El miratge del Sant Jordi d’estiu

De gent amb roses pel carrer ben poca, almenys a Barcelona. I això que les floristeries ja fa dies que ensenyen roses i fan campanya. Si nos fos perquè floristes i llibreters s’han esforçat perquè aquest 23 de juliol sembli Sant Jordi, en Gurb o qualsevol altre alienígena no ho hauria endevinat pas passejant per la capital catalana. I és que després de les recomanacions del Govern de la Generalitat de quedar-nos a casa, dictades el passat divendres, ja es veia a venir que la celebració del Sant Jordi d’estiu i les parades a Passeig de Gràcia i les signatures amb autors serien activitats molt complicades d’articular. De fet algunes editorials i llibreries es van desmarcar de la convocatòria apel·lant a la seguretat i aferrant-se al desideratum que cada dia sigui 23 d’abril, si més no pel que fa a l’ecosistema del món del llibre.

A quarts de 12 del matí, la llibreria La Impossible del carrer Provença acollia un degoteig constant de gent s’acostava per fer alguna compra. La paradeta que han muntat al carrer intentava simular la plenitud del dia del llibre i la rosa però les fletxes per indicar el perímetre de seguretat, l’omnipresent gel hidroalcohòlic i la pregunta recurrent dels lectors de si els llibres es poden tocar subratllaven el context. "Des de primera hora la gent ens està donant molt suport. Ens donen les gràcies per resistir i és molt emotiu", comenta la Blanca, llibretera eventual de La Impossible, una llibreria que no pot tenir un nom més evocador i que va néixer el 2013 per iniciativa de tres llibreters que es van quedar sense feina quan la Catalonia va tancar.

Al pic del migdia, quan s’ha arribat als 30 graus, l’anar i venir de lectors a la caça de llibres ha afluixat. Amb tot els llibreters han anat treballant més que no pas els darrers dies i estaven prou satisfets. No ha estat fins a quarts de sis que les cues per tornar a entrar a les llibreries s’han reactivat. A la Laie han rebut molta gent, i a la cua per entrar s’hi veien lectors carregats amb bosses d’altres llibreries. "Teníem ganes de Sant Jordi, hem anat a la Calders, a llibreries de segona mà i ara esperem entrar a la Laie. Fa una mica de cosa això de tocar els llibres però en teníem moltes ganes", comenta l’Alba.

"Ha sigut una alegria veure tanta gent"

Al davant de la Laie, per la nova Ona hi ha circulat tanta gent com ho permet l’aforament actual. Mentre la cronista pregunta com ha anat el dia, la seva llibretera, Montse Úbeda, comprova la disponibilitat d’un títol i com no el té li diu al comprador que ho provi a Laie (La convivència entre les dues llibreries és bona a desgrat dels que busquen conflictes). "Després d’una setmana molt fluixa avui ha sigut un gran dia. A mi m’agrada que la botiga estigui plena. Aquest invent pintava molt malament i ha sigut una alegria veure tanta gent", explica Montse Úbeda que s’ha fet un fart de vendre el llibre del president Carles Puigdemont.

Per la seva banda, a la Calders no han volgut renunciar a connectar lectors amb editors i han convidat a diferents editores com l’Eugència Broggi, de L’Altra Editorial, o Laura Huerga, de Raig Verd, per recomanar llibres als que ho vulguin o senzillament xerrar. Per aquest línia també han seguit a la llibreria Lata Peinada que a les 21h del vespre, quan la calor dona una mica de treva han muntat un parell de signatures amb autors que són habituals de la casa, com Marc Caellas. En aquesta petita però imprescindible llibreria del Raval no volien perdre l’oportunitat de trobar-se amb els seus clients i fer una mica de festa.

Com una de les gràcies del Sant Jordi és aconseguir signatures, les editorials s’han empescat la manera d’oferir llibres signats als lectors que ho han encarregat a les seves llibreries. I així ho ha fet una admiradora de la Irene Solà que havia encarregat el seu exemplar de Canto jo i la muntanay balla a Ona Llibres.

Les recomanacions dels prescriptors habituals s’han succeït a les xarxes socials així com el recordatori que "Sant Jordi és tot l’any". Sí, les ganes de llegir i remenar llibres no són cosa d’un dia però malgrat els esforços titànics de llibreters, editors, autors, distribuïdors i caps de premsa, aquest Sant Jordi d’estiu ha estat una mena de miratge. Una il·lusió òptica que s’assembla a la festa del 23 d’abril però que no ho és.