A Catalunya hi ha 521 municipis obligats a tenir un Pla d'Actuació Municipal (PAM) per inundacions, però sis de cada deu el tenen caducat o no l'han tingut mai, cas de ciutats com Badalona, Montcada i Reixac, Vilassar de Mar i Castelló d'Empúries.

Les inundacions són el principal risc natural a Catalunya, amb un historial d'episodis d'origen fluvial, pluvial i marítim amb importants danys materials i humans. Un total de 1.300 km2, el 4% del territori, són zones inundables fluvials on viu el 9% de la població. Pel que fa a les inundacions pluvials, els canvis detectats darrerament en la pluviometria han portat a revisar els avisos d'intensitat de l'Inuncat per adaptar-los als fenòmens violents cada cop més habituals i "difícils de preveure".

D'acord amb els actuals mapes de perillositat, risc d'inundació i danys potencials que elabora i revisa periòdicament l'administració seguint la Directiva Europea d'Inundacions, hi ha 521 municipis catalans obligats a disposar d'un pla municipal específic sobre inundacions. Però en la darrera actualització del registre, del 28 de febrer, només 200 (el 38%) consten amb el pla homologat i en vigor.

256 sí que el tenen però sense actualitzar (tenen quatre anys de vigència), i 65 més no l'han tingut mai, inclosos 17 amb un risc "molt alt", entre els quals ciutats metropolitanes com Badalona, Montcada i Reixac o Vilassar de Mar, i també Castelló d'Empúries o les capitals de comarca Puigcerdà (Cerdanya) i Pont de Suert (Alta Ribagorça), entre altres. Entre els que no el tenen i els que el tenen caducat sumen ara el 61% dels municipis obligats, un percentatge elevat però, amb tot, una mica inferior al que constava l'estiu del 2023 (el 65%).

Argument econòmic

En municipis petits i mitjans, l'argument per no disposar d'aquest document sol ser l'econòmic. És el cas de Pont de Suert. El municipi travessat per la Noguera Ribagorçana i on desemboca el barranc de Sirès té el 5% de la població en zona fluvial inundable (cada 100 anys) i un risc d'inundació "molt alt" que l'obliga a tenir PAM, però tot i així no l'ha redactat mai. L'alcaldessa, Iolanda Ferran, explica a l'ACN que confien poder acollir-se a la línia d'ajuts específica que convoca la Diputació de Lleida per la redacció d'aquests plans.

"El Consistori no disposa d'aquests recursos perfer-ho", assegura. De fet, recorda que cap dels municipis de la comarca potencialment afectats disposa d'aquest pla, ni Vilaller ni Vall de Boí, i opina que haurien d'aconseguir que el Consell Comarcal de l'Alta Ribagorça financés un tècnic per la redacció d'aquests plans als ajuntaments de tota la comarca.

Un altre dels municipis amb un risc molt alt d'inundació és Montcada i Reixac (Vallès Occidental). Tot i això, i com passa en diversos casos, l'Ajuntament no compta amb el PAM. Però aquesta anomalia és en vies de solució, segons han detallat a l'ACN els responsables del servei municipal de Protecció Civil, ja que s'està tramitant el Document Únic de Protecció Civil Municipal (DUPROCIM) on es recullen totes les actuacions i protocols d'emergència, incloses les d'inundacions.

L'objectiu és portar-lo a l'aprovació del ple municipal aquest mateix any.Montcada i Reixac és un municipi que viu envoltat d'aigua, quan n'hi ha. Segons les dades de Protecció Civil, un 1,2% de la població viu en risc d'inundació fluvial, en un període de retorn de 10 anys. En la projecció a 100 anys, aquest percentatge augmenta fins al 35%. I a 500 anys la població en risc d'inundació seria del 54%, més de la meitat del municipi.

Malgrat no disposar del pertinent pla d'actuació, ja es prenen mesures en aquest àmbit. La renovació del clavegueram en zones pròximes al riu o l'actuació a les lleres per erradicar les zones de barraques en són alguns exemples.

La sequera "fa perdre consciència" del risc

La directora del Servei Meterològic de Catalunya, Sarai Sarroca, recorda que és obligatori tenir el PAM i revisar-lo periòdicament, ja que té una vigència de quatre anys. Sarroca assumeix que en un període de sequera com l'actual "s'accentua la pèrdua de consciència" sobre el risc d'inundacions, "perquè ens hem acostumat a que plogui poc i la gent perd la noció de perill".

Entre els municipis que l'han actualitzat recentment hi ha Campdevànol (Ripollès), on un 17% de la població viu en zones potencialment inundables i des del 2005 tenien el pla caducat. Fa poques setmanes han homologat DUPROCIM. El poble i la seva indústria han crescut al costat del riu Freser, si bé també n'hi ha un altre de més petit, el riu Merdàs, que hi passa. "Hem d'estar preparats per si ve una forta vinguda d'aigua", admet el batlle.

Oriol Lázaro explica a l'ACN que al document es proposen algunes accions, com ara la construcció de murs naturals (no de formigó), en alguns punts d'entre 1 i 4 metres, per fer de barrera. "Fer això és una actuació difícil, no només tècnicament, sinó sobretot perquè són projectes amb un cost molt alt que difícilment podrà assumir un municipi petit com aquest, ni a curt ni a mig termini", remarca.
110.000 persones en zones d'alt risc d'inundació fluvial

Les dades dels darrers estudis de Protecció Civil de la Generalitat, a partir de les zones inundables determinades pels organismes de conca ACA i Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), indiquen que Catalunya té 1.300 km2 de zones inundables fluvials (el 4% de tot el territori). En total, prop de 705.000 persones viuen dins una zona inundable (un 9.1% de la població) amb un període de retorn de 500 anys, i d'aquestes, 110.000 (l'1.4%) en de zones de molt alt risc d'inundació, és a dir, amb una recurrència de 10 anys.

A més, cal tenir en compte que un 15% de les zones urbanitzades de Catalunya a les conques internes estan afectades per risc d'inundació fluvial o marítima d'acord al Pla de Gestió del Risc d'Inundacions de les conques internes de Catalunya. En alguns casos, les inundacions a 10 anys afectarien més del 50% de la població del municipi.

De fet, alguns poden quedar gairebé negats com Deltebre (91% dels habitants afectats), que sí que disposa de PAM d'inundacions però l'ha de revisar des de 2020. O, també al Delta, Sant Jaume d'Enveja, amb el 74% de la població afectada, Benifallet (63%) i Ribes de Freser (50%), amb el pla caducat des del 2009. Pel que fa als municipis amb més població afectada per aquest nivell de risc d'inundació són Girona, amb 19.971 persones i gairebé el 20% de la seva població, Lleida (11.059 veïns), Deltebre (10.539), Pineda de Mar (7.046 habitants) i Tortosa (6.115 habitants).

Plans de gestió de motes

Una de les estratègies més noves i "difícils" per prevenir el risc d'inundacions de tipus fluvials són els "plans de motes", això és, donar més espai a les lleres dels rius per prevenir inundacions, afectant, si cal, zones on hi ha activitat econòmica. En concret, l'ACA estudia des de fa uns anys actuacions a les lleres de la Tordera, la Muga i el Ter que podrien afectar terrenys agrícoles i altres sectors com el turístic.

"No volem fer-ho on hi hagi un sector que surti clarament perjudicat, i això és difícil", admet Moixó, que explica que es tracta donar espai al riu fora dels nuclis urbans perquè "les inundacions trobin espai per no afectar el territori aigües avall", com va passar el 2020 amb el temporal Glòria particularment en aquests tres cursos fluvials.

Pel que fa a les inundacions pluvials, de precipitació en zona urbana, "són una preocupació i un problema històric per a la protecció civil amb relació a les possibles emergències", com reconeixen des de Protecció civil. Tant l'ACA com el Meteocat concedeixen que el canvi climàtic està donant episodis de pluja més focalitzats, amb xàfecs forts i en poc espai de temps, particularment al litoral.

"No són rius que es desborden, sinó trames urbanes que no tenen la capacitat d'absorbir en vint minuts o una hora la quantitat de pluja que els hi cau a sobre; Terrassa, l'any passat, és un cas típic del que pot passar: la ciutat es va desbordar però les dues rieres que li passen pel costat, no", recorda Diego Moixó. El plans de protecció civil (Inuncat i els PAM municipals) tenen en compte aquests fenòmens.