La crisi climàtica va trencar tots els rècords possibles el 2022. Les alteracions en els sistemes climàtics van deixar, a nivell global, temperatures 1,15ºC per sobre del normal i van consolidar una tendència dramàtica: els darrers vuit anys ja han estat els més calorosos de la història. Aquesta alteració tèrmica d'un grau i quart, lluny de semblar anecdòtica, ha tingut conseqüències devastadores per a la vida i l'economia: milions de desplaçats, collites perdudes, morts, fams i nombrosos danys provocats per monsons i inundacions extremes. Aquest és el resum que fa l'Organització Mundial de Meteorologia (OMM) a l'informe sobre l'estat del clima presentat aquest divendres a Ginebra.

A nivell climàtic l'any anterior va ser el cinquè més càlid de la història, tot i que hi ha hagut un període de tres anys consecutius de refredament per un "episodi triple de La Niña", diuen els experts de l'OMM. La pujada del mercuri ha provocat que les glaceres hagin experimentat una reducció d'1,3 metres del gruix. Des del 1970, aquestes masses de gel han perdut una mitjana de 30 metres de densitat. En el cas de l'Antàrtida, el gel marí va disminuir al nivell més baix de la seva història i es va situar gairebé un milió de quilòmetres quadrats per sota de la mitjana del període 1991-2020.

El nivell del mar va continuar elevant-se com a conseqüència d'aquest desglaç, de manera que els oceans van assolir el 2022 nivells sense precedents i van duplicar la taxa d'augment respecte al període 1993-2002. Unes aigües marines que, a més, van camí de convertir-se en un brou que bull a foc lent, ja que el 90% de l'energia atrapada al sistema climàtic pels gasos d'efecte hivernacle acaba als oceans. Això ha fet que la temperatura mitjana de les aigües marines sigui la més alta de la història, situant-se els termòmetres actuals a 21,1ºC.

De les sequeres a les fams

Les sequeres s'han generalitzat a bona part del planeta, tot i que ha estat a l'Àfrica Oriental on més danys han causat. En aquesta regió, les precipitacions han estat per sota de la mitjana durant les cinc estacions, cosa que no passava des de fa 40 anys. El resultat? Una onada d'inseguretat alimentària que, sumada als problemes de proveïment derivats de la guerra a Ucraïna, ha assotat 20 milions de persones en aquesta zona.

En termes generals, la sequera i les onades de calor extrema van empènyer el 2022 2.300 milions de persones cap a la inseguretat alimentària, la majoria a l'Àfrica i el continent asiàtic, segons el balanç presentat per l'OMM, que cita com a especialment problemàtic el cas de l'Índia i Pakistan, els sistemes agroalimentaris dels quals van quedar pràcticament esquilmats per la falta d'aigua.

Les onades de calor van tenir una presència important a l'anomenat Nord Global, on la crisi climàtica no s'havia fet fins avui tan evident a causa de les capacitats de resiliència dels països més desenvolupats. A Europa, l'estiu del 2022 va estar caracteritzat per la successió constant d'onades de calor, les quals van provocar 15.000 morts prematures a Espanya, Alemanya, el Regne Unit, França i Portugal.

Les migracions climàtiques ja són aquí

L'altra cara de la crisi climàtica és la dels desplaçaments forçats. Segons l'OMM, el 2022 els fenòmens meteorològics extrems van obligar 1,2 milions de persones a migrar. Molts d'aquests moviments són interns, és a dir, persones que abandonen la ciutat o la regió per assentar-se en una altra del mateix país a la recerca d'oportunitats o fugint de la devastació d'inundacions i sequeres.

El cas més cridaner va ser el del Pakistan. El país va patir una de les onades de calor més grans de la seva història, amb importants pèrdues a la collita. Aquesta situació va obligar moltes persones a deixar les zones rurals del país davant de la improductivitat de la terra. Els que van poder aguantar, no obstant, van ser assotats mesos més tard per una inundació que va afectar 33 milions de persones, vuit milions es van veure obligades a migrar de les seves localitats.

El combustible que escalfa l'atmosfera, augmenta

Els indicadors publicats per l'organització meteorològica mostren que els gasos d'efecte hivernacle, el brou de cultiu de la crisi climàtica, continuen incrementant els nivells de concentració a l'atmosfera. Les emissions provocades per la crema de combustibles fòssils continuen augmentant i això fa que l'atmosfera sigui cada cop més densa i que l'escalfament del planeta s'acceleri.

El CO2, el metà i l'òxid nitrós van assolir, diu l'OMM, "els nivells més alts mai observats". L'increment interanual de gasos d'efecte hivernacle concentrats a l'atmosfera també va ser el més alt de la història, cosa que allunya la humanitat de complir els objectius climàtics de mantenir la pujada global de temperatures per sota de l'1,5ºC respecte als nivells preindustrials.