Al crit de "Amb delinqüència no hi ha convivència!" i "Un barri unit no serà vençut!", arranca la manifestació a l’ermita de Sant Jeroni, el centre físic i simbòlic del barri d’Orriols, situat al nord de València. Més de 500 veïns se situen darrere les pancartes, uns números que donen algunes pistes sobre la tensió de la situació, en un barri que ja fa molts anys que no vivia mobilitzacions ressenyables. Però l’augment dels robatoris i les agressions els darrers mesos han fet esclatar la paciència. Una baralla multitudinària amb armes blanques que va acabar amb dos ferits i sis detinguts, el passat 7 de juny, va ser la gota que va fer vessar el got.

"La gent té cada volta més por d’eixir al carrer a les vesprades, els robatoris són molt freqüents. Si fins i tot ahir, mentre li ensenyàvem el barri a un regidor, al carrer del costat li van furtar la bossa a una xica utilitzant la tècnica de l’estirada amb patinet, que és el que es porta ara", explica Paqui Bou, presidenta de l’Associació de Comerciants del barri. Hi ha històries encara més angoixants. Durant la marxa, una veïna explica que dorm amb un martell sota el coixí. Al seu bloc hi ha diversos pisos ocupats i sovint hi ha baralles i conflictes. "La situació està provocant que la gent que pot abandone el barri, que els comerços tanquen, ens sentim abandonats", continua Bou.

La protesta està convocada per la plataforma Orriols Convive i ha rebut el suport de totes les entitats del barri, des d’associacions de migrants, les AMPA, les esglésies evangèliques o la mesquita. Mari Carmen Tarín Calleja, portaveu d’Orriols Convive denuncia la inacció de l’Ajuntament: "nosaltres sempre diem que aquest Ajuntament, parlar, parla amb tothom. El problema és que també ha de fer". Des de l’entitat reclamen més presència policial, però alerten que "amb això no n’hi ha prou. Hem demanat a l’Ajuntament una taula interegidories per abordar la problemàtica de forma global, perquè cal resoldre també temes com l’habitatge, l’educació o les ajudes socials". Des d’Orriols Convive també reivindiquen la cessió d’una alqueria per a crear un centre social autogestionat i assegurar els solars on han plantat uns horts urbans, uns projectes que asseguren que "són vitals per garantir la cohesió social i la implicació del veïnat".

La distòpia dels fons voltor

Dabid González és treballador social i veí d’Orriols, i coneix molt bé la situació de precarietat que es viu al barri. "Els serveis socials de la plaça Salvador Allende [que donen atenció a aquesta part de València] són els que més gent deriven als albergs de tota la ciutat. Hi ha una gran part de la població que no té papers, abocada a l’economia informal i en situacions d’infrahabitatge, i la pandèmia i els confinaments els han deixat absolutament en la misèria. La feina que han fet els moviments socials, repartint aliments i aturant desnonaments és brutal, però no ho poden fer tot".

Però la crisi sanitària sols ha collat un poc més un barri que, ja des de la seua construcció per allotjar les onades de treballadors migrants des d’Andalusia i Castella, ha patit problemes estructurals de pobresa i manca de serveis. "Durant la crisi del 2008, ací van quedar centenars de pisos buits en mans dels bancs. Molta gent que no podia pagar la hipoteca simplement va deixar la casa i va marxar del país –continua González-, després la gran majoria han acabat en mans de fons voltor que els han mantingut buits i molts d’ells han estat ocupats, no només per viure-hi, sinó també per fer-hi negoci, bé rellogant-los, bé per traficar amb drogues. Hi ha finques senceres ocupades". Aquesta situació, de la qual els propietaris dels pisos no se’n fan responsables, ha provocat greus problemes de degradació dels espais comuns dels edificis i la convivència a les escales, de vegades perquè les màfies del relloguer de pisos intenten expulsar els veïns que queden per evitar testimonis o denúncies.

"El canvi de govern a l’Ajuntament s’ha notat, però no n’hi ha prou, caldria una intervenció molt més massiva i que no se centrés només en donar algunes ajudes, sinó que treballara amb les famílies més afectades", afegeix Mònica Gil, una altra veïna, qui posa per exemple el Pla Integral elaborat per l’Ajuntament després d’un procés participatiu i que "només és un paper que ha quedat guardat en un calaix".

La tensió que es viu es fa més palpable quan la manifestació arriba a l’avinguda de Primat Reig, una de les grans artèries que circumval·la el barri. Llavors, una part dels manifestants vol mantenir un tall de trànsit, mentre els organitzadors al·leguen que no hi ha permís per això i que la policia municipal els ha amenaçat de multar-los. Els crits i els retrets pugen de to, encara que al final no passa d’una anècdota i la marxa torna de nou cap al cor del barri.

"La gent està molt farta i si no es fa res, no sabem per on pot esclatar –alerta Mari Carmen Tarín-. Sabem que l’extrema dreta vol capitalitzar aquest malestar i convertir-lo en un problema racial, el que no tindria cap sentit, perquè tant entre els delinqüents com entre les víctimes hi ha immigrants i espanyols, però quan la gent està tan enfadada pot passar qualsevol cosa". De fet, a la marxa s’hi reconeixen alguns militants destacats de Vox, però els tímids intents de proferir algun crit racista són ofegats per la majoria de manifestants. "Des del primer moment que vam convocar l’assemblea i després aquesta mobilització, hem tingut clar quin discurs volíem i quin no acceptaríem. Sempre hem estat un barri acollidor", rebla Tarín.

Amb tot, aquesta no seria la primera volta que l’extrema dreta intenta fer-se forta al barri amb més percentatge de població estrangera de València. Fa anys, el grupuscle feixista España 2000 va organitzar repartiments de menjar "només per a espanyols", el que va suscitar importants protestes veïnals. Més recentment, Orriols seria el barri escollit per instal·lar Valentia Forum, un local que promou la ideologia ultra, però que tampoc ha aconseguit arrelar i ara presenta una baixa activitat.