Més entitats exigeixen a l'Ajuntament de Barcelona que El Hachmi no sigui la pregonera de la Mercè

Ja són quatre les entitats que han reclamat a l'Ajuntament de Barcelona que descarti Najat El Hachmi com a pregonera de les festes de la Mercè 2023. L'Associació Catalana per la Integració d'Homosexuals, Bisexuals i Transsexuals Immigrants (ACATHI), la Unitat Contra el Feixisme i Racisme (UCFR) i la Plataforma Trans Estatal se sumen a la petició de l'Observatori Contra l'Homofòbia (OCH) perquè l'escriptora "ha expressat posicions islamòfobes i transfòbiques". 

Les entitats demanen a l'Ajuntament que busqui una "figura pública amb una perspectiva política feminista". A través d'un comunicat conjunt, han mostrat la seva "preocupació i rebuig" per aquesta elecció, ja que en reiterades ocasions ha "expressat posicions islamòfobes i transfòbiques i ha anat en contra de l'educació sexual" a les aules.

Les entitats han fet una crida la ciutadania a rebutjar Najat El Hachmi com a pregonera per garantir que les festes de la Mercè "siguin amables, lliures de masclisme, xenofòbia, transfòbia, islamofòbia o qualsevol altra forma de discriminació". "El pregó és un acte polític, de visibilitat i de referència on no poden tenir cabuda els missatges i discursos que atempten contra els drets humans", apunten. 

Per les organitzacions "és inadmissible que una persona pública que té un discurs d'odi centrat en contra dels drets i les llibertats de les dones trans" i que ha fet "declaracions obertament islamòfobes faci l'obertura de les festes de la ciutat".

A parer seu, "aquestes declaracions no promouen ni construeixen els valors fonamentals d'una societat plural i orgullosa de la seva diversitat". A més, han subratllat que "hi ha altres persones a la ciutat amb un perfil similar que podrien" obrir les festes de la ciutat.

De família musulmana i escriptora

Najat el Hachmi (Beni Sidel, 1979) és filla d'una família musulmana marroquina, que als vuit anys va deixar la seva terra de naixement i es va instal·lar amb la seva família a Vic, localitat on va créixer. Compta amb una obra literària amb ficció i assaig carregada d'experiències pròpies i de les tensions i contradiccions socials del món.

Va cursar filologia àrab a la Universitat de Barcelona i va fer de mediadora cultural a Vic i de tècnica d'acollida a Granollers abans de dedicar-se de ple a la literatura. La seva carrera com a escriptora va començar amb la publicació del seu primer llibre el 2004, Jo també soc catalana. El 2008 va guanyar el premi Ramon Llull amb L'últim patriarca, traduït a deu llengües.