70 anys després de ser brutalment torturat i assassinat per la Guàrdia Civil, Elio Ziglioli tornarà a casa, al municipi de Lovere, situat al nord d'Itàlia. La seva és una història que posa en valor l'aposta per les polítiques públiques de recuperació de la memòria històrica, precisament en un moment en què les formacions estatals de dretes -PP, Cs i Vox- les qüestionen o, directament, les volen suprimir. Ziglioli era un jove italià que el 1949 va entrar a Catalunya juntament amb set persones més per unir-se al maquis, la guerrilla antifranquista.

El setembre de 1949, quan es dirigia a Matadepera des de Sant Llorenç de Munt a comprar provisions, va ser detingut per agents de la Guàrdia Civil. El jove, que en el moment de morir tenia 22 anys, va ser enterrat extramurs -l'espai reservat als desafectes al règim franquista- i sense identificar en una fossa al cementiri de Castellar del Vallès. Avui la consellera de Justícia, Ester Capella ha entregat les restes de Ziglioli a la seva família, que l'enterrarà en uns dies a Lovere. En concret, les ha rebut la seva neboda, Enrica Volpi.

La fossa on hi havia les restes del maqui italià la va excavar la Direcció General de Memòria Democràtica, adscrita al Departament de Justícia, gràcies al Pla de Fosses. Aturat durant l'aplicació del 155, el pla contempla també un Programa d'identificació genètica que ha permès ja la identificació de cinc persones, l'última de les quals és Ziglioli. Bàsicament el que fa el programa és creuar l'ADN de les restes òssies amb el de possibles familiars vius. A banda de Ziglioli, l'excavació també ha servit per descobrir un altre esquelet d'un home que encara no ho pogut ser identificat. Segons informa la Generalitat, tindria 40 anys i "també hauria mort a trets", de manera que probablement era un altre maqui. Aquest home ha estat enterrat en un nínxol del cementiri de Castellar.

Per reconstruir la vida de Ziglioli, i finalment poder retornar les restes a la seva família, hi han tingut un paper clau l'historiador de Sant Celoni Javier Argimiro i el bloguer i estudiós sobre Sant Llorenç de Munt Jordi Guillemot. El 2010, el primer va escriure un correu electrònic a l'Ajuntament de Lovere preguntant si quedava a la vila algun familiar "d'un tal Elio Ziglioli" i al cap d'uns dies un familiar va respondre el correu.

Argimiro s’havia topat amb el nom de Ziglioli per casualitat mentre feia un treball d’investigació sobre Quicó Sabaté. Havia trobat una petita referència del jove italià en una publicació del periodista i historiador Antonio Téllez. Guillemot, de la seva banda, havia aconseguit reconstruir els últims dies de Ziglioli a través de testimonis orals. Argimiro va trobar posteriorment un certificat de defunció d'un home amb nom i cognoms "desconeguts" que havia mort a la carretera de Terrassa el 3 d'octubre de 1949, "aparentant tenir uns 25 anys". Oficialment, la causa de la mort va ser una "hemorràgia traumàtica" i l'home va ser enterrat el 4 d'octubre. Les dades no coincideixen exactament amb el relat dels fets, res estrany tenint en compte que la versió de la mort tampoc concorda amb la realitat. 

Segons la investigació de Guillemot, l'italià i set maquis més van entrar a Catalunya a principis de setembre de 1949 i, dies després, es van refugiar al barranc de Santa Bàrbara, a Sant Llorenç del Munt, a prop del Mas del Castell de Castellar. Ziglioli va anar a comprar queviures a Matadepera la tarda del 28 de setembre de 1949 per proveir el grup, però la Guàrdia Civil va rebre un avís i el va detenir. Portava documentació falsa, 335 pessetes, 285 francs, un quilo de botifarra, un quilo de cansalada i cinc barres de pa i, tot i que l'informe policial diu que va ser "sotmès a preguntes", en realitat va ser torturat de forma salvatge.

Al dia següent, els agents van portar al jove al Mas del Castell per si els masovers el reconeixien o havien gosat ajudar-lo. Anava brut, emmanillat, orinat i ple de contusions, i implorava un got d'aigua. Els agents van interrogar la mestressa el mas, però no van trobar-hi cap relació amb el maquis i van acabar per anar-se'n. A continuació, la dona, de lluny, va sentir el tret mortal que va acabar amb la vida del Elio.