El negoci de la mort: opacitat i tendència al monopoli

A la vida es paga per tot, fins per morir. Així, amb una pandèmia que ja ha incrementat la mortalitat en un 40% a l'Estat espanyol, el negoci funerari sembla ser l'únic que està maximitzant els seus beneficis. Tant és així, que alguns ciutadans han denunciat en els últims dies que la Covid-19 s'ha convertit en l'excusa perfecta per augmentar els preus dels serveis.

"La funerària ens demana 5.000 euros per les despeses funeràries, amb un IVA del 21% i conceptes extraordinaris vinculats a la situació que estem vivint a Madrid amb la pandèmia (taüts estancs, mesures especials de seguretat i higiene...). Morir de coronavirus és més car", denunciava públicament el cineasta Pepe Jordana, que en els últims dies ha perdut la seva mare, de 86 anys.

El mateix li va passar al cantautor Oriol Barri, un altre ciutadà que va denunciar la pujada de preu per part d'una funerària, que reclamava un suplement de gairebé 1.600 euros per un taüt especial per a aquells que han mort per coronavirus. En total, el tanatori fixava un preu que ascendia als 4.000 euros, encara que després d'una reclamació van aconseguir rebaixar a 3.000 euros el cost d'un sepeli atípic; sense vetlla, ni flors, ni cerimònies.

Davant d'aquesta situació, el Govern espanyol s'ha vist amb l'obligació de prendre mesures al respecte i el Ministeri de Consum ha anunciat que els preus dels serveis funeraris quedaran congelats respecte als que estaven vigents abans del 14 de març, data en què va entrar en vigor l'estat d'alarma. De fet, els pagaments que s'hagin realitzat després d'aquesta data i que tinguin un increment de preu s'hauran de retornar. "La mesura penja del decret de l'estat d'alarma i, per tant, és d'aplicació només durant aquest moment transitori", expliquen a aquest diari fonts del Ministeri dirigit per Alberto Garzón.

"Certes empreses han intentat especular en una situació d'emergència"

"La decisió de congelació de preus de serveis funeraris respon a un fet concret: s'havia detectat una alça injustificada en els preus en algunes empreses", manifesten des del ministeri, per detallar que "certes empreses han intentat especular en una situació d'emergència".

Però aquesta pujada exponencial dels preus no és un fet aïllat, sinó que respon a l'essència d'un sector marcat per una alça dels preus des de fa dècades. Concretament des del 1996, quan el Govern de José María Aznar va aprovar el Reial Decret sobre mesures urgents de caràcter fiscal i de foment i liberalització de l'activitat econòmica, l'article 22 obria la porta a les privatitzacions dels serveis funeraris. Des de llavors el preu mitjà dels sepelis s'ha disparat.

Segons un informe de la revista Consumer, el preu mitjà d'un funeral a Espanya va experimentar una pujada exponencial, al passar dels 1.040 euros el 1998 als 1.978 euros el 2008. El 2017, segons un altre estudi de l'Organització de Consumidors i Usuaris ( OCU), el preu mitjà se situava ja en els 3.545 euros. La corba de les tarifes funeràries només ha anat en augment, tot i que, segons les organitzacions de consumidors, hi ha una gran opacitat en el sector que impedeix tenir càlculs més precisos.

El volum de negoci va deixar l'any 2018 -últim any en què hi ha registres- unes xifres de facturació global de 1.530 milions d'euros, 25 milions més que l'any anterior, segons les xifres econòmiques publicades per l'Associació Nacional de Serveis Funeraris (PANASEF). La major part del negoci, no en va, es concentra en poques mans, tot i que a Espanya hi ha prop de 1.300 empreses ubicades al sector. Tant és així, que només cinc empreses facturen més de 50 milions anuals, repartint-se entre elles gairebé el 20% del negoci.

Memora, Servisa, Albia, ASV i Funespaña són les companyies que dominen el negoci. Entre les cinc van acumular més de 380 milions d'euros facturats el 2018 i van sumar uns beneficis que ronden els 50 milions d'euros, tal com mostren les dades del Registre Mercantil recollits per eldiario.es. Aquesta manca de competència es veu sobretot, segons explica Enrique García, portaveu de l'OCU, a les ciutats petites, on les empreses "juguen un règim de monopoli, fet que sempre acaba sent negatiu per als consumidors". Es tracta, per tant, d'una activitat "liberalitzada, però amb matisos", afegeix l'expert.

La solució, segons explica García, no passa tant per una nacionalització plena del servei, ja que les enquestes realitzades demostren que hi ha localitats amb serveis plenament municipals on l'augment de preus és també una realitat. Així doncs, el problema, segons l'organització de consumidors, té a veure més amb una manca de transparència que, en una situació de crisi com la del coronavirus, es veu encara més agreujada. "A través de les pàgines web de les empreses no es mostren ni tan sols les informacions de les tarifes i resulta molt difícil trobar informació prèvia", la qual cosa acaba afectant els ciutadans de manera directa, ja que es poden veure obligats a decidir sense tenir temps de reflexionar en una "circumstància molt tràgica".

Aquest mitjà ha intentat posar-se en contacte amb l'Associació Nacional de Serveis Funeraris (PANASEF) per conèixer la seva postura sobre la congelació dels preus i les denúncies d'especulació, però de moment no ha obtingut resposta.