El Parlament ha aprovat aquest divendres uns nous pressupostos del Govern de la Generalitat, un fet que no es produïa des del 2017, ja que els darrers tres anys els comptes es van haver de prorrogar. Però el debat i votació del projecte de llei de pressupostos de la Generalitat per al 2020 s’ha fet en un ple celebrat en un hemicicle que presentava una imatge inèdita, gairebé sense diputats i diputades, com a conseqüència de l’emergència sanitària per la Covid-19. Per primer cop, i per aquestes circumstàncies excepcionals, la majoria de parlamentaris han seguit la sessió pel Canal Parlament i han delegat el vot en el cas de la majoria de grups o bé han votat telemàticament com alguns dels membres de JxCat.

El vot favorable dels diputats i diputades dels grups del Govern, JxCat i ERC, han superat els vots negatius dels grups de l’oposició gràcies a l’abstenció del grup de Catalunya en Comú Podem. Amb 65 vots a favor i 61 vots en contra, els primers comptes del Govern en tres anys que arriben a la cambra han quedat aprovats. Però la crisi derivada de la pandèmia de la Covid-19 ha obert un escenari incert al país que ha portat la conselleria d'Economia i el seu titular, Pere Aragonès, a oferir als grups modificar els números a partir d’ara un cop aprovats per afrontar les dures conseqüències econòmiques provocades per la pandèmia. Només el cost per afrontar la pandèmia s'ha avaluat fins ara en 1.800 milions i al marge de les aportacions extraordinàries que el Govern demana a l'estat caldrà fer n gran nombre de modificacions pressupostàries en la majoria de partides.

Increment de la despesa social

La xifra global dels pressupostos és de 42.179 milions d'euros i la previsió és d'uns 4.000 milions més d'ingressos que els del 2017. Una xifra que ara s'haurà de revisar tenint en compte l'impacte de la covid-19 a l'economia.

Els nous pressupostos compten amb un increment de la despesa pública respecte dels comptes que estaven en vigor, i també en comparació amb el frustrat projecte de pressupostos de 2019. En concret s'aposta per un augment de la despesa no financera no finalista de 3.070 milions d’euros "per tal de donar resposta a les principals prioritats polítiques". També es fa un increment de les "inversions reals i de capital de la Generalitat i el conjunt del sector públic", per a situar-les prop de 2.000 milions, que suposa un 25% més que al 2017".

La despesa social recupera els nivells del 2010, quan van començar les retallades, amb aquests més de 3.000 milions d’euros que creix respecte el 2017. Aquests comptes són, de fet, en termes absoluts els més elevats de la història en despesa social, malgrat que precisament en Salut, l’àrea que més directament està patint els efectes del coronavirus, la despesa per persona continua estan per sota. De cara al 2020 s’havien previst 9.739 milions d’euros o, el que és el mateix, 1.279 euros per persona, pels 1.332 d’ara fa 10 anys. L’increment de la despesa hauria de servir per contractar 1.400 professionals nous, un augment del 7,4% respecte al 2017. La dotació pressupostària per a Salut creix en més de 908,5 milions, una xifra que gairebé duplica la previsió dels comptes fallits de l'any passat.

En matèria educativa destaquen els 70 milions per recuperar el finançament de les escoles bressol i es preveu un increment de 261 docents. En total, Educació rep 6.695 milions d'euros.

Els pressupostos tenien prevista una situació econòmica molt diferent a la que apareix amb l'esclat de la pandèmia del coronavirus. De fet, els pressupostos preveuen un augment del PIB de l'1,9% aquest any amb una demanda interna creixent l'1,7%, xifres que quedaran molt probablement obsoletes.

Els pressupostos que s’han aprovat aquest divendres van iniciar el tràmit parlamentari a finals de gener, quan el vicepresident del Govern i conseller d'Economia i Hisenda, Pere Aragonès, va entregar-los a través del telèfon mòbil al president del Parlament, Roger Torrent. La seva aprovació trenca el bloqueig existent fins ara respecte a poder disposar d’uns nous comptes per al Govern de la Generalitat. El 2019 el Govern va elaborar un projecte de pressupostos per aquell any, però no es van arribar a sotmetre a votació. El 2018, fruit de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, es van prorrogar automàticament els comptes de 2017.

El ple va donar via lliure per tramitar els nous comptes el 12 de febrer, quan el projecte va superar el debat de totalitat amb el suport de JxCat i ERC, l'abstenció de CatECP i el rebuig de Cs, el PSC-Units, la CUP i el PPC. A partir d'aquí, es va fer públic que el projecte de pressupostos aniria al ple per ser aprovat o no el 18 de març.

Cs provoca retard amb el Consell de Garanties Estatutàries

El calendari inicial dels pressupostos, però, va haver-se de modificar quan Ciutadans (Cs) va portar el projecte al Consell de Garanties Estatutàries (CGE) i tot el procés va quedar paralitzat a l'espera dels dictàmens de l'organisme. La formació liberal va decidir enviar els comptes davant el CGE en creure que havien quedat "antiquats" per l'impacte del coronavirus.

Tot i això, l'organisme va avalar el projecte de pressupostos en creure que s'adequa a la Constitució i a l'Estatut. Això sí, el CGE va concloure que el projecte de llei relatiu a les mesures fiscals i del sector públic, que s'aprova conjuntament amb els comptes, sí que conté tres articles que vulneren la Constitució o l'Estatut. Uns dictàmens, però, que no són vinculants.

Una gran quantitat d'esmenes

El debat final dels pressupostos ha inclòs prop de 1.900 esmenes vives a l'articulat i a l'estat de despeses, més de la meitat de les quals eren de Ciutadans (1.266). La resta d'esmenes reservades eren dels grups de PSC-Units (354), el PPC (173), la CUP (98) i CatECP (7). JxCat i ERC han sostingut vots particulars per mantenir el text i la dotació originals en sis punts i una vintena de partides pressupostàries.

Pel que fa al projecte de llei de mesures que acompanyen els pressupostos i que també ha estat aprovat, s’han fet més de 400 esmenes vives, la majoria de Cs (234), però també del PPC (92), la CUP (49), el PSC-Units (47) i CatECP (9), a les quals caldrà sumar les noves que puguin presentar els grups i subgrups arran del dictamen del CGE. JxCat i ERC han mantingut alguns vots particulars. Tot plegat ha comportat una llarga votació al Parlament que ha acabat amb l'aprovació també de la llei de mesures fiscals també gràcies a l'abstenció dels comuns. JxCat i ERC hi han votat a favor i la resta de l'oposició (Cs, PSC-Units, PPC i la CUP) en contra.

Canvis en la fiscalitat

La normativa preveu canvis en IRPF, l'impost de successions i un nou impost verd per gravar l'impacte mediambiental de les empreses energètiques i telefòniques. El Govern calcula que deixarà d'ingressar 12,4 milions d'euros anuals per la rebaixa d'IRPF per a les rendes més baixes. I compensar-ho amb els 189 milions anuals de més de la modificació de l'impost de successions per als que tenen un patrimoni superior als 500.000 milions. El nou impost verd suposarà 145 milions anuals addicionals.

En el debat, Cs, PSC, CUP i PPC han rebutjat la llei d'acompanyament dels pressupostos per "obsoleta" i "irracional" ja que es van elaborar abans de la crisi pel coronavirus. Mentre que tant JxCat, ERC i els comuns han coincidit que és "més necessària que mai" perquè aportarà nous recursos davant la crisi sanitària.

La càrrega fiscal de l'IRPF decreix per als contribuents amb menor nivell de renda i s'eleva per a les rendes altes, sense sobrepassar el tipus marginal màxim del 25,5%. En concret, l'exempció inicial passarà dels 5.550 euros actuals fins als 6.105 euros. La llei d'acompanyament als pressupostos preveuen compensar aquesta rebaixa tributària amb un increment de l'IRPF per als ciutadans amb sous més alts. Concretament, es crearà un tram nou per a les rendes anuals d'entre 90.000 i 120.000 euros, que tributaran un IRPF del 23,5%, dos punts més respecte al tipus actual.

També s'incrementa un punt (passa del 23,5% al 24,5%) el tipus per a les rendes d'entre 120.000 i 175.000 euros per any. Es calcula que la reforma de l'IRPF beneficiï 205.042 contribuents i la Generalitat deixarà d'ingressar 12,4 milionsanuals.

Pel que fa a l'impost de successions, es redueixen els beneficis fiscals aplicables, de forma que es guanya progressivitat i capacitat recaptatòria. En el cas dels fills i pares, als trams d'herència de fins a 100.000 euros s'aplicarà una bonificació del 60%, un percentatge que s'anirà reduint fins a arribar als trams superiors als 3 milions d'euros, que no estaran bonificats. I en canvi, s'incrementa la pressió fiscal per a les persones que tinguin un patrimoni superior als 500.000 euros, independentment de l'herència que rebin. Amb aquestes modificacions, el Govern calcula recaptar 189 milions anuals.

Nou impost verd

La llei també preveu un nou impost verd que gravarà l'impacte mediambiental de les empreses energètiques i telefòniques. En queden excloses les instal·lacions del sector de les energies renovables. Una nova taxa que el Govern calcula que aportarà uns 145 MEUR anuals addicionals.

La llei d'acompanyament als pressupostos s'ha aprovat al Parlament amb un mes de retard ja que Cs va portar tant la llei dels pressupostos com la llei de mesures fiscals al Consell de Garanties Estatutàries. L'òrgan consultiu ha avalat la totalitat dels comptes i la major part dels articles qüestionats de la llei d'acompanyament.

La sessió del ple del Parlament ha acabat amb un llarg aplaudiment com a agraïment als serveis de la cambra que han fet possible el ple. Per primera vegada a la història i per les circumstàncies excepcionals per la covid-19, la majoria dels parlamentaris han seguit la sessió des de casa ja que, segons va decidir la Mesa, a l'hemicicle hi pot haver un màxim de 21 diputats. Només 25 diputats de JxCat han votat telemàticament. La resta han votat de manera presencial o de forma delegada amb els diputats que sí han assistit a l'hemicicle.

Torra refreda l'anunci electoral

A finals de gener el president de la Generalitat, Quim Torra, va constatar en una declaració institucional que la legislatura havia arribat al final per no tenir més recorregut polític. Per això, Torra va anunciar que després que el Parlament aprovés els pressupostos faria pública la data d'unes eleccions catalanes.

Però amb l'arribada de la pandèmia de la Covid-19 a Catalunya, el cap del Govern ha refredat l'opció electoral i no té previst anunciar la data tal com havia dit anteriorment. Per justificar el canvi de decisió, el president ha al·legat que el Govern està "centrat" en gestionar la crisi sanitària i que "ningú entendria que hi hagués eleccions o que es posés una data" en plena pandèmia.