Més de 150 persones condemnades a l'exclusió laboral i residencial: veus de l'incendi de Badalona

Alaji Yenya Fofana estava dins la nau del barri del Gorg, a Badalona, quan va començar l’incendi que ha deixat de moment tres morts i una vintena de ferits. "Els que estaven a baix van poder sortir, però els de dalt, no", explica a Públic. La nau, de tres plantes, va començar a cremar per causes encara desconegudes cap a les nou del vespre de dimecres, tot i que s’apunta a les espelmes utilitzades per il·luminar l’espai o a un curtcircuit. Es calcula que hi vivien unes 150 persones, tot i que es desconeix quantes van poder sortir i si hi hauria més víctimes mortals. Yenya va poder marxar als primers indicis del foc. Ha dormit com ha pogut als bancs de l’avinguda Marquès de Mont-Roig, molt propera. "Aquesta nit no sé on dormiré. Ens ha agafat a tots per sorpresa", diu amb resignació.

La nau va començar a cremar per causes encara desconegudes tot i que s’apunta a les espelmes utilitzades per il·luminar l’espai o a un curtcircuit

La nau del carrer Tortosa que ha cremat aquesta matinada era on malvivien més d’un centenar de persones, unes 150 segons la majoria de fonts consultades, tot i que havia pogut arribar a allotjar-ne més de 200. Hi havia persones amb l'estatus de refugiat i també famílies amb menors. "Era l’exemple màxim de marginalització", explica Carles Sagués, activista de la plataforma Sant Roc Som Badalona.

"El problema és la Llei d'Estrangeria, que no dona cap oportunitat als nois i els està matant"

Yenya havia viscut de forma intermitent en aquest assentament des de 2009. Quan tenia feina com a ajudant de cuina o carnisser es podia permetre marxar i viure en pisos compartits. Però ara no en tenia i per això havia tornat a la nau. La xifra de persones que hi vivia havia anat oscil·lant perquè molts es trobaven en una situació similar. "És molt difícil trobar pis", apunta el jove.

Criminalització per part d'Albiol

L’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, ha encès els ànims dels afectats i els veïns en declarar que les persones que hi vivien es dedicaven a la venda de droga i eren conflictives. "Si hi hagués hagut droga, no haguessin viscut així. No tenim diners", manifesta una dona als voltants de la nau, acordonada per la policia. El seu marit vivia a l’assentament i ella està molt afectada pel que ha passat: "Ens han deixat morir". Explica que els veïns els van ajudar però lamenta que els serveis d’emergència triguessin una estona que es va fer aterna. El seu fill explica en conversa amb Públic que els que van sortir ho van haver de fer tan ràpid que ho han perdut tot. "Eren gent sense recursos, ningú els ha ajudat en tots aquests anys", lamenta.

Albiol ha encès els ànims dels afectats i els veïns en declarar que les persones que hi vivien es dedicaven a la venda de droga i eren conflictives

Mentre Sabaté va estar al capdavant del govern municipal van dur a terme una intervenció a l’assentament des d’un enfocament "social, comunitari i de seguretat", explica a Públic. "Vam fer un procés d’acompanyament i empoderament, durant el qual hi va haver una autoorganització per resoldre temes de convivència", afirma. Durant aquesta intervenció es va acompanyar els residents en l’empadronament, la regularització o l’entrada al mercat laboral. Però Sabaté recorda que el principal escull és una Llei d’Estrangeria sobre la qual l’Ajuntament no té competències. "Vam intentar trencar un circuit kafkià i posar-nos al costat dels veïns perquè poguessin sortir del cercle de la pobresa", explica.

Pilar Schiaffino fa dues dècades que viu al barri i explica que els que vivien a la nau eren "gent molt bona" i que no hi havia problemes. Fins i tot hi va haver una recollida de firmes perquè no se’ls fes fora de la nau okupada, fa temps. "L’alcade és racista i per això els volia fer fora", conclou.