Acord de mínims. El ple del Parlament ha aprovat aquest dijous una proposta de resolució de Junts per Catalunya que legitima el president cessat Carles Puigdemont i reivindica el resultat del referèndum de l'1-0, però sense reafirmar la declaració d'independència del 27-O. La CUP havia exigit inicialment aquesta reafirmació de la proclamació de la República en una esmena al text de JxCat. Un acord de darrera hora entre les dues formacions, però, en forma d'esmena transaccionada, renuncia a les referències al 27-O. L'inici del ple, programat en principi a les 10 del matí, s'ha retardat fins passades les 11h, després que s'hagi reunit la junta de portaveus, a proposta de C's, PSC i PP, per tractar la inclusió de l'esmena original de la CUP en l'ordre del dia.

La proposta de resolució de JxCat, que comptava també amb el suport d'ERC, recorda que Puigdemont va ser elegit "per la majoria absoluta del Parlament de Catalunya el 10 de gener de 2016", que "va superar una qüestió de confiança" el 29 de setembre d'aquell mateix any, i que "ha estat avalat, arran del resultat de les eleccions del 21 de desembre de 2017 (que van configurar una majoria independentista en aquesta cambra), per ser el  legítim candidat del Parlament a la presidència de la Generalitat en aquesta legislatura". El text recalca que Puigdemont "segueix comptant amb la majoria parlamentària suficient, sorgida de les urnes i revalidada el 21 de desembre, per poder-li ratificar la confiança com a President".

En aquest punt, l'esmena de la CUP afegia que "aquesta voluntat popular va ser declarada mitjançant la Proclamació de la República del dia 27 d'Octubre en aquest mateix Parlament", i es demanava que la cambra activi "tots els instruments i procediments escaients per tal de garantir sense restriccions els drets civils i polítics de totes i tots els seus electes", i per "restablir la
República Catalana i les seves institucions, començant per la seva Presidència".

El text transaccionat entre JxCAt i la CUP, que previsiblement s'aprovarà en el ple, elimina les referències a "restablir la República Catalana", i parla només de "restablir les institucions". Es manté la reivindicació de l'1-O, com a "expressió legítima" de la "voluntat democràtica".

L'acord de mínims entre JxCat i la CUP apropa també el pacte per a la investidura i la formació de Govern. Aquest pacte establiria una doble -o triple- estructura, amb un Consell de la República a Brussel·les, liderat per Puigdemont, un president de la Generalitat, que molt bé podria ser Jordi Sànchez -tot i els dubtes sobre si podria ser finalment investit, i les amenaces del PP de mantenir el 155 si això succeeix, i un un vicepresident o conseller en Cap -que segons alguns mitjans podria ser Jordi Turull- que gestionaria el dia a dia de la Generalitat.

El ple, com els darrers de l'anterior legislatura, s'ha iniciat amb reiterades peticions de reconsideració del grup de C's. El partit que lidera Inés Arrimadas, concretament, exigia paralitzar el ple fins que s'aclarís si s'admetien l'esmenes originals de la CUP. L'argument era que, si no s'admetien, tampoc podien admetre's les posteriors esmenes transaccionals. El president del Parlament, Roger Torrent, ha desestimat les queixes adduint que no hi ha hagut una "admissió a tràmit formal" per part de la Mesa.

Els Comuns demanen "un nou començament"

Un cop resoltes les qüestions formals, el ple l'ha obert Xavier Domènech, el líder de Catalunya en Comú-Podem -qui havia demanat la sessió en primer lloc-. Domènech ha recordat que l'autogovern català és "molt previ" a la Constitució, per la qual cosa no es pot suspendre emparant-se en el 155. Ha alertat davant la possibilitat d'establir altres organismes aliens a les institucions catalanes -en al·lusió al Consell de la República projectat a Brussel·les- i ha defensat un "nou començament", per recuperar aquestes mateixes institucions. 

A la vegada, Doménech ha defensat el model d'immersió lingüística en català, amenaçat repetidament les darreres setmanes des del Govern central

El PSC pregunta: s'accepta el marc legal vigent?

Els socialistes consideren "inapropiades" les candidatures a qualsevol càrrec de persones que es troben "subjectes a procediments judicials oberts, estiguin o no en presó preventiva". Així ho ha explicat Miquel Iceta en la defensa de la propostra de resolució del seu grup.

"No té sentit reeditar una via fracassada", ha insistit, abans de pronunciar-se contra la possibilitat de crear un "Consell de la República" o d'institucionalitzar una "Assemblea de càrrecs electes".

"Cal obrir el camí del respecte, la reconciliació i les reformes", "aquesta legislatura ha de tenir present el conjunt dels ciutadans i no d'una part", ha argumentat Iceta, per afirmar que la majoria independentista pot governar si es posa d'acord, però no té un mandat per avançar cap a la independència.

Miguel Iceta ha conclòs preguntant als diputats de la majoria si accepten o no l'actual marc legal vigent i anunciant que els socialistes votarien a favor de les propostes de resolució de la resta de grups i en contra de la de JxCat.

"Què li passa a l'Estat amb els presidents de la Generalitat?", pregunta JxCat 

Per part de JxCat, el seu diputat Quim Torra ha començat recordant els dirigents presos i "exiliats", ha recalcat -com Domènech, però amb una intenció molt diferent- que les institucions catalanes "no es deriven de cap constitució espanyola", sinó que venen "de molt més lluny" i aspiren igualment a anar "molt més enllà". 

En aquest sentit, Torra ha reivindicat tant l'1-O com la "victòria incontestable" de l'independentisme el 21D. Ha carregat contra els moviments des de l'Estat per impedir que Puigdemont pugui ser investit president, que, al seu parer, han mostrat "la cara més fosca" d'aquest mateix estat, amb "quotes impensables d'indecència antidemocràtica". I s'ha preguntat "què li passa a l'Estat amb els presidents de la Generalitat, que la majoria acaben a la presó o a l'exili".

"Només amb la República catalana els nostres presidents seran lliures", ha afirmat Torra, que ha defensat la proposta de resolució del seu grup com a "punt de partida del projecte republicà".

C's invoca el patriotisme espanyol

Inés Arrimadas, en nom de Ciutadans, ha dedicat la seva intervenció a carregar contra la majoria independentista, afirmant que si la tenen és gràcies a "una llei electoral injusta". Ha recordat que C's va resultar com a primera força a les eleccions del 21D i ha desautoritzat les mirades cap el passat. 

Arrimadas ha donat les gràcies irònicament a les forces independentistes per haver "despertat a Catalunya i Espanya el normal patrotisme, com el que hi ha a altres països europeus". En un termini de deu o quinze anys, segons ella, el procés serà recordat "com un malson".

La líder de C's ha acusat d'altra banda als independentistes de no voler governar i de no voler, si tan sols, que s'acabi el 155, perquè creu que "han fet del procés el seu modus vivendi".

Albiol presumeix del "sentit d'Estat" del PP

El president del PP català, Xavier García Albiol, ​ha presentat un panorama gairebé apocalíptic de qui n'ha culpat l'independentisme, amb "un president fugit que vol ser president per webcam", un pla B que passa per fer president un "empresonat per delictes greus", en al·lusió a Jordi Sànchez, i uns partits sobiranistes immersos en "la decadència i el provincialisme". Però també ha tingut paraules contra C's, a qui ha retret que ha estat "amagat durant dos mesos", perquè "volia guanyar però no governar".

Per contra, Albiol ha reivindicat el paper del PP, de qui ha dit que es va moure amb "sentit d'Estat" en decidir convocar eleccions a Catalunya des del Govern central, en contra de les seves pròpies expectatives electorals. 

ERC demana "reconeixement" i "efectivitat"

Marta Rovira, en nom d'ERC, ha explicat la posició del seu grup en relació a les propostes de resolució i ho ha fet afirmant que existeix un "ampli consens per reconèixer la legitimitat del president Carles Puigdemont i formar un govern efectiu per recuperar la Generalitat".

Ha carregat particularment contra la proposta de C's i ha qüestionat el fet que es reivindiquin com a primera força o coma guanyadors de les eleccions. "Si han guanyat les eleccions, perquè no presenten candidatura?", ha dit, Ha manifestat respecte per la proposta del PSC, malgrat el rotund desacord i ha anunciat vot a favor de determinats punts de la proposta dels Comuns.

"El nostre projecte és de prosperitat, esperança i progrés", ha proclamat Marta Rovira, al mateix que reivindicava "una República plena de contingut" i unes institucions fortes.

La dirigent d'ERC ha dedicat una part de la seva intervenció a l'autocrítica afirmant que la ciutadania espera que els seus representants els parlin clar. "Massa vegades els han tractat amb paternalisme", ha afirmat.

La CUP carrega contra JxCat per renunciar al 27-O

El diputat de la CUP Carles Riera, per la seva banda, ha explicat que votarà a favor de la resolució de JxCat. Però ha fet una intervenció gairebé més dura amb la formació de Carles Puigdemont -i amb ERC- que amb les forces que s'oposen a la independència.

Riera ha expressat que sense el 155, el següent ple que hauria celebrat el Parlament no hauria estat el d'aquest dijous, sinó "el primer ple de la República catalana, legítimament proclamada el 27-O", i ha recriminat a l'anterior Govern de la Generalitat que "es va retirar", per les "pressions" de l'Estat, desoint "el moviment republicà al carrer", i deixant la República en un pla "declaratiu i no efectiu".

"Quan nosaltres retrocedim una passa, l'estat n'avança dues; quan fem autonomisme, l'Estat fa recentralització", ha assenyalat, i ha acusat les altres fomracions independentistes de "manllevar l'efectivitat i el caràcter vinculant de l'1-0 i del 27-0". "Mantenim la legitimitat de Carles Puigdemont. El problema és que vostès han renunciat que aquesta investidura es faci efectiva, cedint a les pressions de l'Estat", ha lamentat
​