El Parlament ha aprovat blindar per llei la rebaixa de les matrícules universitàries, donant llum verda a la ILP d'universitats. El text fixa, a través d'una disposició transitòria, que s'han de reduir els preus públics de manera "progressiva" durant els tres exercicis econòmics següents a l'aprovació de la llei, fins a assolir un únic preu en els estudis de grau "igual o inferior" al preu més baix dels fixats en el decret dels preus universitaris per al curs 2021-2022. Això serien al voltant d'uns 17 euros per crèdit.

La proposta afegeix que hi ha d'haver un preu únic en els estudis de màster igual o inferior al 70% del preu fixat pel mateix decret. ERC, Junts, VOX, CUP i PP hi han votat a favor i PSC, els Comuns i Cs s'hi han abstingut.

El 2020 el Govern va establir una rebaixa dels preus públics universitaris del 30%, que ara ha quedat blindada per llei. A més, s'incorpora l'equiparació dels preus a la banda baixa per a tots els graus. El decret actual marca un preu d'uns 17 euros per crèdit en els graus amb coeficient A, uns 25 en els B i d'uns 27 en els C. Segons el text aprovat aquest dimecres, en tres anys tots els graus han de tenir un preu per crèdit igual o inferior a aquests 17 euros.

La voluntat de la ILP era determinar un marc català dins del sistema de preus fixats per l'Estat amb l'objectiu de vetllar per l'accés universal a l'ensenyament universitari. En concret, estableix la modificació de la llei d'universitats vigent en aquest sentit des del 2003. El text concreta que el Govern ha d'impulsar polítiques d'igualtat per mitjà de l'oferta de beques, ajuts i crèdits als estudiants.

L'aprovació de la ILP ha arribat al Parlament després que es posés en marxa el 2019 i el 2020 es certifiquessin més de 62.000 signatures. La portaveu de la comissió promotora, Anna Rosselló, ha criticat la "manca de voluntat política" durant anys i la "repressió política i policial" que ha patit el moviment educatiu en defensa de la universitat pública. Amb tot, ha considerat que l'aprovació de la ILP és la culminació d'una demanda històrica i la consumació d'un consens social que permet avançar en el dret a l'educació superior. Roselló ha apuntat que aquest és un primer pas en benefici de l'equitat però ha recordat que cal anar més enllà, eliminant el "càstig" per segones i successives matrícules.

Crítiques del PSC i els Comuns

Tot i el consens en la necessitat de rebaixar els preus públics, els grups parlamentaris del PSC i En Comú Podem han acusat al Govern de no complir l'acord establert en la conferència estatal sobre l'assoliment d'un preu de 18,46 euros per al curs 2022-2023.

En aquest sentit, el diputat socialista David Gonzàlez ha acusat el Govern d'incompliment d'aquest acord. El diputat ha rebutjat acceptar que l'objectiu sigui anar més enllà d'aquests 18 euros en tres anys, perquè ha apuntat que preval que l'any que ve els estudiants catalans continuaran pagant més que la resta d'alumnes de l'Estat espanyol. Des dels Comuns, han afirmat que el que s'ha aprovat és un "compromís de mínims" i ha justificat la seva abstenció per no avalar que el Govern faci "'trilerisme' comptable" i no apliqui la rebaixa acordada al conjunt de l'Estat.