Este artículo se publicó hace 2 años.
Per què Bellaterra vol independitzar-se de Cerdanyola i unir-se a Sant Cugat?
Aquesta Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) defensa que no se sent reconeguda pel municipi a què pertany, i del qual la separa l'AP-7 i la Universitat Autònoma. Una sentència recent ha desbloquejat el procés d'annexió, impugnat per Cerdanyola, que ara ha de reactivar-lo i enviar un expedient a la Generalitat perquè decideixi
Emma Pons Valls
Barcelona-Actualitzat a
Bellaterra fa anys que lluita per deixar de pertànyer a Cerdanyola del Vallès i anar-se'n amb Sant Cugat. Ara aquest pas sembla més a prop, des que a l'octubre una sentència va donar la raó als impulsors de la iniciativa i va reactivar el procés d'annexió que l'Ajuntament de Cerdanyola havia portat als tribunals. El municipi està obligat, doncs, a iniciar l'expedient per tramitar el canvi i enviar-lo a la Generalitat, que serà qui decideixi en última instància.
L'AP-7 i la Universitat Autònoma s'interposen entre la ciutat i Bellaterra
Bellaterra (Vallès Occidental) és una Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Cerdanyola del Vallès on hi viuen unes 3.000 persones. Però segons un estudi, la majoria fan vida a Sant Cugat: un 60% dels habitants es desplacen a aquest municipi per motius laborals, escolars o d'oci, davant d'únicament el 7% a Cerdanyola. "Volem que concordi la part administrativa amb la manera de viure del poble de Bellaterra", sosté Chus Cornellana, vicepresidenta de la Comissió Bellaterra és Sant Cugat, qui va encarregar l'informe.
A més, hi ha les barreres físiques, que fan que Bellaterra estigui "absolutament separada" i "molt lluny" del municipi a què pertany actualment. L'AP-7 i la Universitat Autònoma s'interposen entre la ciutat i Bellaterra, que és una EMD des del 2009. Abans, n'era tan sols un barri.
Això implica que tenen algunes competències, com per exemple en cultura i esports, i també representants municipals. Però el veïnat se sent abandonat pel municipi a què pertany: "Tenim la singularitat d'un poble, i Cerdanyola no ho reconeix", explica Cornellana.
La mala comunicació és un altre dels elements que, segons defensen, no facilita que sentin proximitat amb la ciutat. Mentre que per arribar a Sant Cugat hi ha trens de FGC cada 10 minuts, per desplaçar-se a Cerdanyola tan sols hi ha un bus cada hora. "No tenim res en contra de Cerdanyola, però està tot en contra", diu la portaveu.
Queixes de manca d'inversió
Més enllà d'això, els grups i els veïns fa anys que es queixen de la manca d'inversió del municipi en el barri, i apunten que Sant Cugat té experiència en la gestió d'EMD, com Valldoreix. "Nosaltres ens identifiquem amb Sant Cugat, la població fa vida allà. Després ja veurem si hi invertirà o no", apunta Cornellana.
La Generalitat va rebutjar que Bellaterra s'independitzés
En un inici, l'EMD va reclamar la independència, però la Generalitat ho va rebutjar. Llavors van iniciar el procediment per annexar-se a Sant Cugat, d'acord amb el decret 244/2007. Primer van crear la Comissió, a finals de 2018, i llavors van començar la recollida de signatures, amb més d'un 50% dels veïns a favor. Un cop presentades a l'Ajuntament, però, Cerdanyola va impugnar el procés i des de llavors ha estat en mans dels jutjats.
Ara, la sentència obliga el municipi a estudiar el cas, iniciar l'expedient i enviar-lo a la Generalitat. La Comissió es mostra convençuda que l'Ajuntament no guanyarà el procés, però lamenta que l'estratègia dilati tota la tramitació.
Cornellana sosté que l'interès que té Cerdanyola perquè Bellaterra no marxi és "purament econòmic" per la recollida d'impostos que fa de l'EMD, però critica que "no ha fet cap mena de pas" per intentar retenir-los, com millorar el conveni que regula les relacions entre els dos ens. "Si el modifiquessin i fessin la inversió que cal, com a zona del municipi que som, hi hauria molt a parlar".
Dels tres grups polítics que hi ha a l'EMD, Gent per Bellaterra i Convergents van signar el manifest a favor de l'annexió a Sant Cugat, mentre que ERC no ho va fer en considerar difícil que tirés endavant.
Ara per ara, Cerdanyola ha recorregut la sentència i fins que no es resolguin les al·legacions no començarà a córrer el termini de dos mesos que tindrà per presentar l'expedient a la Generalitat. Llavors, hi haurà un termini d'un any per emetre la resolució. Els terminis s'allargaran, almenys, fins a inicis del 2024, en funció de quan trigui la justícia a respondre. "Nosaltres el que volem és avançar, com qualsevol poble", conclou Cornellana.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..