Passejada sensorial per la Barcelona de Gabriel García Márquez

"A veure: Per què creieu que Gabriel García Márquez va venir a viure a Barcelona?". Aquesta és més o menys fàcil. Primera parada. Diumenge. 12:13h. Som a la petita Plaça Sant Vicenç de Sarrià. Hi hem arribat des de la Casa Orlandai, punt de trobada de la ruta El rastre de Gabo per Barcelona, que han organitzat Casa Amèrica Catalunya i Biblioteques de Barcelona en el marc del nou festival de literatura llatinoamericana KMAmèrica i de la inauguració de la nova biblioteca pública de Sant Martí que duu el nom del premi Nobel colombià.

Un veí gran del barri s’ho mira amb aparent desinterès des d’un banc de la plaça. Era habitual veure l’escriptor colombià esmorzant a un bar que hi havia a la cantonada que avui ocupa l’oficina de correus, explica Reza. "Barcelona, por razones misteriosas, es la mejor ciudad para escribir aparte de ser, para mi gusto, la mejor del mundo", proclamava ell.

L’epicentre del 'boom'

El 1967, Gabriel García Márquez i la seva família van travessar en cotxe el paisatge desèrtic dels Monegros per instal·lar-se a Barcelona. De manera provisional, a un apartahotel del Putxet; després, al número 168 de la República Argentina, ben a prop d’on un bon grapat d’anys abans havia viscut un infant Julio Cortázar; i, definitivament, als baixos del número 6 del carrer Caponata, al barri de Sarrià.

Des d’allà, la comitiva pren l’asfalt de Monterols per tornar-se a aturar al carrer Major, entre el Bar Tomás i la llibreria A peu de pàgina. Reza i Osorno parlen de la relació entre aquella colla d’escriptors llatinoamericans i la Gauche Divine, destacant el caràcter menys festiu dels primers, centrats sobretot en l’escriptura. García Márquez escriuria a Barcelona un grapat dels seus Doce cuentos peregrinos i El otoño del patriarca. La incògnita sobre la recepció que aquesta novel·la podia tenir entre el franquisme trontollant acabaria per decidir els gabos a deixar Barcelona el 1975.

García Márquez escriuria a Barcelona un grapat dels seus 'Doce cuentos peregrinos' i 'El otoño del patriarca'

D’això i de l’ambientació barcelonina d’alguns dels seus contes parla Reza quan la melodia d’un vallenato caribeny atrau l’atenció dels guiats. Fa només una estona que han fet una breu aturada a la pastisseria Foix. Ara, amb la dolçor als llavis, escolten la música en les paraules de l’actor colombià William Arunategui, qui, lluint la mítica granota blava, llegeix una columna escrita pel jove García Márquez a finals dels anys 40: "Pensar que alguna vez conoceremos los puertos del olvido, igual que antes, cuando aún no habían venido estos cuerpos a habitar nuestra tristeza [...] Que un domingo como este sonarán las campanas con bronce estremecido y los niños preguntarán asombrados quién ha muerto en domingo". Definitivament, la ruta s’endinsa en el terreny de l’evocació sensorial.

Aturada per atendre les explicacions durant la ruta 'El rastre de Gabo per Barcelona'. — Jordi de Miguel

Una festa dels sentits

Passades les 13h. arribem a la Plaça del Consell de la Vila. Pregunta: "Quina és l’única paraula en català que apareix a Cien años de soledad?". "Collons!", diu algú amb seguretat. Bingo. Fa només una estona que Reza ha rememorat la història de l’edició catalana de la novel·la, traduïda per Avel·lí Artís-Gener. Ara som davant de l’antic El Vell de Sarrià, restaurant que García Márquez i les seves amistats van freqüentar durant la seva estada barcelonina. Mentalment, perquè la gana comença a apretar, degustem la botifarra amb seques que tant li agradava al colombià, i el majestuós lluç que li preparava Balcells quan el rebia a casa.

Falta només una parada. Davant del Mercat de Sarrià, avui tancat, tornen les preguntes i la festa dels sentits. Quin aliment no suportava el personatge de Florentino Ariza a El amor en los tiempos del cólera? Quins aromes tenen més presència a la vida i obra de García Márquez? Què és el que esquarterava Pablo Neruda amb la precisió d’un cirurgià abans d’engolir-ho, segons un dels seus contes? Qui l’encerta té premi, si és que a aquestes alçades de la ruta, calen més premis.