coronavirus
Podria originar-se un coronavirus a Catalunya?
Els ratpenats són portadors del Covid-19 i a Catalunya hi ha diverses colònies d'aquest marsupial. Des del canvi climàtic al progrés socioeconòmic, molts factors influeixen en el contagi i la propagació de virus d'aquest tipus.
Publicidad
BARCELONA,
El coronavirus viu als ratpenats pràcticament des que el món és món. Però fins avui només hi havia hagut tres epidèmies: la SARS el 2006, el MERS el 2012 i el coronavirus actual o Covid-19. Per què el contagi massiu dels últims anys? Per què dos d'aquests virus s'han originat a la Xina? Podria originar-se un brot a les colònies de ratpenats de Catalunya?
Publicidad
Destrucció de boscos
La destrucció de la massa forestal, l'augment del poder adquisitiu al sud-est asiàtic i els costums culturals poden portar-nos a futures malalties més complicades, explica Jordi Serra Cobo, doctor en biologia.
Lluny de teories de la conspiració, el professor de la Universitat de Barcelona i membre de l'Institut de Recerca de la Biodiversitat assenyala dos factors fonamentals que no deixen de canviar des de principis d'aquest segle i que poden portar-nos a futures malalties més complicades que les conegudes fins ara: la destrucció de la massa forestal, l'augment del poder adquisitiu al sud-est asiàtic i els costums culturals.
El factor socioeconòmic
En l'epidèmia d'Ebola de 2013, famílies desplaçades per les guerres a l'Àfrica Occidental van arribar a zones remotes i selvàtiques, on van entrar en contacte amb el patogen al menjar, entre altres coses, ratpenats. Darrere d'aquest contagi, hi havia pobresa i guerra. En el cas del coronavirus, els factors s'inverteixen: el creixement econòmic de la Xina i l'augment del poder adquisitiu dels seus habitants els permet accedir a menjars com la civeta, que fins fa uns anys "podien menjar només uns pocs", rememora l'expert.
Publicidad
"Els canvis ambientals tenen les seves repercussions i, quan vas estudiant, t'adones que tot està relacionat i que hem de ser conscients que tot el que fem té conseqüències", adverteix Serra.
Perillosa emergència climàtica
Els ratpenats compleixen una funció ecològica fonamental: protegeixen els humans de moltes malalties perquè són depredadors d'insectes. A Catalunya, només la colònia de Sant Llorenç del Munt consumeix 36 tones d'insectes a l'any. "Ens ajuden a lluitar contra les plagues; en realitat, juguen al nostre favor", explica Serra. Però si els humans cada vegada ens endinsem més a zones salvatges en les quals abans no havíem entrat, ens exposem a virus desconeguts. Sobretot perquè l'entrada de l'espècie humana en entorns silvestres és de forma massiva. "Hi ha científics de gran reputació que predeien una epidèmia com aquesta fa anys", afirma el biòleg, "així que infeccions gairebé globals com aquesta es donaran i repetiran".
Publicidad
Les colònies de ratpenats a Catalunya
Els ratpenats porten 64 milions d'anys a la terra. Són un dels mamífers més antics. Tot i ser portadors del coronavirus, compleixen una funció imprescindible en l'ecosistema, perquè mengen tones d'insectes. Sobre les colònies de ratpenats, és impossible calcular quants exemplars hi ha a Catalunya: "Hi ha més de 25 espècies i cadascuna té un grau d'amenaça i una etologia diferent", aclareix Jordi Serra Cobo, doctor en biologia. Els científics han identificat fins a 17 espècies a la zona de l'Alt Ter, que, amb la urbanització de zones naturals, cada vegada tenen més dificultats per trobar refugis i coves naturals on criar. Segons la Diputació de Barcelona, una gran cavitat del municipi de Mura, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, acull la colònia més gran que es coneix a Catalunya de l'espècie de la ratapinyada de cova (Miniopterus schereibersii), amb més de 17.000 exemplars. I l'espècie més gran d'Europa (Nyctalus lasiopterus) té també una important colònia -l'única de Catalunya- a la Garrotxa, situada a la Fageda d'en Jordà.
El Departament de Territori, Medi Ambient i Sostenibilitat vol conèixer a fons aquestes comunitats de ratpenats del país i s'han instal·lat sensors en 15 cavitats d'entre les 51 més grans dels espais naturals, com ara a la serra del Montsec, les Guilleries, Collsacabra, Alta Garrotxa i els parcs naturals dels Ports, Cap de Creus, Cadí-Moixeró i les capçaleres del Ter i el Freser. Els treballs científics els porten a terme els tècnics de al Museu de Ciències Naturals de Granollers, amb el suport del grup de muntanya dels Agents Rurals.
A més, s'han invertit 27.000 euros per construir un refugi per a ratpenats al costat de riu Ter, a Ripoll, i millorar-ne dos més a Bescanó i a Girona, dels quals la Diputació de Girona ha finançat el 90 %. L'objectiu és perfeccionar el seu hàbitat i afavorir la reproducció d'aquest "pesticida natural", que a més està protegit.