Dret a l'habitatgeLa pandèmia agreuja les dificultats econòmiques per accedir a un habitatge a Barcelona

La pandèmia ha agreujat els problemes vinculats amb l'habitatge, segons l'Observatori Metropolità de l'Habitatge (O-HB). Aquesta és la principal conclusió de l'informe Habitatge en temps de pandèmia, on es posa de manifest que en l'últim any s'ha accentuat la diferència entre la renda familiar i el preu de l'habitatge. Segons recull l'estudi, "a la ciutat de Barcelona els ingressos de la població han experimentat, després de vuit anys de creixement sostingut, una forta caiguda del 14,0% respecte a l'any anterior". "Els preus mitjans, en canvi, segueixen augmentant en els habitatges d'obra nova (5,9%), romanen pràcticament iguals en el cas dels de segona mà (increment del 0,2%) i disminueixen de manera lleu en els immobles de lloguer (1,4%)". Suposa intensificar la tendència de les últimes dècades en què a Barcelona ciutat la renda familiar disponible ha crescut menys del 50%, mentre que els preus de l'habitatge s'han més que doblat.

En aquest sentit, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha assegurat que el mercat immobiliari de l'Estat pateix una "anomalia històrica" perquè està a "anys llum" dels estàndards europeus. Així mateix, Colau ha reiterat la necessitat d'impulsar un parc públic d'habitatge. Durant la presentació de l'informe al CCCB un grup de cinc joves ha increpat a l'alcaldessa demanant que "es preocupi pels problemes reals". Colau ha assegurat que "és un escàndol" que les problemàtiques relacionades amb l'habitatge no estiguin resoltes, ja que es tracta d'un "tema fonamental perquè condiciona molts altres drets fonamentals". En la mateixa línia, ha recalcat que és "una vergonya" que no s'arribi al 2% de parc públic d'habitatges i ha demanat que s'ampliï aquesta oferta amb llars de lloguer, no pas de compra.

Per la seva banda, la consellera de Drets Socials, Violant Cervera, ha subratllat que existeix "un dèficit d'habitatge molt greu". La consellera ha explicat que els fons europeus que gestionarà la Generalitat són una "oportunitat" per rehabilitar una part d'habitatges d'eficiència energètica. Tant Colau com Cervera han demanat al Govern espanyol que la suspensió dels desnonaments i la moratòria dels lloguers s'allargui més enllà del 31 d'octubre.

Informe 'Habitatge en temps de pandèmia'

L'informe anual que elabora l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona enguany ha posat de manifest que la pandèmia ha provocat un "descens molt notable" de la renda de la població, cosa que no ha succeït en el preu mitjà de l'habitatge. Així, la presidenta de l'O-HB, Carmen Trilla, ha assegurat que la població "té dificultats" per poder pagar el lloguer. Malgrat tot, segons l'estudi el preu dels contractes de lloguer ha caigut un 1,4% durant el 2020 i se situa en 964,8€ mensuals. Per fer-se'n una idea, el pagament el lloguer suposa de mitjana més del 40% dels ingressos disponibles a les llars tant a Barcelona com a la resta de l'àrea metropolitana, vuit punts per sobre de la mitjana espanyola i 15 de l'espanyola.

En el context de pandèmia, l'estudi xifra en un 26% els llogaters que van iniciar un procés de negociació amb els propietaris de l'habitatge per les condicions de l'arrendament. D'aquests, un 57% va arribar a un acord, mentre que el 43% restant es va veure obligat a continuar negociant, canviar d'espai o assumir el sobreesforç econòmic. A banda, l'estudi ha constatat que durant els últimes 20 anys hi ha hagut un augment de les llars que viuen en règim de lloguer. Així, mentre que el 2001 representaven un 28,5%, enguany el percentatge s'ha elevat fins a un 38,4% a Barcelona ciutat. En la mateixa línia, s'ha produït un descens de compravenda de pisos de segona mà, mentre que han crescut les operacions en els habitatges d'obra nova.

Arran d'una enquesta elaborada per l'O-HB, l'entitat també ha observat que la pandèmia ha posat en relleu "deficiències en els habitatges". Segons l'estudi, un 52% de les llars faria canvis després del confinament. L'estudi també sosté que un 24,3% voldria fer obres, però no s'ho pot permetre per motius econòmics.