LLIBETAT D'ESPRESSIÓ
Pablo Hasél entrarà a la presó per uns delictes que organismes internacionals porten anys demanant reformar a Espanya
El primer raper empresonat a Europa estarà a l'Estat espanyol. Experts en dret penal defensen que la legislació espanyola és massa estricta i pot estar vulnerant els Drets Humans alhora que afirmen que no és habitual que no se suspengui l'entrada a la presó d'un condemnat a una pena de nou mesos.
Publicidad
BARCELONA,
El raper Pablo Hasél entrarà a la presó per complir una pena de nou mesos de privació de llibertat, un temps que arribarà fins als dos anys i mig a causa de les multes econòmiques que comporta la seva sentència condemnatòria i que no liquidarà. Tres són els delictes imputats: injúries a la corona, enaltiment de el terrorisme i injúries a les institucions de l'Estat. Una característica que crida l'atenció en aquest últim procés judicial: la Sala Penal de l'Audiència Nacional (AN) ha dictaminat el seu ingrés a la presó en contra de la posició del ministeri fiscal, l'única part de l'acusació en el procés, i la defensa. Pel lletrat del cantant es tracta d'una qüestió política i insòlita que marca un precedent perillós mentre que des de Jutgesses i Jutges per a la Democràcia (JpD) afirmen que no és tan estrany que passi. D'altra banda, la Plataforma pel Dret a la Llibertat d'Informació (PDLI) defensa que el procés no ha atès els estàndards internacionals exigits pel que fa a la llibertat d'expressió.
Publicidad
El divendres 29 de gener Hasél s'assabentava del seu immediat ingrés a la presó. La Sala Penal de l'AN li donava deu dies per presentar-se voluntàriament en qualsevol centre penitenciari. Hores després, el raper va assegurar que no s'exiliaria d'Espanya i que un cop superat el termini l'haurien d'anar a buscar a casa per empresonar-lo. La decisió de Tribunal presidit per Concepción Espejel i que compta amb els magistrats Francisco Javier Vieira i Maria Riera, va sorprendre l'advocat del raper, Diego Catriel Herchhoren: "Dictaminen el seu ingrés a la presó fent la seva pròpia valoració i sense atendre a cap de les qüestions explicitades en els informes de la defensa i la Fiscalia, des d'on ens posicionem a favor de la suspensió de la condemna ".
"Es tracta d'una Sala molt vinculada a el llegat que el PP encara manté al CGPJ"
Des del seu punt de vista, la resolució respon a "les qüestions polítiques de la Sala", i així ho explica: "Es tracta d'una Sala molt vinculada a el llegat que el PP encara manté al Consell General de Poder Judicial (CGPJ) i saben que fent aquesta maniobra, anant més enllà del que demanen les parts, generen un problema a l'actual Govern perquè el posen contra les cordes de cara al seu electorat. En moltes ocasions tant el PSOE com Podem s'han compromès a derogar bona part de la legislació repressiva que el PP va impulsar durant el seu mandat i ara hauran d'afrontar que el primer raper empresonat a Europa estigui a Espanya ".
Publicidad
El tribunal i la seva revenja política
A cap i a la fi, qui haurà de donar la cara davant la societat per empresonar a un artista per les seves manifestacions polítiques és el mateix Govern de coalició, ja que el poder judicial no es presenta a les eleccions, parafrasejant el lletrat. Qüestionat sobre per què el Tribunal de l'AN ha decidit anar més lluny del que demana la Fiscalia, única acusació que impulsava el procés judicial, Herchhoren respon que "quan parlem de l'AN i més en qüestions de l'àmbit penal sí que genera moltes suspicàcies de per què passa això, sobretot quan és el propi Estat el que defensa no executar la pena, el que ens deixa un pòsit de dubtes i incògnites sense resoldre ".
"La revenja política del Tribunal és real i més o menys tangible"
Publicidad
El lletrat també afirma que "la revenja política del Tribunal és real i més o menys tangible" si s'atén a la interlocutòria de suspensió de l'entrada a la presó. Aquesta interlocutòria, redactada pel magistrat Francisco Javier Vieira i expressant el parer unànime de la Sala, recull com a fonaments jurídics que seran condicions necessàries per deixar en suspens l'execució de la pena: que el condemnat hagi delinquit per primera vegada (...) ; que la pena o la suma de les imposades no sigui superior a dos anys (...); i que s'hagin satisfet les responsabilitats civils (...). Així doncs, el magistrat de l'AN afirma que "els fets pels quals ha recaigut la sentència ara executòria van ser comesos entre els anys 2014 i 2016, part d'ells, per tant, quan ja era ferma la sentència (...) en la qual va ser condemnat el penat com a autor d'un delicte d'apologia del terrorisme a la pena de 2 anys de presó ", tal com recull el document a què ha tingut accés Públic.
Vieira, després d 'explicitar els antecedents penals de Hasél (delicte de resistència o desobediència a l'autoritat o als seus agents), conclou que "ni les circumstàncies personals del reu, ni la naturalesa dels fets, ni la seva conducta pot fer-li mereixedor de tal benefici [la suspensió de la pena] (...) ". Referent a això, l'advocat de Hasél no dubta a considerar-lo un "pres polític". En els seus propis termes: "La Sala també ho considera com a tal a a causa que el condemnen per una sèrie de retrets que realitza cap a algunes institucions de l'Estat, com la monarquia i les Forces de Seguretat, a més de fer un exercici de memòria envers les víctimes caigudes a mans de les Forces de l'Estat, així que és un pres polític tot i que el Govern no ho vulgui reconèixer ".
Publicidad
Els delictes no responen als estàndards internacionals
Yolanda Quintana, secretària general del PDLI, no entra a valorar la decisió de no suspendre l'entrada a la presó, tot i que sí defensa que "en aquest cas ha fallat tot". Segons la Plataforma, la Sala Penal de l'AN "ha aplicat una normativa que cal reformar perquè no compleix amb els estàndards internacionals a l'aplicar el delicte d'injúries i enaltiment del terrorisme quan molts organismes insten a Espanya perquè els modifiqui". I adverteix: "No hi ha cap iniciativa al Congrés per posar en marxa una reforma del Codi Penal al voltant dels delictes que són contraris als estàndards internacionals".
Entre aquests organismes internacionals s'inclouen l'ONU i la pròpia Unió Europea: "No és una cosa opinable o negociable, o alguna cosa sobre el que un partit polític pugui dir que no és el moment de fer. Els legisladors i el Ministeri de Justícia han de fer els deures ". Així mateix, des de la PDLI recorden que en la sentència condemnatòria de Hasél es van utilitzar conceptes com "llibertinatge d'expressió" per part del Tribunal de l'AN, conceptes que titllen de "predemocràtics".
Publicidad
Els dictàmens internacionals no només afecten a la legislació espanyola com a tal, sinó també als jutges i magistrats que interpreten aquesta legislació, cosa que no ha ocorregut en el procediment judicial que portarà al raper català a presó, tal com defensa Quintana. Ella mateixa incideix que "no cal esperar el moment propici perquè Espanya compleixi amb els Drets Humans", ja que es tracta d'una qüestió "innegociable".
L'efecte dissuasori de la condemna
D'altra banda, "el delicte d'enaltiment del terrorisme al Codi Penal sempre ha estat al marge dels estàndards internacionals, ja que quan s'aplicava a algunes bandes terroristes actives va comportar el tancament de mitjans d'informació vulnerant la llibertat d'expressió", en paraules de Quintana. Des del seu punt de vista, hi ha dos fets importants a tenir en compte: l'enduriment del Codi Penal el 2015, cosa que dificulta ara la seva reforma i dóna una tomb al concepte de terrorisme, incrementant la seva perillositat; i que ETA deixés d'estar activa. "Hi ha qui pensa que s'està buscant la raó de ser de tribunals excepcionals", afegeixen des de la PDLI.
Publicidad
Així mateix, no dubten a defensar que el risc d'aquest tipus de sentències i la legislació per les que s'apliquen tenen un efecte dissuasori. "Expressions que podria dir-se que es deixen d'expressar per por d'una legislació molt dura. Per això són tan ferms els estàndards internacionals amb Espanya, perquè tot això té serioses conseqüències al voltant de la llibertat d'expressió", conclou Quintana.
Fernando de la Font, expert en dret penal, magistrat de l'Audiència Provincial de Madrid i viceportaveu de JpD aporta la visió tècnica de l'assumpte. "El normal i raonable és que una pena inferior a dos anys no s'executi perquè sol ser bastant inadequada des del punt de vista de la reinserció. Les penes curtes privatives de llibertat no tenen un efecte resocialitzador sinó el contrari, de manera que se solen buscar un altre tipus d'alternatives ", comenta al respecte. Al mateix temps que mostra el seu respecte a la decisió de l'AN, explica que el Tribunal té la facultat discrecional a l'hora de decidir sobre aquesta qüestió. És a dir, els informes de les parts no són vinculants, però sense oblidar que discrecionalitat no vol dir arbitrarietat, per això la decisió ha d'estar fonamentada.
Publicidad
La presó com a fracàs del sistema
Així mateix, De la Fuente afirma que "no és normal que no se suspenguin penes curtes privatives de llibertat llevat que el tribunal hagi vist, per les característiques del subjecte i els seus propis actes, que el condemnat no és receptiu cap a la institució". Ell mateix defensa que "la presó és un fracàs del sistema" i que caldria tenir en compte molts elements que faran que el condemnat no reinsereixi sinó que es criminalitzi més, a banda que "cada intern té un cost aproximat per a l'Estat de 70.000 euros a l'any, de manera que cal valorar que aquest cost econòmic pot ser absolutament innecessari si s'esgoten altres vies ", en els seus propis termes.
El jutge de l'Audiència Provincial de Madrid afegeix que en un alt percentatge, el Tribunal sol seguir el criteri de la Fiscalia, però no té per què ser així. També assenyala que "aquesta sentència fa que continuï el debat al voltant dels límits entre la llibertat d'expressió i el dret a l'honor. Ens convida a reflexionar sobre si tenim una legislació especialment dura en matèria de retret a l'exercici de la llibertat d'expressió" .
Publicidad
Patricia Goicoechea, directora adjunta de Rights International Spain i experta penal, defensa que "en els últims anys hi ha hagut diverses sentències condemnatòries a rapers i artistes que es poden considerar com una restricció a la llibertat d'expressió". Ella mateixa assenyala que "la matèria del contingut del procediment judicial de Hasél podria justificar una demanda davant el Tribunal Europeu de Drets Humans, argumentant la restricció desproporcionada de la llibertat d'expressió", conclou.