Mor als 76 anys l'exdiputada i activista Àngels Martínez Castells
Doctora en Economia i professora de la UB, va militar al PSUC i a EUiA i va ser parlamentària de Catalunya Sí Que es Pot del 2015 al 2017. Els darrers anys s'aproparia a l'independentisme, després de sentir-se desencisada amb el federalisme
Publicidad
barcelona, Actualizado:
L'exdiputada al Parlament i activista Àngels Martínez Castells va morir aquest diumenge als 76 anys. Va ser diputada per Catalunya Sí que es Pot entre els anys 2015 i 2017 i va destacar per la seva defensa dels serveis públics, especialment de la sanitat, i la igualtat. És coneguda, sobretot, per haver retirat de l'hemicicle unes banderes espanyoles que hi havien deixat els diputats del PP en el ple del 6 de setembre de 2017. Aquella imatge es va convertir en la seva aparició més icònica durant els anys més intensos del Procés.
Publicidad
A banda de parlamentària, va ser una figura activa en moviments socials com el 15-M i es va implicar en la lluita contra les retallades en sanitat i educació. Nascuda el 1948 a Mollet del Vallès, Martínez Castells era doctora en Ciències Econòmiques i va exercir de professora de la UB durant molts anys.
A nivell polític es va afiliar al PSUC durant la dictadura i, posteriorment, s'integraria al Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC) i seria una de les membres fundadores d'Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), formació amb la qual arribaria a formar part de candidatures electorals.
En la seva etapa com a diputada va formar tàndem amb l'exsecretari general de Podem Albano Dante Fachin i va mantenir unes discrepàncies creixents amb els parlamentaris més vinculats a ICV, com Joan Coscubiela. Posteriorment, els dos s'allunyarien de l'òrbita dels Comuns i impulsarien la plataforma Som Alternativa i s'aproparien a l'independentisme.
Publicidad
Provinent d'una tradició federalista, en una entrevista amb Públic Martínez Castells confessava que els darrers anys s'havia desencisat amb aquesta opció, en creure que no era possible a curt termini a l'Estat espanyol. La seva mort ha provocat nombroses mostres de condol, com de Dante Fachin, els expresidents Carles Puigdemont i Quim Torra o el portaveu dels Comuns, Joan Mena, entre d'altres.