Este artículo se publicó hace 4 años.
El miratge dels CIE buits: reobriran quan es pugui expulsar estrangers
El tancament de fronteres durant la pandèmia va acabar amb la raó de ser dels Centres d'Internament d'Estrangers: retenir als migrants fins a executar la seva devolució. Els activistes celebren la 'treva' però Interior recorda que és circumstancial. "Saber que durant un temps no es farà patir a persones en situació irregular em dona satisfacció i alleujament", reconeix un antic jutge de control de CIE d'Aluche.
Madrid-
"Avui és un dia que no oblidarem, com tampoc oblidem les vulneracions dels drets humans ni les morts ni el tracte indigne i vexatori ni les agressions ni les tortures ni la infinitat d'aberracions que han succeït entre els seus murs cada dia des que van ser creats". Així celebrava el dimecres la Plataforma CIE No Madrid l'alliberament de l'última persona migrant tancada en un dels vuit Centres d'Internament d'Estrangers (CIE) de l'Estat espanyol.
És la primera vegada que estan buits i sense registrar noves entrades en els més de 30 ombrívols anys d'història d'aquests "espais d'impunitat policial i de sofriment per a les persones internades", com els va definir un dels jutges que va controlar durant més de vuit anys el centre de Aluche, a Madrid, Ramiro García de Dios.
"En gairebé nou anys he vist el sofriment de multitud de persones internades"
"Sempre he dit que no haurien d'existir, que es pot disposar actuacions sense que existeixin CIE i garantint els drets humans", assegura des del seu confinament el extitular del Jutjat d'Instrucció número 6 de Madrid. Sent "satisfacció" davant aquest tancament. "En gairebé nou anys he vist el sofriment de multitud de persones internades. Saber que durant un temps no es farà patir a persones per la simple raó d'estar en situació administrativa irregular em dona satisfacció i alleujament", sentencia.
El tancament de fronteres que ha imposat la pandèmia ha aconseguit en dos mesos el que les organitzacions defensores de drets humans no han aconseguit en tres dècades de denúncia, protesta i visibilització d'uns dels espais més opacs del sistema. Activistes i afectats celebren la situació, però són conscients del miratge generat per una pandèmia que ha deixat als CIE sense raó ser, almenys temporalment.
La Plataforma Estatal pel tancament dels CIE i la fi de les deportacions sap que el tancament és circumstancial, fruit de la conjuntura, i tema que la volta a normalitat suposi la detenció de les persones ara alliberades, l'ordre d'expulsió de les quals encara està vigent. El Ministeri de l'Interior el confirma a Público: els CIE tornaran a funcionar quan hi hagi possibilitats d'executar els expedients d'expulsió incoats als estrangers, encara que no fa comentaris sobre possibles detencions dels estrangers que han aconseguit sortir dels centres.
"Mai es va donar una ordre de tancament i posada en llibertat generalitzada. S'ha estudiat cas per cas cada circumstància i s'han alliberat a les persones quan s'ha comprovat que era impossible fer efectiva la seva expulsió", apunten fonts del departament dirigit per Fernando Grande-Marlaska, que estima en unes 450 persones les que han sortit en llibertat, ja que els CIE es trobaven al 59% de la seva capacitat abans que la pandèmia irrompés.
Petició del Defensor del Poble
Des que es va decretar l'estat d'alarma, el tancament total va ser una de grans reivindicacions d'organitzacions i de persones internades. Algunes d'elles van arribar fins i tot a protagonitzar un petit motí en el CIE madrileny exigint el seu alliberament. Dies després, el Defensor del Poble va demanar a Interior que alliberés a tots els internats donades les circumstàncies, però el procés s'ha dilatat "sense sentit", afirmen fonts de la plataforma contra els CIE.
Tampoc s'han produït nous internaments durant aquest període, afegeix el Ministeri. "Si no hi ha una perspectiva mínima de retorn, que és la funció del CIE, no es pot ingressar a ningú", aclareix, ja que no hi hauria base legal per a això. Però això no va impedir que el virus entrés i s'estengués en els centres de Tenerife i Gran Canària a causa de l'amuntegament i la falta de condicions adequades, segons el jutge que va decretar el tancament d'un d'ells.
"És lamentable que s'hagin tancat per salut pública i no per una qüestió de drets humans"
"És lamentable que s'hagin tancat per salut pública i no per una qüestió de drets humans", sentència Adrián Vives, de la plataforma valenciana contra els CIE i les deportacions.
Segons aquest activista, excepte alguns casos inicials, els internats llocs en llibertat han estat acollits per les seves xarxes familiars o en places del programa d'ajuda humanitària de la Secretaria d'Estat de Migracions, gestionades per ONG com Creu Roja.
Situació a les Canàries
El mateix està ocorrent amb les persones que estan arribant de manera irregular durant la pandèmia, encara que les xifres no estan sent elevades excepte a Canàries, on han arribat més de 700 migrants en embarcacions al llarg de l'estat d'alarma, més de 2.000 des de principi d'any, gairebé un 700% més que en el mateix període de 2019, quan havia arribat menys de 300 persones, segons dades d'Interior.
Fonts de CEAR Canàries recorden que l'augment d'arribades durant l'últim any ja hi havia tensat el seu precari sistema d'acolliment, ara més saturat encara per la impossibilitat de trasllats a la Península, el tancament dels CIE i la paralització de deportacions. Segons aquesta ONG, els protocols aplicats en els recursos d'acolliment per aïllar possibles positius també estan restant places, i s'han habilitat pavellons poliesportius on desenes de persones migrants ja porten diverses setmanes. "El problema pot augmentar quan es reobrin aquestes instal·lacions al públic, ja que Canàries entrarà aviat en la fase un de la desescalada", afegeixen.
No obstant això, l'organització també celebra el tancament del CIE i desitjaria que no tornessin a obrir-se amb la volta a la normalitat. Ara bé, afegeix que el principal problema per a les persones migrants a les illes no és tant l'allotjament, sinó la vulnerabilitat aguditzada pel confinament quan s'està situació irregular. "Hi ha molta gent que no té què menjar", apunten.
Internat a Barcelona, alliberat a Algesires
Vives també lamenta que Interior hagi trigat tant de temps a buidar els CIE. "Malgrat saber que era impossible, ha intentat procedir amb les expulsions i diversos dels internats que quedaven han estat traslladats d'un CIE a un altre durant l'estat d'alarma per a acabar posant-los en llibertat", explica.
Es refereix al cas d'una persona internada en el CIE de Barcelona i traslladada fins a Algesires, previ pas pel de València. "Al final van acabar deixant-ho anar en l'altra punta del país i ningú es va fer càrrec del seu retorn a Barcelona. És el cas més sagnant, però no ha estat l'únic", exposa.
"La nostra pretensió que els CIE no es tornin a obrir va en conjunt a la pretensió d'acabar amb el sistema de deportacions. No volem alternatives a l'internament com a mesura cautelar per a expulsió, ja existeixen alternatives contemplades en la Llei d'Estrangeria", apunta Vives.
Per part seva, l'exjutge García de Dios puntualitza que "la desaparició dels internaments amb motiu de la pandèmia no ha provocat el caos en la convivència social", una lliçó de la qual podria aprendre Espanya i la Unió Europea a l'hora d'acabar amb aquests espais. "Però sóc conscient que, quan passi aquest període, tornaran les polítiques que no mostren preocupació pels drets humans", sentència García de Dios, que tem un empitjorament de "racisme institucional a la vista de la crisi econòmica i l'augment de l'atur i la desigualtat brutal" que deixarà el coronavirus. "Farà més difícil l'aplicació de polítiques que afavoreixin el tancament dels CIE", preveu.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..