La moció pactada entre el PDeCAT i el PSOE evidencia les divergències en l'estratègia independentista

No han passat ni 24 hores de la massiva manifestació de la Diada que les diferències estratègiques dins l'independentisme han tornat amb força al primer pla polític. La raó és la moció que el PSOE i el PDeCAT han pactat al Congrés i que insta el govern espanyol a obrir un procés de diàleg polític amb la Generalitat "sense imposicions ni impediments" i dins la legislació vigent. Malgrat que la interpretació de l'abast de la moció varia en funció de qui la faci, la realitat és que la seva existència posa de manifest el creixent cisma entre els partidaris de mantenir la via unilateral com a únic camí per assolir la República catalana –entre els que hi ha la CUP, els CDR i, en gran part, l'ANC– i els que advoquen per aconseguir un referèndum acordat amb l'Estat, on se situa la cúpula d'ERC –tot i que la formació s'abstindrà en la votació de la moció al Congrés, aquest dijous–, el PDECat i, cada cop més, sectors importants de la Crida per la República que impulsa Carles Puigdemont –tot i que no exclouen altres vies–.

En un apunt a Twitter, la diputada al Congrés i vicepresidenta del PDeCAT, Míriam Nogueras, ha subratllat que el 2014 "[Jordi] Turull, [Marta] Rovira i [Joan] Herrera" ja van explicar que "el marc legal permet un referèndum pactat", però ha afegit "que no renunciarem a altres vies si vostès no es posen les piles perquè siguin els ciutadans de Catalunya els que en decideixin el futur polític". La portaveu del govern de la Generalitat, Elsa Artadi, ha aprofitat la roda de premsa posterior al Consell Executiu per reiterar que en "l'ordenament jurídic vigent és possible fer un referèndum" sobre la independència i considera que la moció al Congrés "va en aquesta línia i no és contradictòria" amb l'objectiu per la independència. Artadi ha afegit que el seu govern "treballa en la via del diàleg i la negociació. És el nostre escenari central", si bé ha recalcat que mantenen el "mateix objectiu", que és "assolir la independència de Catalunya". Com Nogueras, ha matisat també que l'aposta per la negociació "no exclou res".

Rebuig frontal de la CUP

Més enllà de les reaccions viscerals que una iniciativa d'aquest tipus genera ràpidament a Twitter, la CUP ha refusat de ple avalar el que suposa. En un comunicat, la formació de l'esquerra independentista afirma que la moció "vulnera greument la voluntat popular del poble de Catalunya", per afegir que "és una mostra més de la intenció de tancar en despatxos tot allò que la gent, de forma autoorganitzada, ha aconseguit reivindicant als carrers". La CUP també opina que la iniciativa "demostra que el PDeCAT, amb la complicitat d’ERC, vol retornar a un escenari de pacte amb l’Estat espanyol, un Estat espanyol que vulnera sistemàticament drets polítics i civils i que es nega a reconèixer el dret a l'autodeterminació dels Països Catalans." Ja fa setmanes que els anticapitalistes s'han desmarcat de l'estratègia de la majoria governamental, especialment en el sentit que s'advoqui per retornar a plantejar un referèndum d'autodeterminació, ja que considera que l'1-O ja dona un "mandat democràtic" per avançar cap a la república. La CUP veu un "engany" la idea del referèndum pactat, perquè considera que l'Estat mai l'acceptarà.

En una línia similar s'expressen els Comitès de Defensa de la República (CDR), que van aprofitar la seva intervenció a l'escenari central de l'11-S per anunciar una "tardor calenta" plena de mobilitzacions. En un comunicat, els CDR recalquen que quan "el poble mana, el govern obeeix" i això passa per dir "prou" als "interessos partidistes" i als "projectes autonomistes" i per "desobeir als despatxos com nosaltres ho fem als carrers. Ja n'estem fartes de simbolismes. Vam votar i vam guanyar, feu efectiva la República catalana".