Una icona de la València cultural com l'IVAM (Institut Valencià d'Art Modern) ha estat el lloc escollit per ACICOM (Associació Ciutadania i Comunicació) per presentar  l''Informe 2016 sobre l'estat de la cultura a Espanya. Igualtat i diversitat en l'era digital'. Es tracta del quart estudi elaborat per l'Observatori de Cultura i Comunicació de la Fundació Alternatives i ha comptat amb la presència de referents valencians com Carme Alborch, exministra de Cultura, Jaume Torres, director general de l'ESAT (Escola Superior d'Art i tecnologia) i Carmen Amoraga, directora general de Cultura de la Generalitat Valenciana.

L'objectiu principal de l'informe és "revisar els reptes a què ens enfrontem en un moment de grans transformacions tecnològiques que afecten la nostra manera de comunicar-nos i de participar en la cultura. Per saber on som i avançar cap al reconeixement del valor de la cultura en la nostra societat, plantejant-nos l'accés a la Cultura per part de la ciutadania com un Dret Fonamental ".

La Fundació Alternatives, és un think tank de pensament que en el rànquing que elabora la Universitat de Pennsilvània es col·loca en el lloc número 40 a nivell europeu, entre 1.800, el que revela el mèrit que té la menció per la manca de recursos amb els que compten aquestes institucions a l'Estat espanyol.

L'informe, que abasta totes les àrees de les indústries culturals i creatives al llarg de 16 capítols, analitza la situació cultural a l'Estat i proposa solucions i millores.

Una crua realitat

Si Enrique Bustamante, catedràtic de Comunicació Audiovisual i director de l'informe, ha plantejat "la cultura com a conflicte" en el sentit de provocar, generar debat i incitar, la realitat és que la situació és crítica en el conjunt de l'Estat espanyol.

Informe 2016 sobre l'estat de la cultura / PB

Per a Bustamante, "l'estat de la cultura és agredolç, millorem en dades de facturació de mercat, però en cap sector hem recuperat ni tan sols els nivells de facturació del 2008 o 2009. Molts d'aquests sectors han patit conseqüències per les retallades en cultura, el tractament fiscal discriminatori i han deixat pel camí a milers de creadors, artistes ... que no poden viure de la seva obra".

El director de l'informe considera aquesta "fractura brutal, a nivell d'accés de la població espanyola, amb un 48, 4 per cent d'espanyols exclosos dels béns culturals de pagament i que viuen només de la cultura gratuïta, que és bàsicament la ràdio i la televisió publicitària. És una fractura social molt greu, en valors de consens i de formació permanent que pot tenir conseqüències molt dures".

Sense diferències per edats

Bustamante alerta que, lluny de la creença que la gent gran és el col·lectiu més afectat, amb l'estudi han detectat que "no afecta només gent gran, sinó també joves urbans i amb estudis, i per exemple en la franja de 14 a 34 anys, el 38 per cent dels majors de 14 anys no accedeixen durant tot un any a cap bé cultural ".

"Les disparitats regionals són brutals" es lamenta mentre explica que "les retallades no han estat homogènies, les regions més riques han disminuït poc la despesa cultural i les pobres l'han reduït més encara, amb el que són distàncies siderals. Un pot trobar-se amb 200 euros d'inversió per ciutadà i any al País Basc i amb 17 euros a Canàries o 8 a Balears".

Un germen perillós

I on posa el dit a la nafra és en matèria d'immigració, que segons afirma "porta al paroxisme". Bustamante recorda que els immigrants són més de quatre milions i representen el deu per cent de la població espanyola, per advertir que "tots els programes en termes educatius i culturals han caigut a zero. Estem en un moment amb el terrorisme ..., en el qual la integració ... la sensibilitat és nul·la". I els justifica amb dades. De 2007 a 2009 tots els programes destinats a minories, a la dona i a la immigració "han desaparegut".

Com a nota positiva, apunta "els nous ajuntaments que han recuperat una activitat cultural, amb inversió en cultura" i critica les CCAA i al Govern espanyol per no haver seguit el mateix camí.

Però no tot són núvols, "l'esperança està en el món digital amb més perspectiva d'accés, amb abaratiment de costos i d'expressió creativa ... encara que amb problemes, el procés de concentració està sent tan ràpid que les bases de dades, les webs que es creen tenen poques opcions sense suport públic d'arribar als ciutadans ", conclou.

Un responsable: el Ministeri de Cultura

Immaculada Ballesteros, directora de l'Observatori de la Cultura i la Comunicació de la Fundació Alternatives ha presentat un resum exhaustiu de les tasques pendents que ha d'afrontar el Ministeri en matèria de cultura.

És rotunda. "És alarmant, tenim un problema gravíssim amb una ciutadania desvinculada del consum de cultura, que és mantenir les seves arrels i la diversitat que enriqueix aquest país". Per Ballesteros, cal "despertar l'esperit crític de la ciutadania, perquè no s'adormi i defensi els seus drets".

I què explica aquesta situació? "Les causes econòmiques, ja que els preus no permeten a les rendes més baixes tenir accés a béns i serveis culturals i, d'altra banda, la localització geogràfica. No hi ha oferta en municipis més petits, per exemple el consum a Madrid i Barcelona d'arts escèniques és majoritària, amb sales plenes, arriba gent de tot Espanya, no és només el públic local. o no tenen res a prop o no els interessa l'oferta ", sentencia.

I la recomanacions per redreçar el rumb tenen, segons Ballesteros, diverses vies que apunten totes al Ministeri de Cultura. "Cal reduir l'IVA cultural, perquè no es pot mantenir al 21 per cent, cal garantir accés majoritari a la cultura amb mesures fiscals. I d'altra banda està la qüestió educativa. Cal introduir en els plans d'estudi dels hàbits escolars: anar a una audició, anar a una biblioteca, anar al cinema, anar al teatre ... tot ha de formar part del sistema educatiu.

Seu de l'Institut Valencià d'Art Modern, IVAM./ PB

Per construir públics que puguin decidir quina cultura els interessa. Sense oblidar la cultura de base, els pressupostos de la cultura estàn en els ens locals i l'oferta s'ha d'adaptar al que la ciutadania demanda. Aquesta cultura de base s'articula també el territori ".

La perspectiva de gènere

Patricia Corredor, doctora en Ciències de la Informació i professora a la Universitat "Rey Juan Carlos" de Madrid, ha estat la coordinadora de l'enquesta realitzada als agents culturals espanyols i coautora de l'apartat dedicat a la perspectiva de gènere en la cultura.

Des de la perspectiva de les dones creadores culturals, Corredor destaca que s'ha produït "un avanç molt notable de la doctrina internacional. A Espanya viviem moments esperançadors en el 2007 amb l'aprovació de la Llei Orgànica d'Igualtat, que contemplava la presència de dones en l'àmbit cultural i en el procés de la societat de la informació. Però a partir de 2010 i de 2011 per les retallades i la falta d'interès del govern de Rajoy, aquests plans estratègics s'han desmantellat i suposa un notable retrocés ".

Corredor prossegueix en la seva crítica: "es reprodueixen situacions on la desigualtat de la dona és evident. Com el famós sostre de vidre que a mesura que avancem en l'escala jeràrquica disminueix la participació de dones tant en càrrecs directius com en visibilitat. En formació cada vegada hi ha més dones, però retrocedeix la seva presència en l'ocupació cultural ".

"És preocupant dins de les arts i de la cultura, però no en la societat de la informació, on és un tipus de formació majoritàriament masculí", aclareix Corredor, perquè "la formació en arts i cultura compta amb més d'un 60 per cent de dones però la presència a la societat de la informació és minoritària ".

La crisi s'ha acarnissat amb les dones que el 2009 representaven un 40 per cent de l'ocupació cultural i en l'actualitat s'ha perdut ocupació femenina.

I en positiu, Corredor destaca la "lenta carrera per la igualtat a través d'associacions de dones dins de tots els àmbits de la cultura. Les dones s'han unit per defensar la seva drets" ha afegit.

Un informe no exempt de crítica

Sens dubte l'informe sorprèn pel panorama que descriu, però a algun dels assistents li ha sorprès l'absència d'una anàlisi més exhaustiva en aspectes com les llengües i cultura de Catalunya, País Valencià, Galicia o Euskadi. Crítiques cap a un enfocament centralista de les que els autors han pres nota, per corregir en futurs informes.