Per què el suport de Junts és imprescindible perquè Catalunya pugui recaptar tots els impostos?

La reforma del sistema de finançament és la clau sobre la que pivota el preacord entre el PSC i ERC perquè els republicans acceptin investir Salvador Illa com a president de la Generalitat, sempre que la seva militància ho avali a la consulta que es farà divendres. Segons consta al document de l'acord -que ha distribuït ERC aquest dimarts-, el pacte comporta que Catalunya sortirà del règim comú de finançament de les comunitats autònomes i, progressivament, la Generalitat passarà a recaptar i gestionar tots els impostos, començant amb l'IRPF del 2025, que es liquidarà l'any següent, el 2026.

La realitat, però, és que una reforma d'aquest tipus no depèn únicament d'un acord entre socialistes i republicans, sinó que necessita el suport d'altres formacions. La raó és que la sortida de Catalunya del règim comú comporta canviar la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes, la LOFCA. I una modificació com aquesta s'ha d'aprovar al Congrés dels Diputats.

D'aquesta manera, no n'hi ha prou amb el suport dels diputats d'ERC i el PSOE i, fins i tot, dels de Sumar, sinó que es necessitarien els vots de les formacions que van donar la darrera investidura a Pedro Sánchez. Això converteix en decisius els set diputats de Junts. En aquest sentit, la secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, ha aprofitat una entrevista aquest dimarts a Catalunya Ràdio per convidar Junts a "sumar-se" a l'acord i a ser "participis de les majories que es necessiten al Congrés".

Junts ha reiterat aquest dimarts que refusa una investidura de Salvador Illa que, admet, ara mateix està en mans de la militància d'ERC, però costaria de creure que en un futur s'oposi al Congrés a una reforma de la LOFCA que permeti la Generalitat recaptar tots els impostos.

La comissió executiva federal del PSOE ha avalat el preacord

Amb la certesa que el PP, Vox, UPN i, molt probablement, Coalició Canària sí que s'hi oposarien, el "sí" de Junts és imprescindible per aconseguir una majoria absoluta dels vots a la cambra baixa. En concret, entre els diputats del PSOE, Sumar, Podem, ERC, EH Bildu, PNB, BNG i Junts s'arriba a 178. Tenint en compte que la majoria absoluta dels 350 diputats del Congrés se situa en 176, el marge és molt escàs. I ara mateix tampoc es pot donar per garantit el suport de tots els diputats que van votar a favor de la investidura de Sánchez.

D'entrada, una reforma que permeti Catalunya avançar cap a un "concert econòmic solidari" genera tensions en part dels barons territorials del PSOE. Així, per exemple, el president de Castella – la Manxa, Emiliano García-Page, ja s'hi ha manifestat en contra. Amb tot, la comissió executiva federal del PSOE ha aprovat aquest mateix dimarts una resolució que avala el preacord.

A banda, el preacord també ha provocat posicionaments dins un grup territorialment tan complex com és Sumar. En concret, per part dels diputats de Compromís i de la CHA. La portaveu dels valencianistes al Congrés, Águeda Micó, ha subratllat que no té problemes amb "acords bilaterals" entre el PSOE i ERC, però alhora ha manifestat que "si fan falta els vots de Compromís per qualsevol reforma del sistema de finançament, no donarem el nostre suport sense que s'abordi la singularitat del problema valencià d'infrafinançament".

Compromís i la CHA s'oposen a reformar el finançament si no es millora la situació del País Valencià i l'Aragó

Per part de la Chunta Aragonesista (CHA), el seu diputat a la cambra, Jorge Pueyo, ha assegura que només recolzarà una reforma del sistema de finançament si aquesta compensa "generosament" Aragó. "Que ningú tingui dubtes, votaré en contra de qualsevol finançament singular mentre no es posin en marxa les eines bilaterals de finançament que figuren a l'Estatut d'Aragó", ha afegit.

Capacitat normativa coordinada amb l'Estat i la UE

Segons s'exposa en el document del preacord per a la investidura, en matèria de finançament es contempla que progressivament el Govern recapti i gestioni tots els impostos a través de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) i no pas amb un consorci en què participi també la Hisenda estatal. Alhora, s'establiria una quota de solidaritat amb la resta de territoris de l'Estat i s'abonarà una partida pels serveis prestats de l'Estat a Catalunya.

Fonts estatals citades per l'ACN subratllen que la recaptació de tots els impostos per part de la Generalitat és un procés que "no serà fàcil ni automàtic" i, per tant, "no passarà d'avui per demà", com va admetre ERC aquest dilluns. Aquestes mateixes fonts asseguren que, en qualsevol cas, la gestió dels impostos per part de la Generalitat inclourà "límits" i que la "solidaritat interterritorial està garantida".

La capacitat normativa de la Generalitat sobre els impostos es farà "amb cordinació amb l'Estat"

De fet, el document del preacord diu explícitament que serà la Generalitat "la que gestioni, recapti, liquidi i inspeccioni tots els impostos suportats a Catalunya" i que augmentarà "substancialment la capacitat normativa" sobre els tributs, però "amb coordinació amb l'Estat i la Unió Europea". Sobre la solidaritat, el text aclareix que aquesta aportació "ha de ser explícita i s'ha de reflectir de manera transparent".

A més a més, també s'afegeix que mentre no es desplegui el nou model de finançament, hi ha d'haver un "increment substancial dels recursos" destinats a la Generalitat i s'ha de garantir el principi d'ordinalitat, és a dir, que Catalunya no perd posicions pel que fa a la seva aportació un cop l'Estat distribueixi els fons entre les diferents autonomies.

Altres aspectes

A banda del finançament, l'aspecte que ha acaparat gran part dels titulars, el preacord entre republicans i socialistes inclou altres qüestions transcendents. Com ara el compromís de "preservar" els espais naturals protegits situats a l'entorn de l'aeroport del Prat. O l'increment dels impostos al joc, una mesura que a la pràctica dificultarà molt que tiri endavant el complex del Hard Rock, articulada al voltant d'un macrocasino.

Mantenir l'energètica pública, impulsar el pla pilot de la renda bàsica universal, constituir un consorci entre el Govern espanyol i la Generalitat per tal que es compleixin les inversions estatals a Catalunya, crear un departament específic de Política Lingüística que contribueixi a situar l'impuls de la llengua catalana al centre de l'acció governamental o articular una convenció nacional sobre el conflicte polític són altres dels punts d'un preacord que també preveu el reconeixement de les seleccions esportives catalanes.