"Ja hem passat". En català. Sobreposat a una imatge del Saló de Sessions del Parlament de Catalunya. Signada: Vox. Aquesta va ser la imatge, adreçada "als de #Nopassaran...", també en català, que el partit ultradretà va penjar al seu canal de Telegram a les 1:04 de la matinada de diumenge per celebrar la seva entrada a l’hemicicle del Parc de la Ciutadella. Amb 11 diputats i el 7,69% de vots, la candidatura d’Ignacio Garriga s’ha convertit, partint de zero, en la quarta força política. El seu resultat ha capgirat el tauler polític català, superant els partits de la dreta espanyolista a Catalunya i avançant també En Comú Podem i la CUP.

L’èxit del partit de Santiago Abascal no ha estat exponencial. Les dretes sumades han perdut 20 diputats respecte a les eleccions de 2017. Vox només ha aconseguit 1,3 punts més del percentatge de vots respecte les últimes eleccions generals, però s’ha beneficiat de l’enfonsament imperatiu de Ciutadans i el PP al Principat, dues formacions amb les quals governen en comunitats i ajuntaments de l’Estat espanyol, en abanderar el vot útil de l’espanyolisme i mobilitzar, en un context de caiguda de la participació, el seu electorat propi.

Vox ha obtingut els seus millors resultats a la província de Tarragona amb el 9,40% dels sufragis, seguida de Barcelona (7,83%), Girona (6,16%) i Lleida (5,53%). Per comarques, el partit ultradretà ha obtingut el seu millor resultat a la Vall d’Aran (14,54%), seguit del Tarragonès (12,93%), el Baix Penedès (11,36%), el Baix Camp (9,76%), l’Alt Empordà (9,74%) i el Baix Llobregat (9,32%). Referent als municipis, la irrupció de Vox ha estat notable al poble aranès de Vilamòs amb el 25,35% dels vots –el millor resultat al país–; a la zona de Vila-Seca (19,33%), Salou (18,24%), Cambrils (13,16%) i La Pobla de Mafumet (21,32%), on ha guanyat les eleccions; i el triangle format entre Figueres (12,13%), Castelló d’Empuries (12,05%) i Roses (15,59%). En concret a sis kilòmetres de Figueres, a Vilamalla, Vox també ha aconseguit la victòria amb el 22,52% dels vots.

A l’Hospitalet de Llobregat, la segona ciutat de Catalunya, hi ha obtingut el 9,65% dels vots i a l’extraradi barceloní, en diverses ciutats de més de 10.000 habitants, la formació islamòfoba supera el 10% dels vots a Barberà del Vallès, Badia del Vallès, Castelldefels, Cervelló, Gavà, Ripollet, Sant Adrià de Besòs, Sant Andreu de la Barca, Sant Vicenç dels Horts i Viladecans. En tots ells passa per davant d’En Comú Podem i la CUP i, en la majoria de casos, també de Junts.

Suport a l''upper' Diagonal

Tot i que durant la campanya es va esbombar a la premsa la possibilitat d’una lepenització de Vox a Barcelona per arrencar vots entre la classe treballadora, els resultats mostren que Sarrià-Sant Gervasi és el districte de Barcelona on Vox ha obtingut els seus millors resultats amb l’11 % dels vots i ha crescut més respecte els altres districtes. A Sarrià-Sant Gervasi també ha crescut el PP i és on el PDeCAT ha obtingut els millors resultats a Barcelona amb més del 7% dels suports. A la secció censal de Pedralbes, Vox ha guanyat amb el 19,8%.

Especialment destacats són els resultats de Vox a dos dels antics feus de l’extinta Plataforma per Catalunya (PxC), un partit que va passar d’obtenir 67 regidors el 2011 i 75.000 vots en les eleccions al Parlament de 2010, a integrar-se a Vox el 2019, i on per aquestes eleccions, Vox hi ha realitzat mediàtics mítings que han congregat manifestacions antifeixistes. A Vic, Vox ha obtingut 567 vots (3,67%) i el 2010, PxC en va obtenir 1.006 (5,82%). A Salt (Gironès), l’únic municipi on Vox ostenta regidories municipals, pel cas, tres i provinents de PxC, gràcies als 1.117 vots obtinguts l’any 2019 (12,89%), aquest 14-F hi ha tret 713 vots (10,36%), pels 383 (4,81%) de PxC el 2010 Les dades mostren com les mobilitzacions no han significat una correlació directa de promoció del vot per aquest partit.

En canvi, en els municipis que van ser escenaris de l’activitat dels escamots dedicat a arrencar els llaços grocs en solidaritat als presos polítics, com per exemple, Pont de Vilomara i Rocafort (Bages), Reus o Mataró, Vox ha obtingut uns resultats destacats, 16,11%, 10,16% i 10,70% respectivament. A Sant Climent Sescebes (Alt Empordà), on hi ha la principal base militar de l’exèrcit espanyol a Catalunya, ha estat tercera força amb el 20,25% dels vots. A Talarn (Pallars Jussà), on hi ha una acadèmia militar de l’exèrcit, ha obtingut el 9% del vot. El percentatge de vots a Vox a Sant Andreu de la Barca, seu de la Comandància de la Guàrdia Civil ha estat del 13,1%.

Qui són els seus diputats?

Com ja s’ha esmentat, 11 són els diputats de Vox en la cambra catalana que lideraran l’oposició conservadora. Al cap de files, Ignacio Garriga, presentat ja en aquest article, l'acompanyen el seu cosí Joan Garriga i Mónica Lora, ambdós provinents de PxC i actualment imputats per un jutjat de Reus per delictes d’odi presumptament comesos durant les eleccions de 2011 quan eren membres del partit fundat ençà per Josep Anglada.

Un altre és Antonio Gallego, antic portaveu municipal del PP al Prat de Llobregat, exdiputat al Congrés, al Parlament i exmembre de la Diputació de Barcelona, conegut per escriure articles amb el lema del PxC "primer els de casa", a la revista municipal pratenca. La número 4 per Vox a Barcelona és María García Fuster, anestesiòloga de l’Hospital de Bellvitge. També seran diputats Andrés Bello i Manuel Acosta.

Per Girona Alberto Tarradas representarà la formació filotrumpista. Tarradas, nascut el 1996, és el candidat més jove de les llistes. Actiu a les xarxes socials, Tarradas va guanyar notorietat arran de la provocadora discussió amb el raper Josep Miquel Arenas, alies Valtònyc, exiliat a Brussel·les, el dia que es va fer pública la sentència del Tribunal Suprem contra l’1-O. Per Tarragona, entren l’antiga membre del PP Isabel Lázaro i l’advocat i lletrat de l’administració pública Sergio Macián. Per Lleida Antonio López, exregidor de Progrés Municipal una llista municipalista a Benavent de Segrià.