CulturaOriol Bohigas, el repte de buscar la modernitat

"Después del terrible caos producido durante los años del franquismo, durante este periodo democrático se había logrado recomponer con racionalidad el carácter urbano de algunas ciudades. Para esta recomposición, la distinción entre terreno urbanizable y terreno no urbanizable ha sido una base operativa indispensable. Así se ha conseguido zurcir los espacios diseminados, concentrar las estructuras, rehabilitar los centros históricos y establecer una cierta continuidad de centralidades. Se ha hecho una gran labor, pero todavía queda mucho que hacer", escrivia Oriol Bohigas a l’article ¡Viva la especulación! ¡Muera el urbanismo! publicat a El País el març del 1997. Unes frases que condensen la preocupació de Bohigas per l’urbanisme, el medi ambient i per la societat en general.

Nascut a Barcelona el 1925, Oriol Bohigas ha mort aquest 30 de novembre als gairebé 96 anys. Ho ha fet al pis de la Plaça Reial que compartia amb la també arquitecta i dissenyadora Beth Galí, envoltat del seus llibres, el seu piano i la seva gent. Arquitecte de formació, va transcendir aquesta disciplina per esdevenir una figura humanista, lliure i crítica. La seva ha estat una trajectòria més que prolífica. Només d’enllestir els estudis d’arquitectura, i amb la voluntat de fer front a la grisor urbanística i arquitectònica de Barcelona, el 1951 va formar el Grupo R que comptava amb Josep Antoni Coderch, Josep Antoni de Moragas o Joaquim Gili, entre d’altres. Des d’aleshores no es va aturar mai. I si havia d’escriure a Mies van der Rohe ho feia, si havia de dir les coses clares a Pasqual Maragall no se n’estava, i quan calia defensar la seva postura de catalanista progressista també.

Referent per a les noves generacions

Bohigas va ser clau per a la transformació de Barcelona (una ciutat que es va posar guapa per als Jocs Olímpics), va ser una baula per a Oscar Tusquets i Ricardo Bofill, i segueix sent un referent per a noves generacions. Dotat d’una visió innovadora, Oriol Bohigas deixa un llegat immens, i no només en el camp de l’arquitectura o urbanisme.

Pati Núñez, consultora en arquitectura, art i disseny, i amiga de la família, subratlla que Oriol Bohigas deixa un llegat titànic i lamenta molt que no tingui substitut. "Tenia una visió i una capacitat de treball inigualable, era una figura humanista, un escriptor, va fer política, era un intel·lectual, i no hi ha cap arquitecte així, ell parlava de temes socials, de tot. Per a mi l’Oriol representa una cosa que jo no trobo en la societat: una figura humanista. Era molt més que un arquitecte i un urbanista. I penso que ens quedem orfes de referents humanistes i això m’impressiona", comenta.

La consultoa havia de rodar un documental sobre Bohigas, un projecte que va quedar aturat per la pandèmia i que ara ja no es podrà fer. El que sí queda són els seus llibres (com Refer la memòria) i articles, curulls d’idees absolutament vigents; perquè Bohigas pensava i aconseguia fer pensar als altres amb una intel·ligència provocativa i generosa.

Que Bohigas transcendia la disciplina arquitectònica i urbanística va quedar palès quan va ser regidor de Cultura a l’Ajuntament de Barcelona, quan va empènyer per fundar el Grup 62 o quan va presidir l’Ateneu Barcelonès. "Realment va fer una gran transformació de l’Ateneu, va arreglar la biblioteca, la va distribuir diferent respectant molt l’original, millorant la il·luminació, va aconseguir que l’Amat pintés els frescos de les parets… Va ser un gran president i va arribar als 4.000 socis! Durant la seva època va fer coses molt interessants, actes, cicles… i per això la sala d’actes porta el seu nom", repassa Isona Passola, presidenta de l’Ateneu Barcelonès.

Oriol Bohigas era "algú que té tot Barcelona al cap", així el defineix el periodista i escriptor Toni Vall, que al seu llibre Bocaccio. On passava tot dedica un capítol a Oriol Bohigas i Beth Galí. Toni Vall acaba l’esmentat capítol descrivint una foto on es veu a Oriol Bohigas amb vestit i corbata just en acabar el concert dels Beatles a la Monumental el juliol del 1965. Aleshores ja tenia quaranta anys, era un dels popes de la gauche divine i un dels arquitectes més moderns i progres d’aleshores. Una bonica imatge per seguir recordant a un home, que com no podia ser d’una altra manera, ha donat el seu cos a la ciència.