Cargando...

Memòria històrica El maqui Elio Ziglioli retorna a Itàlia, 70 anys després de ser torturat i assassinat per la Guàrdia Civil

La consellera de Justícia, Ester Capella, ha fet entrega de les restes del jove -va morir amb 22 anys- a la seva neboda al cementiri de Castellar del Vallès. Enterrat sense identificar en una fossa comuna, la tasca de diversos historiadors i el Pla de Fosses de la Generalitat han permès, finalment, reconstruir la seva història i retornar-li el nom. 

Publicidad

La consellera de Justícia, Ester Capella, al cementiri de Castellar del Vallès. GENERALITAT

BARCELONA,

70 anys després de ser brutalment torturat i assassinat per la Guàrdia Civil, Elio Ziglioli tornarà a casa, al municipi de Lovere, situat al nord d'Itàlia. La seva és una història que posa en valor l'aposta per les polítiques públiques de recuperació de la memòria històrica, precisament en un moment en què les formacions estatals de dretes -PP, Cs i Vox- les qüestionen o, directament, les volen suprimir. Ziglioli era un jove italià que el 1949 va entrar a Catalunya juntament amb set persones més per unir-se al maquis, la guerrilla antifranquista.

Publicidad

La fossa on hi havia les restes del maqui italià la va excavar la Direcció General de Memòria Democràtica, adscrita al Departament de Justícia, gràcies al Pla de Fosses. Aturat durant l'aplicació del 155, el pla contempla també un Programa d'identificació genètica que ha permès ja la identificació de cinc persones, l'última de les quals és Ziglioli. Bàsicament el que fa el programa és creuar l'ADN de les restes òssies amb el de possibles familiars vius. A banda de Ziglioli, l'excavació també ha servit per descobrir un altre esquelet d'un home que encara no ho pogut ser identificat. Segons informa la Generalitat, tindria 40 anys i "també hauria mort a trets", de manera que probablement era un altre maqui. Aquest home ha estat enterrat en un nínxol del cementiri de Castellar.

Click to enlarge
A fallback.

Argimiro s’havia topat amb el nom de Ziglioli per casualitat mentre feia un treball d’investigació sobre Quicó Sabaté. Havia trobat una petita referència del jove italià en una publicació del periodista i historiador Antonio Téllez. Guillemot, de la seva banda, havia aconseguit reconstruir els últims dies de Ziglioli a través de testimonis orals. Argimiro va trobar posteriorment un certificat de defunció d'un home amb nom i cognoms "desconeguts" que havia mort a la carretera de Terrassa el 3 d'octubre de 1949, "aparentant tenir uns 25 anys". Oficialment, la causa de la mort va ser una "hemorràgia traumàtica" i l'home va ser enterrat el 4 d'octubre. Les dades no coincideixen exactament amb el relat dels fets, res estrany tenint en compte que la versió de la mort tampoc concorda amb la realitat. 

Publicidad