"La vergonya i la por per als agressors": aquest és el principal lema sota el qual milers de persones han participat en la manifestació principal d'aquest dilluns a Barcelona en motiu del 25-N, el Dia internacional per a l'eliminació de la violència contra les dones. Ha estat l'acte més destacat dels diversos que s'han fet arreu del territori, i que ha començat a la zona dels Jardinets de Gràcia, convocat per la plataforma Novembre Feminista. La mobilització ha reunit 20.000 assistents, segons l'entitat. 

Es tracta d'un clam que té el seu origen en el cas de Gisèle Pélicot, la dona que va patir abusos sexuals reiterats durant gairebé una dècada a mans del seu marit, Dominique, i d'una cinquantena d'homes més. La víctima va dir "que la vergonya canviï de bàndol" just davant dels jutjats, i ha estat presa per diversos moviments independentistes. Just aquest dilluns la Fiscalia francesa demana la pena màxima per l'agressor: 20 anys de presó.

Enguany, la manifestació ha arrencat amb els parlaments i el manifest conjunt, a les 18:30 hores. "Aquesta manifestació no és només una denúncia col·lectiva, sinó també una celebració de la força feminista, la resistència i la sororitat que ens uneixen", ha dit Bia Méndez en l'arrencada de l'acte, en un any en què fins al moment hi ha hagut 16 dones assassinades a Catalunya en casos de violència masclista.

El manifest, que han llegit vuit dones de diferents colectius, ha exigit l'eliminació de les violències vicàries, econòmiques i digitals, i ha denunciat les violències institucionals que afecten especialment les dones migrants. També s'ha reivindicat més recursos per a les víctimes de violència masclist i la necessitat d'un habitatge digne, després de la històrica manifestació per abaixar els lloguers de dissabte. A més, diverses dones provinents de països com l'Iran, Palestina, Líban, Nicaragua, Afganistan i Ucraïna han aportat les seves veus per visibilitzar la lluita feminista arreu.

Després s'ha fet la marxa reivindicativa, a diferència d'altres anys que precedia els parlaments i la lectura dels manifestos. Ha començat a caminar passades ja les 19:30 hores des de la cruïlla entre passeig de Gràcia i l'avinguda Diagonal. Com és habitual en els darrers anys, hi ha hagut dos blocs: el mixt obert a tothom i el no mixt, exclusiu per a dones, lesbianes, trans i identitats dissidents.

Dolores Pulido, portaveu del Col·lectiu Novembre Feminista, ha explicat a l'ACN que arran del cas Pelicot s'ha considerat que l'acció havia de bascular sobre dos eixos. D'una banda, que que cal crear un nou paradigma social en què els agressors sentin que és "inacceptable" allò que fan. L'altre eix reclama a les administracions "responsabilitat". "Governs i estats assumiu responsabilitats", reclamava en aquest sentit també la pancarta de la capçalera.

Les polítiques, a la manifestació

La mobilització ha comptat amb una notable representació política. Així, la secretària de Polítiques Feministes del PSC, Sònia Guerra, ha reivindicat que la violència masclista "no ens interpel·la només a les dones, sinó que també interpel·la als homes. Us necessitem en aquesta lluita", ha reblat. 

Per part de Junts, la secretària d'organització, Judith Toronjo, ha promés "compromís inapel·lable per garantir igualtat, però sobretot llibertat i per poder tornar a casa lliures, soles, segures i sense por". Pel que fa a ERC, la portaveu Raquel Sans, ha lamentat les xifres de violències masclistes actuals, que "xoquen frontalment amb el negacionisme": "És una realitat que ens assassina", ha dit.

Jéssica Albiach, lídersdels Comuns al Parlament, ha defensat que la "lluita contra el masclisme comença garantint drets", recordant que l'habitatge és "essencial": Pot marcar la diferència entre la vida i la mort". I la portaveu de la CUP, Su Moreno, ha afegit que l'"onada reaccionària" no passarà per sobre les "llibertats sexuals i de gènere". "Els diem que no passaran per sobre la nostra vida", ha etzibat.