Memòria València recorda la figura de Juan Negrín al 80è aniversari del seu nomenament com a president del Govern de la República

Un 17 de maig fa ara 80 anys prenia possessió com a president del Govern, Juan Negrín, en una etapa convulsa, no només per la Guerra Civil, sinó per les tensions internes, les divisions i les repressions entre les diferents faccions republicanes.

La insurrecció de Barcelona amb el Govern autònom català amenaçat des de dins i fora del seu territori és un altra de les etapes fosques de Juan Negrín. Prop de 500 morts i 2.000 ferits va ser el balanç d'una tragèdia que no es va aturar aquí. Es van imposar les tesis de Moscou de fer responsable de la revolta al POUM. I ja com a president, Negrín va signar la dissolució del POUM (el 16 de juny de 1937) i va permetre el processament dels seus membres. Un procés de més d'un any que va acabar amb una sentència de condemna per atemptat contra l'ordre públic i la legalitat vigent.

Una República desemparada

La Generalitat Valenciana no ha volgut oblidar tan històrica onomàstica i dimecres va acollir al Pati Gòtic una conferència amb el títol: "Juan Negrín, un científic al capdavant del Govern d'una República desemparada" a càrrec d'Angel Viñas, catedràtic emèrit de la UCM, i el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig.

Una imatge d'un dels refugis de València. PACO BELTRÁN

Viñas va reconèixer les "diferències de Negrín amb Lluís Companys quan el Govern va voler controlar les fàbriques d'armament a Catalunya" i no nega "la desconfiança de Negrín cap al Govern de la Generalitat".Pel que fa a la desaparició d'Andreu Nin, Viñas ho atribueix a l' "NKVD, va ser la policia secreta soviètica la qual el raptara, sense que Negrín pogués evitar-ho".

En un lent però reactivat procés per tal de recuperar la memòria històrica l'acte torna a l'actualitat un passat com és el de la Guerra Civil, llargament silenciat. La petjada de Negrín es pot seguir des del seu càrrec no només com a responsable de Govern sinó de la Junta de Defensa. Una Junta que entre 1938 i 1939 va construir i va habilitar fins a 300 baixos i soterranis per a protegir la població civil de la ciutat de València dels bombardejos.

El refugi del Grup Escolar de l'Ajuntament

Un magatzem d'expedients apilats i estris en desús ... aquest ha estat el destí durant 80 anys del refugi construït entre gener i juliol de 1938 en el soterrani de l'edifici de l'Ajuntament. L'actual equip de Govern ha volgut recuperar-lo i obrir-lo al públic després d'un llarg any d'obres per intentar tornar-lo, sinó al seu estat original, sí al seu aspecte més pròxim.

Escala d'accés al refugi. PACO BELTRÁN

Pascual explica la consistència de la construcció, de fet un bombardeig va destruir l'escala de l'Ajuntament situada a escassos metres del refugi: "La coberta feia tres metres de gruix de formigó armat, dintre hi havia una graella de formigó i unes cel·les que combinaven sorra amb algues per esmorteir l'impacte de les bombes ".
S'ha intentat mantenir l'essència original de la construcció i per això "s'ha cuidat la il·luminació perquè no distorsioni o no sigui molt fort", explica Pascual.

Exposició "Tempesta de ferro"

L'Ajuntament ha organitzat l'exposició paral·lela sota el nom de "Tempesta de ferro" per explicar com va viure la ciutat els bombardejos durant la Guerra Civil. Amb material de l'arxiu històric, de la Biblioteca Nacional, amb premsa de l'època i cartelleria de la Universitat, la mostra ens explica al detall com va patir el conflicte la capital del Túria.