Lluny de ser l’estil de vida, la genètica o l’atenció sanitària els paràmetres que marquen una vida saludable, les causes fonamentals de la salut tenen motivacions socials. On vius, de què treballes o què menges està condicionat per la teva família, l’entorn, i, en definitiva, la classe social. Això és el primer que explica Joan Benach, director del Grup de Recerca en Desigualtats en Salut de la Universitat Pompeu Fabra (GREDS-EMCONET) i catedràtic de Sociologia al mateix centre. "Emmalaltim sobretot pels determinants socials: la precarització laboral, l’habitatge o la contaminació ambiental, per esmentar només tres factors", apunta. Benach ha compilat els seus principals articles i entrevistes al voltant de la pandèmia al llibre La salud es política. Un planeta enfermo de desigualdades (Icaria), en què defensa que l’epidèmia del segle XXI no és la Covid, sinó les desigualtats.

Benach assenyala la política com el "factor crucial" que origina la cadena causal de la salut. Les ideologies condicionen les polítiques públiques, que ja siguin d’ocupació, habitatge, medi ambient o sanitat, acaben tenint un impacte directe en les nostres formes de viure, treballar o consumir. Això, encara que no ho veiem, "afectarà la nostra vida i finalment la salut". És per això que Benach afirma que "hi ha un fil més o menys directe" des de la salut fins al sistema econòmic imperant, el capitalisme, així com altres marcs d’opressió que s’hi vinculen, com el "neo-colonialisme" i el patriarcat.

Partint d’aquesta base, Benach critica que durant la gestió de la pandèmia en ocasions s’hagi posat el focus sobre la responsabilitat individual. "El discurs hegemònic parla de virus, atenció mèdica, hospitals, tractaments, i vacunes. En canvi, es parla menys de la prevenció, i quan es fa quasi sempre té a veure amb la responsabilitat personal". L’investigador remarca que la pandèmia és "un problema col·lectiu" i té "causes estructurals associades a la salut pública". Per això, posar l’accent en els factors personals "culpabilitza" i, a més, "no és prou efectiu".

Una gestió poc "humil"

D’altra banda, Benach apunta que la resposta de la pandèmia a casa nostra s’ha caracteritzat per la "manca d’humilitat i previsió" i la incapacitat d’actuar de manera ràpida i eficaç. "Ha mancat planificació i coratge", diu l’investigador, que critica que l’estratègia de "conviure amb el virus" ha conduït a un "desastre social i de salut pública" amb conseqüències encara desconegudes. Sense grans inversions en sanitat i salut pública, com l’atenció primària, el rastreig o els serveis socials, Benach assenyala que s’han fet "polítiques reactives, amb poc lideratge i un ull sempre posat a les pressions empresarials".

El sistema no estava preparat per una pandèmia així, tot i que feia anys que els experts avisaven que es podia produir. Pel catedràtic, es deu a tres motius: d’una banda, la visió curt-terminista dels governs, amb poca predisposició a invertir en prevenció; de l’altra, la "progressiva mercantilització i precarització" de la sanitat i els serveis socials; i per últim, la manca d’un enfocament global des d’un sistema de salut massa hospitalocèntric.

La gestió que s’ha dut a terme a Catalunya, a l’Estat i a la majoria de països occidentals es contraposa a l’estratègia "Covid zero" adoptada per països d’Àsia i Oceania que ja havien viscut epidèmies, com el SARS o el MERS. A Corea del Sud o Nova Zelanda s’han dut a terme "intervencions ràpides i contundents" i s’ha reforçat la salut pública, mentre que als països occidentals s’ha optat per "un permanent bloqueig i alliberament d’activitats i confinaments per minimitzar els danys econòmics", una estratègia qüestionada per l’impacte que podria tenir a mig i llarg termini.

Per tot plegat, Benach confia en què amb el temps hi haurà una "avaluació crítica i integral" de la feina feta, però posa de manifest que ha faltat dotar de centralitat a la salut pública i mirar més cap a les desigualtats. "Calia haver-hi pensat més", diu, dedicant recursos a la protecció social i econòmica de les persones que viuen en els barris més desafavorits o sense llar. "S’han fet coses, però ha estat molt insuficient". L’enfortiment dels serveis públics, incloent la sanitat però també les residències i els serveis socials, hagués estat una altra de les seves apostes. A llarg termini, insta a reforçar l’Agència de Salut Pública de Catalunya per

Canvi de model

En paral·lel, però, el catedràtic apunta que cal impulsar un canvi de model a gran escala per evitar o afrontar les crisis que vindran, derivades en bona part del col·lapse ecològic cap al qual s’encamina la humanitat. "La pandèmia és un bany d’humilitat", afirma. Benach alerta que la crisi ecosocial i energètica serà pitjor que la derivada de la Covid. "O bé canviem radicalment, o anem camí de l’extinció humana, o en tot cas a un genocidi i ecocidi massius", adverteix.

Aquest canvi no és senzill d’adoptar, però Benach es mulla i apunta diferents vies per fer camí. D’una banda, potenciar les cooperatives de producció i consum per tal d’experimentar "noves formes de viure" més igualitàries; una "reeducació ciutadana" que faci augmentar la consciència de la "crisi sistèmica" actual; la creació de grups d’anàlisi o think thanks que permetin estructurar aquestes alternatives; i la mobilització contínua dels moviments socials per materialitzar-les. "Fer aquests canvis ens costarà molt, però no fer-los tindrà un cost molt més alt", conclou.