"Moltes vegades ens compliquem la vida buscant històries molt complexes, amb molts personatges, que expliquen moltes coses... i llavors ens oblidem de valorar el que és més senzill. I el part és un moment tan potent que no li cal res més", explica Clàudia Reig, directora del documental interactiu Parir al segle XXI, que segueix el periple de cinc dones des que estan embarassades fins que tornen a casa de l’hospital amb el seu nadó als braços. Però, a més, en tots els casos, el part es fa a l’Hospital de La Plana a Vila-real (Plana Alta), un centre públic de referència en el que es coneix com a part respectat, basat en reduir la intervenció mèdica en el procés i en el respecte a la mare, que en tot moment és informada i pot decidir sobre els procediments mèdics que se li aplicaran.

El documental és molt senzill. De forma lineal es va seguint tot el procés de les protagonistes, que van explicant a la càmera com se senten, què esperen, les pors i les esperances, fins als moments més durs i íntims, mostrant el dolor tal com és, sense romantitzar-lo ni dimonatzar-lo. "L’ambient del part és molt especial, molt potent i intens i en el moment de gravar tremolava tota, no sabia si després es veuria res", recorda Reig, qui també reconeix que abans de gravar el documental "no tenia ni idea de com era un part".

Parir al segle XXI ha estat produït per la cooperativa valenciana Barret Films en col·laboració amb À Punt Mèdia i el Laboratori d'Innovació Audiovisual de RTVE, on es pot veure en valencià i castellà, respectivament. Ara competeix pel World Press Photo en la categoria d’interactius. Els altres dos finalistes són uns documentals sobre les protestes a Minneapolis després de l’assassinat de George Floyd, produït pel Washington Post i un altre, en format sèrie, sobre el conflicte ucraïnès, de la televisió lituana.

Projecte de servei públic

La bellesa de les noves vides naixent contrasta amb la violència de les imatges que acostuma a premiar el World Press Photo. "El jurat del certamen ha valorat, sobretot, com entenem un moment vital que està canviant. En certa forma, nosaltres denunciem la violència obstètrica, però ho fem visibilitzant i fent valdre les coses que fem bé", continua Reig. "En algun moment de la justificació posaven èmfasi en què el nostre és un documental de servei públic", apuntala Àlex Badia, productor a Barret Films, que afegeix: "El mitjà interactiu ens permet fer partícip al públic. Intentem que el webdocumental siga entretingut i emocionant per a qualsevol, però hem tingut molt en compte que a les dones embarassades els resulte útil". Al llarg de l’emissió es pot anar redactant un pla de part propi i s’ofereix accés a documentació i informació per poder prendre les pròpies decisions.

Per aconseguir gravar les imatges i entrar en un moment tan íntim de la vida de les dones, l’equip ha hagut de guanyar-se la confiança de les protagonistes. "Aquest va ser un procés molt lent, que requereix temps i sensibilitat –explica Reig-. Vam començar gravant les classes de preparació del part al centre d’Atenció Primària de Borriana i allí vam començar a conèixer-nos i a agafar confiança. Algunes dones que primer ens van dir que volien eixir després es van fer enrere, i en alguns casos va ser al revés".

Ester Pons, una de les mares protagonistes, assegura que tot el seu embaràs "ha estat viscut molt col·lectivament, amb molta participació de la família, amigues... i potser per això no tenia tanta por a les càmeres, encara que el meu part va ser tan ràpid que no va donar temps de gravar-lo". Però tenia també una motivació darrere el seu consentiment: "He volgut compartir el que és un part respectat, ja que la imatge que tenim del part, la que apareix habitualment en les pel·lícules o sèries, sempre inclou complicacions, violència... i jo volia mostrar que pot ser diferent".

Sobre aquest punt en concret, Sole Carreguí, coordinadora del servei de parts de La Plana, agraeix la participació de les protagonistes: "Un part natural és un moment molt íntim, molt salvatge, enmig del dolor augmenta la desinhibició i és fàcil actuar d’una forma que no t’agrades, per això cal valorar l’acte de generositat d’aquestes dones en cedir aquestes imatges a la societat".

Un avenç mèdic necessari

Carreguí explica també l’experiència del servei parts d’aquest hospital públic, que ha esdevingut un referent en una pràctica que poc a poc s’està generalitzant i normalitzant. "En totes les especialitats mèdiques es treballa seguint l’evidència científica i es va evolucionant i adaptant a mesura que aquesta aporta noves dades, però en l’obstetrícia costa molt, no sabem si és pel pes de la tradició o perquè com és una cosa de dones..." En tot cas, els resultats de La Plana avalen la seua experiència, amb una taxa molt baixa de cesàries i un part segur de baixa intervenció. "Esperem que documentals com aquest ens ajuden a obrir camí i canviar les coses", continua Carreguí, qui també aprofita per demanar un desig: "un paritori adjunt a l’hospital però en un altre edifici, perquè les mares no hagen de passar per urgències". Al cap i a la fi, la petició ve avalada per una sentència tan indiscutible com sovint oblidada: "les embarassades no són malaltes".