La Mina més enllà de la narcosala
L'estigma de La Mina no deixa veure les nombroses iniciatives que s'hi porten a terme per fomentar la cohesió social del barri i millorar la qualitat de vida dels seus residents. Des de diverses plataformes es treballa de manera coordinada i transversal per fer-ne un barri millor tot respectant la seva idiosincràsia.
Publicidad
SANT ADRIÀ del BESÒS,
"Em moriré lluitant per aquest barri, sense poder veure com desapareix l'estigma", diu Carmen Galindo, de 75 anys, a la sortida de la Taula sobre drogues, on participen diverses entitats per debatre sobre els problemes de La Mina, a Sant Adrià del Besòs. Després de 45 anys al barri i més de 35 de lluita, la Carmen, presidenta de la Plataforma d'Entitats de La Mina, es lamenta de la imatge que sovint els mitjans donen sobre el seu barri. "En fan un retrat pitjor que la realitat; així l'estigma no desapareixerà mai. Les diferents administracions mai han fet res per solucionar els problemes del barri i ara és massa tard".
Publicidad
El Centre Cultural Gitano, emblema del barri
El 1978, amb l'arribada de la democràcia, es va constituir la primera associació gitana de l'Estat espanyol, el Centre Cultural Gitano amb base a La Mina. Va néixer fruit del moviment veïnal, que es va organitzar per aturar uns desallotjaments. "Vam muntar l'associació per tenir un punt de trobada i poder reivindicar-nos. Durant més de 500 anys, la veu de la comunitat gitana no havia estat escoltada, mai havíem estat visibilitzats i se'ns tractava com si no fóssim ningú", diu Rafael Perona, president del Centre Cultural Gitano i membre del Consejo de Ancianos, qui assegura que el moviment gitano beu directament de la lluita de les associacions veïnals de l'època.
Aprendre per desaprendre
"Els que fa tants anys que treballem en acció social no esperem cap messies ni necessitem que vinguin les administracions ni els paios a blanquejar-nos. Sóc una dona gitana, amb els mateixos defectes i les mateixes virtuts que qualsevol altra dona gitana, i no vull ser referent de res", diu Paqui Perona, germana de Rafael. Arremet contra les administracions i la comunitat paia que li demana que sigui una gitana exemplar. "Per què he de ser exemplar? La meva comunitat no m'ho demana. M'ho demanen l'administració i els paios".
Superar l'estigma
Les barreres arquitectòniques naturals i les fetes per l'administració van convertir La Mina en un gueto. "L'única sortida que hem tingut fins fa poc ha estat la sortida al Besòs. Durant molt de temps hem viscut en una condició de gueto, però no es pot mirar només cap al barri. Cal assenyalar les institucions, que històricament ens han abandonat i han provocat que la gent s'hagi de buscar la vida", diu Rafael Perona.
Publicidad
Un mural ple de somnis
El Jacobo, nascut al barri, és educador a l'Associació Casal Infantil La Mina, on es treballa en tres línies: l'atenció a la infància (dels 3 als 10 anys), l'educació amb les famílies (programes compartits entre adults i infants on es treballa perquè les persones siguin les protagonistes del seu projecte de vida) i el treball comunitari, que té com a objectiu canviar el relat reproduït pels infants sobre el seu propi barri. "Ens trobem sovint que reprodueixen el relat que senten als mitjans. És per això que a través de diferents projectes intentem despertar-los el sentit crític", assegura.
Un CAP adaptat a les necessitats
Des del Centre d'Atenció Primària la Mina, Juan Manuel Mendive, metge de família i comunitària i ara director del centre, explica les diferents iniciatives que s'estan duent a terme. "Un cop al mes sortim de passejada amb la gent del barri, per exemple. És el projecte La Mina Camina, que té dos objectius: d'una banda caminar per fer salut i, de l'altra, fomentar la socialització per aconseguir més cohesió al barri. També fa anys que fem el La Mina s'activa: dos infermers/es, dos dies per setmana, treballen al poliesportiu municipal amb un grup de gent fer fomentar l'activitat física i els hàbits saludables".