Per què cada cop hi ha més tortugues a les nostres platges?

Els nius i la reproducció de les tortugues marines a les nostres platges s’ha multiplicat de manera exponencial els últims anys. Es tracta d’exemplars de tortuga babaua (Caretta caretta), una de les set espècies de tortugues marines que existeixen. Al Mediterrani n’hi ha dues més: la tortuga llaüt (Dermochelys coriacea) i la verda (Chelonia mydas), tot i que no crien a les nostres costes.

L'hàbitat s'ha desplaçat degut a l'escalfament de les aigües

La tortuga babaua, fins fa poc, tampoc ho feia. Normalment, feia els nius a les zones de l’est del Mediterrani, com Turquia i Grècia, però l’escalfament de les aigües degut a l’emergència climàtica ha modificat el seu hàbitat. "Això ha provocat una redistribució d’espècies que abans no es movien per aquestes zones", explica Susana Pernas, veterinària de la Fundació per la Conservació i Recuperació d'Animals Marins (CRAM).

Aquest centre es dedica a protegir el medi marí i les espècies que l’habiten, i a més de detectar i recuperar part de les cries que neixen a les nostres platges, també cura i reintrodueix al mar les tortugues capturades accidentalment per pescadors. "Les set espècies de tortugues marines són vulnerables, i hem de fer el màxim per tractar de conservar-les", sosté Pernas.

Aquest any, de moment, encara no s’ha detectat cap niu de tortuga babaua a Catalunya. El 2021 se’n van trobar cinc, però Pernas assenyala que també n’hi ha que no són detectats. "Intervenim perquè moltes vegades són platges en què hi ha molta gent, i llavors és necessari protegir els nius, especialment per evitar que siguin danyats sense voler", diu la veterinària. 

A vegades, fins i tot, és necessari moure’ls per posar-los en zones més segures. Si es considera necessari, part dels ous són retirats i col·locats en incubadores. "Les que neixen, les criem durant un any per alliberar-les més grans i facilitar la seva supervivència".

Què cal fer si detectem un niu?

En cas d’avistament, tant d’una tortuga posant els ous com de les cries naixent, cal trucar el 112. És difícil establir un protocol únic perquè cada cas és diferent, així que la recomanació del CRAM és trucar al telèfon d’emergències perquè, en funció de la situació, pugui donar guies sobre els passos a seguir. "La recomanació seria trucar i no intervenir. No apropar-se, no tocar la tortuga si està ponent els ous, no il·luminar-la ni fer-li fotos amb flaix. Si hi ha molta gent intervenint, els hi podem fer mal", apunta Pernas.

Cal trucar el 112 i esperar indicacions

La presència de més tortugues marines fa que es multipliquin els projectes per tenir-ne cura i vigilar-ne la nidificació, i cada cop són més els ajuntaments que informen la ciutadania sobre què han de fer si en veuen. En col·laboració amb el programa Caretta a la Vista! del grup de recerca Biodiversitat, Ecologia i Tecnologia Ambiental i Alimentària de la Universitat de Vic, Barcelona informa que si se n’albira alguna, cal trucar al 112 i sobretot, no molestar-la.

A partir d’aquest mes ja podem trobar cries que neixen a les platges. Davant d’això, aquest grup explica que s’ha de trucar el 112 per informar-ne, i sobretot, no trepitjar-ne els rastres. Arenys de Mar (Maresme) també impulsa aquest agost una xarxa de voluntariat per buscar rastres dels nius a les platges, en un projecte pilot amb el mateix grup de recerca. L’objectiu és col·laborar amb el màxim de municipis per fer aquest tipus d’exploracions al llarg de tota la costa catalana.

D’altra banda, la plataforma de ciència ciutadana marina Observadores del Mar, coordinada per centres de recerca marina del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), ha obert el projecte Tortugues Marines perquè qualsevol persona pugui enviar informació i imatges d'albiraments d'aquests animals i dels nius a les platges.

"Les tortugues marines estan arribant amb més freqüència a les nostres aigües i la seva diversitat augmenta", afirma Adolfo Marco, responsable de l'equip científic del projecte. Els investigadors esperen que la iniciativa permeti recollir informació per millorar les estratègies de protecció i rescat d'aquests animals. En el projecte hi col·laboren la Plataforma Espanyola de Tortugues Marines, l'Estació Biològica de Doñana (CSIC) i diversos experts d'arreu de l'Estat.