Entrevista a Rubén Guijarro"La nostra preocupació és treure Badalona dels temps complicats que ha viscut"

El socialista Rubén Guijarro (1982) és l'alcalde de Badalona -la quarta ciutat de Catalunya, amb més de 220.000 habitants- des del passat 8 de novembre, quan va tirar endavant la moció de censura contra Xavier García Albiol, després que els Papers de Pandora demostressin que el dirigent del PP havia estat durant anys apoderat d'una societat ubicada en un paradís fiscal. Després d'una dècada de canvis constants a l'alcaldia -de fet, Guijarro és la tercera persona que ocupa el càrrec durant aquest mandat, que va iniciar-se amb Álex Pastor (PSC) al capdavant del consistori-, el nou batlle prioritza treure la ciutat dels focus mediàtics i recuperar l'estabilitat política.

L'entrevistem pocs dies abans de la presentació del pressupost municipal per a l'any vinent, que anuncia com el "més social de la història", i abordem la situació d'un govern integrat per quatre partits -PSC, ERC, Junts per Catalunya i En Comú Podem-, les relacions amb Guanyem – Badalona en Comú i d'altres aspectes de l'actualitat local. Guijarro confirma que encapçalarà la candidatura del PSC a les eleccions del 2023 i, per tant, pretén que la seva etapa com a alcalde vagi més enllà del proper any i mig.

Quin balanç fa del primer mes del nou govern municipal?

Doncs destacaria que Badalona ha deixat d'estar aïllada, de ser una ciutat que ha caigut els darrers temps als focus mediàtics per l'acció o inacció dels seus servidors públics i que els veïns i les veïnes han tornat a ser el centre de la gestió i de l'administració pública com a factor més important.

Com està sent la relació entre els quatre partits que l'integren, que al cap i a la fi representen projectes diferents?

Amb sinceritat, allà on la gent hi pot veure partits, jo hi veig persones, regidors i regidores, posant el bo i millor del que tenen, el 100% del seu temps i deixant-se la pell per Badalona. Hi ha una cohesió de govern molt sòlida, tenim un govern que governa. Una cosa que sembla òbvia, però que en aquesta ciutat malauradament no s'havia donat els darrers temps.

El darrer pressupost aprovat a la ciutat va ser el del 2019. Ja ha avançat que aquest mes presentarà el del 2022 i l'ha anunciat com el "més social de la història". Com es concretarà?

El del 2022 és un pressupost que ha de servir per treure Badalona de la crisi que s'ha generat per la Covid-19 i ha de ser expansiu per satisfer les necessitats dels veïns. Serà el pressupost més alt de la història, de més de 180 milions, en la línia de no deixar ningú enrere i seran uns pressupostos socials i que aconsegueixin fites com una Badalona més neta, més segura, més ben mantinguda i més ordenada.

Entenc que els comptes no deixen de ser la declaració d'intencions del seu mandat, que acabarà a mitjans de 2023, quan hi hagi eleccions municipals.

El pressupost d'aquest any tindrà aquest component no només en la gestió i l'administració de la ciutat, prioritzant els eixos de la neteja, la seguretat, el manteniment i el de la recuperació econòmica, sinó que tindrà un fet simbòlic, que permetrà trencar amb aquest passat obscur de la ciutat, com és el fet de tenir un pressupost. Una cosa que a les ciutats del nostre entorn pot semblar normal, però que la nostra no ho ha tingut i que pot ser un punt de partida d'una Badalona que mira el futur amb optimisme.

Un dels seus grans objectius és normalitzar la vida política de Badalona i evitar que segueixi en els focus mediàtics?

"Em marco com a fita principal recuperar l'estabilitat política i social a la ciutat i que siguin els veïns els que estan al centre de les nostres polítiques"

El que em marco com a fita principal és recuperar l'estabilitat política i social a la ciutat, que siguin els veïns i veïnes els que estan al centre de les nostres polítiques i que Badalona no estigui al focus mediàtic per l'acció dels seus servidors públics, com ha passat darrerament. Aquesta estabilitat ens ha de donar una projecció que permeti a Badalona recuperar el lloc que tenia als 90 com a referència tant a Catalunya com a Espanya, però hem perdut pistonada. Badalona ha de ser coneguda arreu com una referència de la ciutat que investiga, que cuida, la Badalona saludable, que fa esport, que té la Penya, que té el Badalona, que té i ha de potenciar el hub de la investigació i el coneixement que representa Can Ruti, una ciutat que s'ha de potenciar i ha de mirar el futur amb optimisme.

L'objectiu és aprovar els comptes amb el vot de Guanyem?

El nostre objectiu és aprovar els comptes, que la ciutat els necessita. Òbviament, el grup municipal de Guanyem – Badalona en Comú tindrà un paper clau en l'estabilitat i la governabilitat de la ciutat, però també fem la crida als regidors del PP que deixin de banda el "i tu més" o el "jo o el caos" i que mirin que és el millor per als veïns. Jo mateix ho vaig fer quan estava a l'oposició. Vaig ser proactiu perquè la ciutat tingués un pressupost d'inversions i vam aconseguir que se n'aprovés un de 80 milions per tal que la ciutat millorés. El que demano a tothom és responsabilitat, que abandonem la lluita partidista estèril i que mirem pels veïns.

Com estan les relacions amb els regidors de Guanyem, que van lamentar sentir-se exclosos de la formació del govern?

Les relacions són institucionalment correctes amb tothom. Amb Guanyem hem pogut a arribar a acords en aquest mes que han servit per dotar d'un pressupost de 5,4 milions el pla de reconstrucció de la ciutat. Badalona era l'única ciutat de l'àrea metropolitana que no en tenia.

I amb els del PP?

Segurament el PP està optant per intentar fer una oposició destructiva que en res beneficia els veïns, però soc optimista i estic convençut que també els seus regidors tindran altura de mires i quan la ciutat els necessiti, com serà amb el pressupost, buscaran el millor per a Badalona.

A Badalona es dona un fenomen inèdit a Catalunya i és que en les tres darreres eleccions municipals (2011, 2015 i 2019) el PP hi ha obtingut més d'una tercera part dels vots emesos, el que equival al suport continuat d'uns 30.000 ciutadans. Com ho explica?

Es pot explicar segurament per molts motius, però a mi m'agrada mirar el futur i preocupar-me del dia a dia de la meva ciutat i dels meus veïns i veïnes, que són l'objectiu principal de la nostra gestió i els que més la necessiten. És possible que la resta de partits i la resta de governs en aquest període no hagin aconseguit connectar amb els veïns i aquest és un dels reptes que té aquest govern i jo com a alcalde. Però ara mateix no tinc cap preocupació en pensar en comicis electorals, perquè la nostra principal preocupació és pensar en el present i en el dia a dia dels nostres veïns i treure Badalona dels temps complicats que ha viscut.

La crisi econòmica desencadenada per la Covid ha accentuat unes desigualtats socials que ja eren important abans de la pandèmia. Comentava que l'atenció als més vulnerables serà prioritària. Pot detallar alguna mesura concreta?

Volem ser molt proactius, en primer lloc en dotar de recursos suficients l'atenció social. No només amb els pressupostos més socials de la història de la ciutat, sinó ja actualment amb la dotació dels 5,4 milions del pla de reconstrucció econòmica i social de la ciutat, però a més aprofitant els fons de resiliència que ha tirat endavant la Diputació de Barcelona i a la nostra ciutat ens toquen 1,3 milions perquè siguin aportats a aquest efecte. Tenim molt a treballar en la no estigmatització de la pobresa, per tal que els nostres bancs d'aliments no ho facin, i intentar fer polítiques actives d'habitatge social.

Parlant de veïns vulnerables, en quin punt es troba la resolució dels talls de llum que pateixen els residents al barri de Sant Roc?

S'està realitzant la mediació suficient per tal d'apaivagar aquests fets i que no es donin amb la contundència que es donaven. El regidor de Protecció Social, el tinent d'alcalde David Torrents, l'està portant a terme en primera persona i esperem que aquests episodis no es donin de manera severa. I que es prengui consciència de separar els casos. Hem de donar el suport que necessiten a les famílies que pateixen pobresa energètica, però això no treu que a la zona sud de la ciutat ens trobem amb habitatges on es practiquen activitats il·lícites, que també necessiten de molta llum i serem contundents contra aquest tipus d'activitats.

Un altre problema, comú a moltes ciutats, és l'accés a l'habitatge. Crec que des del 2018 hi ha pendents d'invertir 7 dels 8 milions pressupostats per ampliar el parc públic d'habitatge. Com s'explica?

Es va aprovar una partida a les inversions de 2016 que anava destinada a aquest efecte, però no va ser fins el 2018, amb govern socialista, que es va començar a activar, però no s'ha fet del tot, segurament per traves burocràtiques. La nostra idea és no només utilitzar aquesta partida, sinó augmentar els recursos per plantar batalla a la problemàtica. La partida destinada a l'habitatge tindrà pes en el pressupost i també utilitzarem la via del tanteig i retracte, que és la més ràpida i assequible que tenim els ajuntaments per incrementar el parc d'habitatge públic.

Durant gairebé 30 anys la ciutat va estar governada ininterrompudament pel seu partit, el PSC, però des del 2011 ha viscut fins a sis canvis d'alcaldia. Aquesta inestabilitat pot haver provocat un allunyament dels ciutadans, un cert cansament?

És possible i tenen raó si aquesta ha estat la seva sensació. La inestabilitat política no ha beneficiat ni a la imatge de la ciutat ni al seu projecte, ni ha anat en benefici dels veïns, per això la meva principal preocupació és recuperar aquesta estabilitat i poder tenir un projecte sòlid de ciutat, que els veïns deixin de passar vergonya pels seus representants públics i que puguem mirar al futur on Badalona es projecti com una ciutat de referència a Catalunya i Espanya.

Entenc que una de les voluntats és no fomentar la confrontació entre veïns, com es pot considerar que feia García Albiol amb determinats discursos racistes i criminalitzadors cap a una part dels ciutadans.

Soc una persona antitètica a l'anterior alcalde, em considero una persona dialogant, que intenta aportar solucions i que pensa en els seus veïns. A partir d'aquí la meva responsabilitat és que la ciutat vagi endavant de la millor manera possible, no em trobaran atiant el foc enlloc, sinó buscant solucions. L'actitud que hagin tingut anteriors representants públics ens ha portat a aquests moments d'inestabilitat i hem de passar pàgina de tot això i cercar un nou horitzó.

Ha anunciat la continuïtat de la unitat Omega de la Guàrdia Urbana de Badalona. Una unitat així, d'intervenció immediata, realment contribueix a millorar la seguretat de la ciutat? No hi ha altres mecanismes?

"El problema no és la unitat Omega [de la Guàrdia Urbana], sinó l'ús polític que se n'ha fet, sovint des d'espectres de la política municipal molt diferents"

Tots són benvinguts, perquè el concepte de seguretat és un ventall molt més ampli que la seguretat uniformada. Una unitat de reforç i d'intervenció planificada existeix en aquesta ciutat des del 2003, el problema no és la unitat, sinó l'ús polític que se n'ha fet, sovint des d'espectres de la política municipal molt diferents. Algú pregunta als agents si és necessària una unitat així? Jo ho he fet i la resposta és sí. Algú posa en dubte que hi ha unitats similars a les ciutats del nostre entorn? A Santa Coloma de Gramenet, a l'Hospitalet, a Barcelona,... i no hi ha polèmica amb això, perquè no es polititzen d'aquesta manera. A mi m'agradaria que quedés clar el nostre reconeixement a la feina que realitzen els agents i una unitat com aquesta té una doble protecció: no només als veïns i veïnes, també la protecció a aquells i aquelles que ens protegeixen.

Badalona és la capital del bàsquet, però una de les seves entitats emblemàtiques, el CB Sant Josep, ha hagut d'abandonar el seu pavelló. El seu govern ha manifestat que treballa per resoldre el tema. Quan serà possible?

"La idea que té aquest govern i la que tinc jo mateix és que el Sant Josep pugui tornar a casa seva, al seu pavelló"

La idea que té aquest govern i la que tinc jo mateix és que el Sant Josep pugui tornar a casa seva, al seu pavelló. Ens hem activat com a mediadors amb la propietat [l'Arquebisbat de Barcelona] amb unes reunions que estic encapçalant jo mateix. Fins que es pugui dur a terme el retorn a casa, i s'hauran de fer obres perquè la instal·lació obtingui la llicència i es pugui utilitzar, anirem treballant en el sentit que el Sant Josep trobi ubicació [per poder desenvolupar la seva activitat].

És regidor des del 2015, però ja havia treballat com a càrrec de confiança en anteriors governs municipals. Vol seguir fent política municipal molt de temps?

El temps que els veïns i veïnes em donin confiança i el temps que jo senti que tinc la motivació suficient i dono el 100%. No tinc més interès que aquest i ara mateix tinc una motivació 100 i així vull que sigui.

En tot cas, sembla molt probable que encapçalarà la llista del PSC a les properes municipals.

"Demanar amb una mà que els veïns facin un esforç impositiu i amb l'altra signar un apoderament en una empresa radicada en un paradís fiscal no és exemplar"

Aquesta és la idea i així serà, però certament a mi em preocupa i m'ocupa el present, el dia d'avui i les necessitats dels meus veïns ara. Sé que hi ha altres polítics d'aquesta ciutat que ja parlen del 2023, però jo estic plenament abocat al moment present i a treure Badalona de la crisi que ha patit. Ha estat la crisi institucional més important de la seva història, amb la implicació de l'alcalde anterior en els Papers de Pandora, sent apoderat d'una empresa radicada en un paradís fiscal, i mentint primer en la seva implicació, segon en què no hi havia ningú més de la seva formació, quan també hi era el seu número dos, Ramon Riera, i tercer dient que no hi havia activitat econòmica quan s'ha demostrat la compravenda d'accions d'una mercantil del sector naval. Demanar el vot amb una mà i que els veïns facin un esforç impositiu per pagar els tributs i amb l'altra signar un apoderament en una empresa radicada en un paradís fiscal no és exemplar ni és el que ens demanen els veïns per a un servidor públic.

El model de governs amplis, com el que encapçala, ha vingut per quedar-se, bàsicament perquè la societat ha evolucionat molt i és més plural i diversa i, per tant, serà més difícil que cap partit torni a obtenir majories absolutes?

Crec que la pluralitat, un ampli ventall i la suma de tots sempre ha de ser més beneficiosa que un altre model, però insisteixo que al govern de Badalona el que hi veig són persones a qui uneix treure la ciutat d'aquest passat obscur i donar el millor de si mateixos per mirar el futur amb optimisme. I si parlem de partits o coalicions doncs tenim un govern molt semblant al que es dona a l'Àrea Metropolitana i és ben cert que la política actual s'està encaminant a governs de coalició com es donen al govern d'Espanya o de Catalunya. Aquesta pluralitat reflecteix el que existeix a la ciutadania i segurament com més gent representem, més bona feina farem.

En qualsevol cas, un govern així a la ciutat només s'explica pel factor Albiol?

Aquest govern s'explica pel moment que va viure Badalona recentment, en què el seu alcalde va estar implicat en una trama internacional com són els Papers de Pandora i a més ho va negar, mentint als veïns.

Això l'hauria d'invalidar per continuar implicat en la política?

Si més no, hauria d'haver dimitit, com va fer el canceller austríac quan es va demostrar la seva implicació en els Papers de Pandora. No ho va fer, va primar el seu interès personal a la imatge de la institució i de la ciutat. Li vam demanar de manera reiterada, però no ho va fer, i vam haver d'activar la fórmula per tal que es canviés de govern. Mai es va tractar de res personal contra el senyor Albiol, però és que els servidors públics han de ser exemplars, i algú que està com a apoderat en paradisos fiscals, que no ho declara en cap moment i que ho és quan és alcalde, té motius suficients per dimitir.