d'Elsa Artadi, principal candidata a assumir la vicepresidència i la conselleria d'Economia i Finances-, el partit de Puigdemont acapararà més del 60% del pressupost de la Generalitat i liderarà les conselleries de Salut; Polítiques Digitals, Infraestructures i Agenda Urbana; Acció Exterior i Transparència; Recerca i Universitats; Justícia; Drets Socials; i, òbviament, Economia i Finances, que tindrà la darrera paraula en la gestió dels fons europeus de reconstrucció. ERC, de la seva banda, liderarà Presidència; Feminismes i Igualtat; Educació; Interior; Empresa i Treball; Acció Climàtica, Agricultura i Alimentació; i Cultura.

El gran dilema és si després d'una legislatura marcada per les desavinences entre els dos principals grups independentistes, l'acord tancat el passat cap de setmana pel mateix Aragonès i el secretari general de JxCat, Jordi Sànchez, garantirà realment una major operativitat de la nova Generalitat o les desconfiances entre els dos socis -visibles durant els tres mesos de negociació- marcaran el dia a dia de la presidència d'Aragonès. De fet, el mateix líder parlamentari de Junts, Albert Batet, ha reconegut que l'acord de govern no genera gaires "expectatives". En qualsevol cas, per primera vegada des de la recuperació de la democràcia, Catalunya tindrà un president que no serà convergent -o postconvergent- ni del PSC. Ni que sigui per això, la d'avui no és una investidura més.