MOCIÓ DE CENSURA El PNB confirma que votarà 'sí' a la moció de censura i sentencia Rajoy

Mariano Rajoy té les hores comptades com a president del Govern central. El PNB ha confirmat que votarà 'sí' a la moció de censura del socialista Pedro Sánchez, amb els arguments principals que era necessari després de la sentència del cas 'Gürtel' i que la seva decisió con contribueix a augmentar la inestabilitat en la política catalana. A la vegada, ha aprofitat per defensar el seu 'sí' als pressupostos de Rajoy fa només una setmana. Al·ludint també a Catalunya i al 155.

Tot i que ja es donava per feta des d'hores abans, la decisió l'ha anunciat el portaveu del PNB al Congrés, Aitor Esteban, gairebé al final de la seva intervenció al ple: "responem al que majoritàriament demana la ciutadania basca i al millor exercici de la responsabilitat votant 'sí'". "Confio que el diàleg promès per vostè en el seu discurs sigui cert i que no abusi del privilegi que li estem donant", ha afegit, dirigint-se a Sánchez.

Esteban ha insistit especialment a deixar clar la seva voluntat d'exercir la "responsabilitat" amb el seu vot afirmatiu, que suposarà el relleu de Rajoy i el PP per Sánchez i el PSOE al Govern central. "El nostre vot no suposarà més inestabilitat", ha afirmat, amb l'argument que Cs i Podemos ja havien anunciat una nova moció de censura i eleccions immediatament posteriors en cas que no prosperés la de Sánchez. Sobre aquest punt, la data de les properes eleccions -una promesa sense termini fix de Sánchez-, Esteban li ha demanat "consensuar la data". Com a resposta, Sánchez ha afirmat que compta amb els nacionalistes bascos com a "soci preferent" per a futurs canvis legislatius.

Probablement pel suspens que han mantingut fins al final, l'estrella de la jornada ha estat el sentit del vot del PNB. Però Sánchez també necessitava el suport dels independentistes catalans, PDeCAT i ERC, i aquests l'hi han concedit. Amb un to molt diferent.

"Oportunitat" per "destensar", segons el PDeCAT

El portaveu del PDeCAT al Congrés, Carles Campuzano, ha anunciat que els seus diputats donaran suport a la moció "des de la discrepància", i hi veu una "oportunitat" per "destensar" la situació política i afavorir el diàleg. "No els posem les coses fàcils a aquells que només saben viure en la tensió política", ha demanat, referint-se implícitament a Cs. Campuzano també ha volgut precisar que no està d'acord amb la idea -molt repetida per Sánchez en la sessió "que la societat catalana s'hagi fracturat". "No hi ha fractura social, hi ha un repte democràtic", ha afirmat. I ha conclòs amb un avís per a navegants: "Aquesta moció de censura és l'expressió que a Espanya no es pot governar contra Catalunya".

Un "Sí" a la moció que no és de suport al PSOE

Molt més dur ha estat el portaveu d'ERC al Congrés, Joan Tardà, que ha deixat clar que el seu vot afirmatiu "no és un vot de suport al PSOE, és de rebuig al PP". Tardà ha dedicat la major part del seu discurs a presentar un memorial de greuges del sobiranisme que es remunta a la sentència del Tribunal Constitucional del 2010 que retallava l'Estatut, passant per les grans mobilitzacions independentistes des del 2012, la consulta del 2014, el referèndum de l'1-O, i les eleccions del 21D -"amb candidats presos polítics", ha ressaltat-. Amb un especial èmfasi -i al fil de les ofertes de "diàleg" de Sànchez- de la proposta dels partits catalans al Congrés el 2014 per celebrar un referèndum d'acord amb la Constitució.

Expressades les seves queixes, Tardà ha reconegut la predisposició al diàleg expressada per Sànchez, i ha raonat que no és el mateix "un Govern del PSOE sostingut per Podemos que un Govern del PP sostingut per Cs". Però ha demanat que aquest diàleg tingui "contingut". "No ens prenguin el pèl", ha exclamat, alhora que esperava que Sànchez no es revelés com un "mini Zapatero". que va prometre un federalisme que mai va arribar.

Pedro Sánchez li ha replicat amb un fil argumental basat en la hipotètica existència a Catalunya d'una bretxa entre dos blocs, amb el mateix suport social, segons ell. Ha recuperat la idea de diàleg, defensada per Tardà, però ha insistit en que el diàleg ha de ser entre catalans també. "Els espais de diàleg i consens són l'Estatut, que van votar els catalans, i la Constitució", ha dit.

Rivera, contra governar "amb qui vol liquidar Espanya"

Totalment dur amb Sánchez, i sense matisos ha estat el líder de Cs, Albert Rivera, que ha basat tot el seu discurs en una única idea-força: que el PSOE no pot governar amb aquells que "volen liquidar Espanya". "No pot ser que Bildu, amics de Batasuna, que el senyor Puigdemont, que el senyor Torra, que vosté diu que és racista, i ho és, prenguin les regnes d'aquest país", ha proclamat Rivera. "L'adversari d'aquest país és el separatisme i el populisme, no es confongui d'enemic", ha etzibat a Sánchez.

Iglesias: "Avui per fi enviem a casa el PP"

Eufòric -i exigent- s'ha mostrat el líder de Podemos, Pablo Iglesias, que ha celebrat que finalment s'ha assolit "un dels nostres principals objectius polítics", expulsar el PP i "els corruptes" del Govern. Iglesias ha recordat que la seva formació fa molt de temps que reclama una "gran entesa" entre els partits progressistes d'abast estatal que "siguin capaces de dialogar amb les forces polítiques basques i catalanes". Inclosos els independentistes, als quals s'ha referit expressament.

Els dards els ha reservat Iglesias per a Rajoy i Rivera. Al primer, quan s'ha escandalitzat perquè, en el moment de la seva intervenció, "l'escó del president del Govern l'ocupi una bossa" -Rajoy seguia absent, com durant tota la sessió de la tarda-. Al segon, quan li ha tirat en cara el seu "discurs joseantonià" en matèria territorial, "més propi d'un feixista que d'un demòcrata".