Milers de persones han compartit el vídeo de Sara Soler, una mestra que té també una xicoteta parcel·la de taronja ecològica. En el vídeo viral, Soler explica que el client que, al setembre, s’havia compromès a comprar-los tota la producció, ara ha avisat que ja no li interessa. Davant la impossibilitat de sufragar la recol·lecta d’una taronja que no vendrà, Soler i la seua mare han decidit regalar-la a tothom que vaja al seu camp a collir-la per si mateix. "La resposta ha estat impressionant, gairebé no podem gestionar l’allau de gent que ens ha demanat de vindre o que vol que li enviem caixes. Hem hagut d’organitzar torns durant el cap de setmana per evitar aglomeracions pel tema Covid. Tothom s’ha ofert a col·laborar d’alguna manera o altra", explica a Públic.

En aquest cas, la viralització de les xarxes i el suport ciutadà han salvat la temporada de la família Soler, però són conscients que l’agricultura valenciana no pot sobreviure gràcies al "voluntarisme dels consumidors, el que necessitem és que els polítics legislen per a protegir el sector primari", denuncia Sara.

Aquest cas no és una anècdota. Una simple cerca permet trobar desenes de vídeos de llauradors anunciant que, davant els preus que s’ofereixen per la taronja –en alguns casos es tracta d’un cèntim el quilo- no pensen collir els camps. El preu per al consumidor, però, no ha baixat i el quilo de taronges es compra, en general, a un euro i mig. 1.500% de marge de benefici. I aquesta només és la punta de l’iceberg, ja que el 94% del cítric que es cultiva al País Valencià és per a l’exportació.

"Si els casos que apareixen als vídeos ja són sagnants, només cal pensar que la majoria no són llauradors professionals, sinó gent que té una altra faena i cultiva alguns camps familiars. En el cas dels llauradors professionals la situació és molt més greu –explica Nando Durà, que també cultiva taronges.- Alguna gent més jove està apostant per la venda directa, però és obvi que els valencians no poden cobrir tota la producció que hi ha."

El País Valencià ha estat el gran proveïdor europeu de taronges des de fa més d’un segle. Això ha generat grans fortunes i també una marca de prestigi internacional, fins al punt que la principal zona de cultiu de taronges de Sud-àfrica es diu també Valencia. Precisament aquest país s’ha convertit en un dels grans problemes per als citricultors valencians. Les seues taronges, molt més barates i sense pràcticament controls fitosanitaris, inunden Europa i aparten el producte valencià.

"En principi, la taronja sud-africana no fa competència a la nostra, perquè només arriba quan ací no és temporada, però a la pràctica, els importadors omplen els magatzems el 30 de novembre [últim dia en què pot desembarcar als ports europeus] i pràcticament en tenen per tot desembre i part de gener", explica Durà. A banda que l’existència de taronges tot l’any als supermercats devalua el preu del producte, a banda de Sud-àfrica, cada volta arriba més taronja de països com Marroc, Egipte o Turquia, que sí que es cultiven els mateixos mesos que ací.

"La majoria de majoristes són valencians, que etiqueten la taronja com "envasada a València" i l’exporten a Europa, on els és prou igual d’on siga, sempre que siga barat", continua Durà. Empreses com Alden Fruit, Martí Navarro, Antonio Múñoz o Frutinter –per posar només uns exemples- que durant dècades van créixer gràcies a l’exportació de la taronja valenciana, ara comercien amb el producte més barat que ve del sud. La globalització, però, no sols afecta els llauradors, ja que avui en dia, la majoria dels majoristes ja es troben en mans –totalment o parcial- de fons d’inversió internacional.

Problema complex amb solucions difícils

El diputat Josep Nadal reconeix que el Botànic ha de fer autocrítica a l’hora de valorar com afronta la crisi de l’agricultura. Malgrat l’aprovació de normes com la Llei de Contractes Agraris del 2019, que prohibeix pràctiques com la que ha patit la família Soler i que "equipara aquests contractes a una relació laboral, ja que és una relació desigual similar", explica el mateix diputat. Amb tot, "el 90% del pressupost en agricultura de la Generalitat es destina a l’agricultura convencional i això és un suïcidi, cal un canvi de paradigma", continua Nadal. A més, també denuncia que el context europeu no ajuda i que, a més, el Govern espanyol, tant quan hi ha el PP com el PSOE, "no fa valdre el el seu pes a la Unió Europea. La meua sensació és que a l’agricultura mediterrània la donen per morta".

La campanya Preus Justos, formada per una quinzena d’organitzacions agràries, agraristes, ecologistes i de consumidors, reivindica la fi d’aquestes pràctiques. Diumenge passat van organitzar un mercat extraordinari de venda directa de taronges al centre de València amb un èxit enorme. Centenars de persones van esgotar els més de 4.000 quilos de fruita en menys de dues hores. "Cal educar el consumidor en la compra de proximitat, no podem esperar res d’Europa", explica Marc Ferri, portaveu de la campanya, encara que també reconeix que la venda directa "té més sentit quan parlem de la verdura de l’horta de València, que sí que podria abastir l’àrea metropolitana". La taronja, i en això coincideix amb Durà, "està pensada per a l’exportació, i això és el que està fallant".

Durà, afiliat a la Unió de Llauradors, reivindica "poder jugar amb les mateixes cartes. Que hi haja uns requisits fitosanitaris similars i unes condicions laborals i de drets humans equiparables. Equilibrar un poquet la balança".