El Parlament aprova la creació de la comarca del Lluçanès

El Parlament de Catalunya ha aprovat definitivament aquest dimecres la creació de la comarca del Lluçanès, amb 80 vots a favor d'ERC, Junts, CUP i en Comú Podem i 49 en contra del PSC-Units, Vox, Cs i el PP. L'esmena a la totalitat de Ciutadans no ha prosperat i la 43a comarca serà una realitat quan la llei es publiqui al DOGC.

La creació del Lluçanès és una d'aquelles considerades com reivindicació històrica, i el 'sí' es va imposar en una consulta feta el 2015. Esquerra ha destacat els esforços i reivindicacions dels que feia anys que la reclamaven, i també ha enviat un missatge als que van votar 'no'.

"Us demanem confiança i una mica de temps, el Govern ho ha planificat amb prou cura perquè es pugui fer amb fonaments sòlids i amb garanties", ha dit la diputada d'ERC Alba Camps. En la seva intervenció, ha subratllat la validesa d'aquella consulta del 2015, tant pels vots afirmatius com els negatius. "No ens inventem res de nou", ha dit, perquè "la comarca ja fa temps que existeix i batega".

"Avui és un dia molt especial, d'anys d'esforços i reivindicacions per formalitzar allò que veïns dels municipis lliurement van escollir; gràcies per la vostra convicció, perseverança i per no haver defallit", ha defensat en l'inici del seu discurs.

En nom del Govern, ha reivindicat el compromís de continuar acompanyant el territori per fer la comarca "un referent". I ha recordat persones que porten anys lluitant perquè "aquesta realitat històrica, geogràfica, cultural i social sigui també una entitat administrativa".

Camps ha fet una menció especial a membres de la plataforma el Lluçanès és comarca, creada fa 22 anys. També a secretària general d'ERC, Marta Rovira, que va iniciar el tràmit.

La diputada de Junts per Catalunya Anna Erra ha celebrat el "dia històric". El partit veu bé la fórmula transitòria de la mancomunitat, que s'allargarà fins que es constitueix formalment el Consell Comarcal, abans que el 2027.

Des d'En Comú Podem han destacat el dret "legítim, històric i actual" de la comarca, però amb una visió crítica. Critiquen la fórmula d'urgència de la tramitació i que sigui pocs dies abans de les municipals, el que es podria considerar "electoralista".

La diputada de la CUP Montserrat Vinyets ha reivindicat feina feta al territori. També ha elogiat la fórmula de mancomunar serveis, demanant posar fil a l'agulla per fer realitat noves comarques en un futur, desenvolupar les vegueries i, sobretot, eliminar la delimitació de les províncies.

Crítiques per les presses i una mesura "electoralista"

Des del bloc del 'no', PSC-Units, Vox, Cs i el PP han qualificat l'aprovació de l'avantprojecte com a una mesura "electoralista" i han criticat que s'hagi escollit el tràmit de lectura única per agilitzar el procés. La diputada socialista Marta Moreta ha posat en dubte la fórmula de la creació de la mancomunitat i el paper que tindrà a partir d'ara el Consorci del Lluçanès.

Ciutadans han subratllat que el país té pendent el debat territorial i ha criticat que ara el Govern creï "una comarca en diferit", ja que no tindrà un consell comarcal fins al 2027. El diputat Joan García ha criticat que la mesa hagi acceptat esmenes tècniques del projecte de llei.

El Ple del Parlament després de la votació per la creació de la comarca del Lluçanès. — Maria Pratdesaba / ACN

Pel que fa a Vox, han defensat un cop més la necessitat de suprimir els consells comarcals per la despesa de recursos públics. I han qüestionat la representativitat dels resultats de la consulta del 2015.

El PP ha criticat que el mapa de Catalunya es vagi modificant amb "pedaços normatius". Els populars han trobat a faltar una reflexió global.

Satisfacció al territori

Entre els assistents al ple que han seguit les votacions hi havia l'alcalde d'Oristà i president del Consorci del Lluçanès, Marc Sucarrats; l'alcalde de Perafita, Ramon Casals i el de Prats de Lluçanès, Jordi Bruch. També hi ha estat present la delegada del Govern a comarques centrals i alcaldessa d'Alpens, Montse Barniol, així com representants de la plataforma impulsora.

Abans de marxar cap al Parlament, Sucarrats ha parlat de "dia important", ja que "es desencalla un tema de fa anys". "Ser comarca ens donarà un tracte més proper. Però tenim un sentiment a mitges perquè no hi som tots", ha dit abans del debat. "Se'ns gira feina per muntar bé el Consell Comarcal i intentar integrar els que falten", ha reconegut.

Menys Sant Feliu Sasserra, que va accedir a sumar-se a la mancomunitat que s'ha de convertir en l'òrgan transitori fins a la creació del nou Consell, la resta – Sant Boi, Sant Agustí, Sant Bartomeu i Merlès— ja han dit que no en volen formar part.

Per la seva part, Ramon Casals, alcalde històric de Perafita, feia memòria per recordar com han calgut més de 50 reunions per aconseguir la comarca. "Passem a ser una comarca oficialment reconeguda", ha destacat. L'alcaldessa d'Alpens, Montse Barniol, ha destacat que malgrat no es creï directament un nou Consell Comarcal, la comarca tindrà finançament propi amb la mancomunitat, "cosa que ara el Consorci no té".

L'evolució del mapa català

El Lluçanès es convertirà en la comarca número 43 de Catalunya. Es tracta de la cinquena que no apareixia al mapa aprovat per la Generalitat el 1936 i impulsat pel geògraf Pau Vila, en un Govern que presidia Lluís Companys, en plena guerra civil. Catalunya passava a estar dividida en 38 comarques: totes es mantenen avui dia, si bé algunes han patit canvis.

L'arribada de la dictadura franquista va comportar la liquidació d'aquest mapa, al cap de ben poc. No va ser fins a l'any 1987, durant el segon mandat de la Generalitat restablerta i sota la presidència de Jordi Pujol, que es va recuperar. Només tres mesos més tard, s'afegeixen tres noves comarques: el Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell i l'Alta Ribagorça. I el 1990 hi ha una vintena de municipis que canvien de comarca.

El Moianès representava fins ara el darrer canvi en la divisió político-administrativa de Catalunya. El "sí" a la creació de la comarca va imposar-se als 10 municipis en la consulta de 2015, amb un total del 80,44% dels sufragis, i només a Santa Maria d'Oló i Collsuspina els resultats van ser ajustats.