Un nou 8-M multitudinari confirma el feminisme com un moviment de masses

Desenes i desenes de milers de persones, fonamentalment dones, s’han mobilitzat aquest diumenge arreu de Catalunya en les moltes manifestacions i accions que s’han desenvolupat en el marc del 8 de març, dia les dones. Per tercer any consecutiu, la marea lila ha inundat carrers i places de nombrosos municipis catalans -i de tot el món-, en una protesta que ha anat acompanyada de discursos marcadament crítics amb el patriarcat i amb el sistema capitalista i que, a banda de reclamar la igualtat i el final de les discriminacions, han posat molt d’èmfasi en les diversitats i l’autoorganització.

Només a Barcelona, almenys 50.000 persones -segons dades de la Guàrdia Urbana- s’han mobilitzat en la manifestació unitària de la tarda, que ha arrencat a la plaça Universitat i ha culminat a l’Arc de Triomf. L’organització, però, eleva la xifra de persones assistents a 300.000. S’hi han sumar les milers que s’han manifestat a Tarragona (6.000), Lleida (unes 2.500) i Girona (5.000), a més de les moltes que ho han fet a les mateixes ciutats i d’altres municipis durant el matí.

La marxa de Barcelona ha acabat amb la lectura d’un llarg manifest que ha reivindicat el lema de la convocatòria –"juntes i diverses per una vida digna"- i ha lamentat que no s'han produït "els canvis necessaris a nivell social i polític" i per això exigeixen "fer efectius tots els drets i totes les llibertats per a totes". "Ho volem tot", han reivindicat les diverses dones que l’han llegit a l’escenari. El text ha estat especialment crític amb el capitalisme i l ha denunciat "les corporacions financeres, agents directes del capital que avancen sobre els nostres cossos, territoris i barris, monopolitzant i privatitzant els béns naturals i comuns".

També s’ha denunciat el racisme, s’ha exigit la derogació de la Llei d’estrangeria, s’ha reclamat acabar amb la bretxa salarial i amb les diverses discriminacions laborals que encara avui pateixen les dones i, a banda de reclamar la igualtat en tots els àmbits, també s’ha exigit "la llibertat de les preses polítiques i el retorn de totes les exiliades pel fet d’haver exercit el dret a l’autodeterminació. Ens fem bandera de la solidaritat".

La marxa s’ha desenvolupat en un ambient festiu, amb moltes pancartes i cartells reivindicatius, entre les que hi havia la capçalera, amb el missatge "Autoorganització i revoltes feministes contra la precarietat i les fronteres. Juntes i diverses per una vida digna". Hi havia assistents de totes les edats, però destacava el pes de les dones joves.

A Girona, unes 5.000 persones han tenyit de lila el centre de la ciutat, segons informa l’ACN. La marxa ha arrencat a dos quarts de set de la tarda de la plaça U d'Octubre i ha creuat els principals carrers de la ciutat com la Gran Via o el Carrer Nou. Durant tot el recorregut s'han escoltat proclames en contra de la violència masclista i reclamant la "igualtat real" entre dones i homes. La mobilització l’ha convocat la Coordinadora Feminista i Anticapitalista.

A Tarragona la manifestació ha reunit unes 6.000 persones i ha sortit de la plaça Imperial Tarraco per acabar a la plaça de la Font, davant de l'Ajuntament. Finalment, a Lleida hi ha hagut dues manifestacions, la convocada per Dones Lleida i la Coordinadora 8M, que ha sortit de la plaça 8 de Març, i la convocada per la Marea Lila, que ha començat a la plaça Ricard Vinyes. Entre les dues han reunit unes 2.500 persones.

La jornada també ha estat marcada per la vaga, que estava secundada pels sindicats CGT, CNT, la Intersindical-CSC i la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), però no per la UGT i CCOO, les dues principals organitzacions de treballadors del país. Segons les dades del Departament de Treball, el seguiment ha estat relativament important al Metro (19%) i a Ferrocarrils de la Generalitat (22%), però quasi no ha tingut impacte a Renfe (0,83%) i al bus (0,96%), mentre que el consum elèctric havia caigut set dècimes fins les 11h en comparació amb diumenge passat.

Un moviment clau per aturar la ultradreta

A la manifestació unitària de Barcelona hi ha hagut una important presència de dirigents polítics, fonamentalment en representació d’ERC, JxCat, el PSC, els Comuns i la CUP. Per part del Govern hi havia el vicepresident, Pere Aragonès, la consellera d’Empresa, Àngels Chacón, i el de Treball, Chakir el Homrani. També hi ha anat el president del Parlament, Roger Torrent. Abans d’iniciar-se la marxa, la secretària general adjunta d’ERC, Marta Vilalta, ha assegurat que la revolució feminista és "imparable" igual que la independència de Catalunya "és inevitable". "La revolució feminista i la catalana, democràtica i republicana van de la mà", ha afirmat.

La diputada de JxCat, Elsa Artadi, ha fet una crida a la unitat contra el "ressorgiment de moviments "d'ultradreta i de caire feixista que volen posar en risc els avenços que hem fet les dones". La viceprimera secretària del PSC, Eva Granados, ha qualificat "d'insuficient" la despesa que destina el Govern català en matèria "de gènere". Dirigint-se directament "al Govern de Torra" li ha reclamat "menys llacets i més dinerets als pressupostos de gènere".

L'exregidora de la CUP a Barcelona i actual portaveu del secretariat nacional de la formació, Maria Rovira, ha assegurat que el feminisme és "el moviment més transformador" per posar fi a la precarietat laboral i la violència masclista. Finalment, la diputada dels Comuns Susanna Segovia creu que el moviment "més fort" per aturar la ultradreta és el feminista. A parer seu, les dones "són les protagonistes del canvi més radical que pot patir la societat".